Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Bachillerato

Accèsit: S'hi ha acostat. És un concurs literari quan la 4ª redacció no està al nivell de les altres, però mereix un reconeixement (premi menor)

Addenda: Coses que s'han d'afegir. Afegit que es posa en tesis o TDR (Annexos, aprox.)

Agenda: Llibre o quadern en què cada full correspon a un dia o diversos dies de l'any.

Alias: És un mote

Alter ego: Un altre jo; algú molt semblant a mi (algú que tens molta connexió, que comparteixes moltes coses)

Desideràtum: Cosa desitjada

Esnob: Sense noblesa (personatges que no pertanyien a la noblesa però volien fer-ho creure) (Fantasma, aprox.)

Lapsus: Error que es cometeix per inadvertència

Maremàgnum:

Memorandum: Recordatori (document en el que es recorda) (leer la cartilla) à Coses que cal recordar

Plus:

LA ORATORIA

- Oratoria: arte de la persuasión por medio de la palabra.

- Es uno de los géneros literarios más importantes en Roma: la participación política era un derecho y un deber, y el ciudadano ideal era el que era capaz de hablar bien.

- En la Roma democrática, el arte de la palabra era cada vez más necesario. Un buen orador podía conseguir la condena o absolución de un reo, la aprobación o rechazo de las leyes en la asamblea, acceder al cursus honorum: era una poderosa arma política. Por ello, las escuelas de los rétores eran muy frecuentadas.

- La enseñanza de la oratoria comienza en el siglo II a. C. con rétores griegos instalados en Roma. Más tarde, se crean escuelas de rétores que enseñan oratoria en latín.

EL TEATRO

Orígenes

-... Continuar leyendo "La Oratoria y el Teatro en la Antigua Roma" »

Marc Fabi Quintilià

Institució oratòria:

Aquest tractat en 12 llibres s’ocupa de la instrucció bàsica de l’orador, des de la infància fins al moment en què haurà de col·locar-se davant d’un auditori; constitueix una sòlida proposta de formació cultural i moral, escolar i intel·lectual.

La síntesi del tractat és la següent:

• Llibre I: proemi amb dedicatòria al funcionari imperial Marcel Victori per l’educació del seu fill. S’hi tracta l’ensenyament elemental, públic i privat.
• Llibre II: s’hi tracta l’eloqüència, la ciència de parlar bé. Per dominar-la són necessàries la doctrina i la disposició natural.
• Llibre III: s’hi defineixen els gèneres oratoris: commemoratiu, deliberatiu i judicial.
• Llibre IV: s’hi

Historiografía Latina: Concepto, Géneros y Evolución

La historiografía latina se define como el género narrativo en prosa con pretensión de veracidad. La obra de los historiadores se concibe como un género literario con sus propias pautas. Cicerón, en la historiografía latina, establece que el historiador ha de narrar los hechos tras investigar las causas e indagar en las fuentes. Su obra ha de ser literaria, 'opus maxime oratorium', concibiendo la obra a modo griego. Existen subgéneros dentro del género historiográfico: la analística, la memoria personal, la monografía y la biografía de personajes relevantes.

Orígenes de la Historiografía Latina

La historiografía latina surge en Roma con el nacimiento de la prosa en el siglo... Continuar leyendo "Historiografía Latina: Evolución, Géneros y Autores Clave" »

Emerita Augusta, capital de província

Emerita Augusta (l'actual Mèrida) va ser fundada l'any 25 aC per l'emperador August. El nom d'aquesta colònia ja indica que era un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la Península: l'adjectiu emeriti vol dir “retirat amb honor”. Va néixer també com a homenatge al primer emperador de Roma, August. Aquesta seria l'explicació dels dos ètims que formen el topònim llatí.

La situació d'aquest assentament era molt bona, ja que era al marge del riu Guadiana (anomenat Anas en aquella època). Enmig d'aquest riu hi havia una illa natural en la qual podia descansar el llarg pont que esdevindria l'eix principal d'entrada a la ciutat. A més, per aquest punt passaven vies... Continuar leyendo "Mèrida: Emerita Augusta, Capital de la Lusitània Romana" »

Virgili i l'Eneida: Una Obra Èpica al Servei de Roma

Virgili és l’autor llatí per excel·lència, sobretot gràcies a l’obra l’Eneida. A continuació, explicarem en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el gènere literari al qual pertany; l’objectiu principal del poema; el nom del polític que en fou l’impulsor; les fonts literàries principals de l’obra; el nombre de cants que té i com estan estructurats; el cant més important des del punt de vista polític i les raons que ho expliquen. Finalment, relatarem breument l’argument del cant segon.

L'Eneida: Gènere, Objectius i Influències

Virgili va començar a escriure l’Eneida, que pertany al gènere èpic, a instàncies d'August, que li va demanar que... Continuar leyendo "L'Eneida de Virgili: Èpica, Política i Orígens de Roma" »

Fábula: Concepto y Orígenes

La fábula es una narración breve de carácter alegórico, con una clara intención moral. Sus protagonistas suelen ser animales que se comportan como humanos, reflejando así vicios y defectos de la sociedad. Siempre concluye con una moraleja explícita.

Este género se desarrolló en Grecia, donde las fábulas fueron agrupándose en colecciones y, con el tiempo, atribuidas a un autor concreto. El más célebre en Grecia fue Esopo. En la literatura latina, encontramos fábulas en autores como Horacio.

Fedro: El Fabulista Ignorado y su Legado

Aunque hoy es muy famoso, Fedro fue ignorado por sus contemporáneos. Los pocos datos que tenemos sobre su vida provienen de su propia obra. Nació en Macedonia y llegó a Roma... Continuar leyendo "Explorando la Fábula y la Épica Clásica: Fedro y Virgilio" »

Plauto (251-184 a.C)

Vida

Dramaturgo romano que tuvo gran influencia en la literatura dramática postrenacentista europea.

Principales Obras

La mayoría están inspiradas en Menandro:

• Amphitruo: Júpiter, enamorado de la esposa de Anfitrión, toma su apariencia, mientras Mercurio toma los rasgos del esclavo.
• Aulularia: Euclión encuentra una olla con un tesoro. Vive nervioso pensando que se la van a robar, y al final, sucede, pero la recupera gracias a un joven enamorado de su hija.
• Miles gloriosus: Un militar fanfarrón es burlado por la trampa que le tiende el astuto esclavo de un joven enamorado.

Estilo

Plauto introdujo la canción y la danza. Usa un latín vulgar con temas amorosos.

Terencio (286-160 d.C)

Vida

Nació en Cártago y formó parte del... Continuar leyendo "Teatro Romano: Plauto, Terencio y Séneca" »

Cursus Honorum: La Carrera Política Romana

Magistratures

1. Cònsols (2):

Amb imperium (poder de comandament).

2. Pretors:

Impartien justícia. Urbanus entre ciutadans romans i peregrinus entre estrangers i ciutadans o només estrangers.

3. Qüestors (4 després més):

Acompanyaven l'exèrcit romà en campanyes fora d'Itàlia. Responsables del tresor i l'arxiu públic.

4. Censors (2):

S'elegien cada 5 anys, actualitzant la llista dels ciutadans i els seus béns.

5. Edils (4):

Vigilaven l'ordre públic, els mercats i el bon estat i la neteja dels edificis públics.

6. Tribuns de la Pleb:

Al segle IV aC = Tribuns del Poble (sense distinció patrícia o plebea). Podien vetar els magistrats amb imperium i convocar l'assemblea de la pleb quan es tractava de... Continuar leyendo "Cursus Honorum i Expansió Romana" »

Su carácter subjetivo (el poeta vierte sus experiencias, el mundo interior del poeta es el objetivo de la obra literaria, el tema literario deja de ser algo objetivo para convertirse en una confesión dolorida de desencanto, aunque esta confesión pueda ser a veces fingida). Se diferencia de la lírica moderna en que estaba íntimamente vinculada a la realidad social y política, a la acción concreta del individuo dentro de la sociedad. El uso abundante del mito. El empleo de una gran variedad de metros y estrofas (especialmente los metros líricos o eolios, basados generalmente en el número de sílabas). Las composiciones suelen ser breves. La poesía lírica comienza en Roma mucho más tarde que la épica o el teatro, a finales del siglo... Continuar leyendo "Exploración de la Poesía Lírica Romana: Catulo y los Neotéricos" »