Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Bachillerato

La Eneida: Un Viaje Épico

Libro VI: El Descenso al Inframundo

Los troyanos llegan a las costas de Cumas, en Italia, donde vivía la Sibila, una profetisa que podía predecir el futuro. Eneas, siguiendo las instrucciones de su padre, sacrifica siete ovejas a Apolo y le pide permiso para bajar al Averno. Para ello, necesita encontrar la rama de oro, consagrada a Proserpina. Una vez en el inframundo, Eneas se encuentra con varios personajes:

• Caronte: el barquero que transporta las almas a través del río Aqueronte.
• Palinuro: el piloto de la nave de Eneas, que murió en el mar y no había sido enterrado.
• Cerbero: el perro de tres cabezas que guarda la puerta del infierno.
• Dido: la reina de Cartago, que se suicidó tras ser abandonada por Eneas.
• Anquises:

Les Geòrgiques

Les Geòrgiques (pagès en grec) és un poema didàctic d'una gran perfecció formal, escrit en hexàmetres i format per quatre llibres. Per redactar-lo, Virgili va prendre com a model Treballs i dies del poeta Hesíode, poemes didàctics més recents i compendis d'agricultura llatina.

• L'argument de l'obra és específic i tècnic, articulat segons els cànons dels tractats d'agricultura i ramaderia de l'època.
• És un poema perfectament articulat, cada llibre és autònom, s'introdueix per un proemi i conté qüestions que s'allunyen del tema principal.
• Virgili les va escriure per invitació de Mecenes, que volia posar en pràctica el programa de regeneració moral ideat per August i que defensava, entre altres coses, la represa

Les quatre edat de la humanitat

La primera edat va ser la d'or (tots molt bons, civilitzats i meravellosos), després la de plata (van baixar la seva qualitat; s'estableixen les estacions), la de bronze (més cruel i propensa a la guerra, però no criminal) i, finalment, la de ferro (tot era maldat).

Deucalió i Pirra

Parella de germans al estar sols, van plorar molt i van decidir anar al temple de la deessa Temis a pregar-li que creés més humans; la deïtat els diu que han de posar-se d'esquena, amb les túniques, i llançar cap enrere els ossos de la mare terra (les pedres). Pirra primer diu que no es fia, però al final ho fan i de cada pedra surt un ésser humà nou.

Metamorfosi Dafne

Després de matar la Pitó, Apol·lo va riure de Cupido... Continuar leyendo "Les quatre edats de la humanitat" »

XVI. mendea

Bernat Etxepare izan zen euskarazko lehen liburuaren sortzailea, eta Ipar Euskal Herrikoa zen. 1545ean Bordelen plazaratu zen, 'Linguae Vasconum Primitiae' izenburupean. Lehen euskal liburu hau hainbat motatako 15 poemak osatzen dute. Hitzaurreaz gain, dotrina kristauaren azalpen luze eta klasiko bat agertzen da. Aipatzen diren gaien artean gizon-emakumeen arteko maitasuna eta kartzelaldia ditugu, euskararen omenetan moldatuta.

Bernat Etxeparez gain, beste bi idazle aipa ditzakegu: Joanes Leizarraga, Lapurdin jaioa, kalbinismoa ezartzen saiatu zena. Testamentu Berria itzuli zuen, eta Arroxelan argitaratu zen 1571n. Joan Perez Lezarragakoak 2004an aurkitutako euskarazko eskuizkribu bat idatzi zuen: artzain eleberri labur bat, amodiozko... Continuar leyendo "Euskal Literaturaren Historia: XVI-XVIII. mendeak" »

Etapes de la Literatura Llatina

Època Arcaica (s. III - I a.C.)

Des dels inicis fins a l'any 81 a.C., data en què Ciceró pronuncia el seu primer discurs.

Època Clàssica o Àuria (s. I a.C.)

Des de Ciceró fins a la mort d'Octavi August (14 d.C.). Aquesta etapa se subdivideix en dos períodes:

• Període Ciceronià: Coincideix amb la República.
• Període Augustià: Comprèn els primers anys de l'imperi.

Època Postclàssica o d'Argent (s. I - II d.C.)

Des de la mort d'Octavi August fins a Marc Aureli (180 d.C.).

Època Decadent o Tardana (s. II - V d.C.)

Des de Marc Aureli fins a la caiguda de Roma.

Gèneres Literaris Llatins

Segons el fons o la forma, poden ser:

• Prosa: Història, oratòria, filosofia, epistolografia...
• Vers: Èpica, teatre, lírica, sàtira,

Viriato y Sertorio: Resistencia en Hispania

Viriato, un líder que durante 14 años agitó las provincias hispanas contra los romanos, fue asesinado por su propia gente. Comenzó como pastor, luego se convirtió en jefe de bandoleros y finalmente incitó a tantos pueblos a la guerra que fue considerado el emancipador de Hispania. Cuando sus asesinos pidieron recompensa al cónsul Cepión, este les respondió que a los romanos nunca les había complacido que los generales fueran asesinados por los suyos.

Durante el consulado de Marco Emilio Lépido y Quinto Catulo, mientras Sila pacificaba el estado, surgieron nuevas guerras. Sertorio, partidario de Mario, temiendo el mismo final que sus compañeros asesinados, incitó a las provincias de Hispania... Continuar leyendo "

Historia de Roma: Desde sus Orígenes hasta las Guerras Púnicas

Los temas que más se trataron fueron, el amor, la naturaleza y los mitos grecolatinos.

Discursos de Cicerón

Los discursos de Cicerón pueden dividirse en dos grandes apartados:

• Discursos judiciales: pronunciados ante un tribunal, tanto en calidad de abogado defensor como de fiscal acusador. Ejemplos notables incluyen In Verrem, Pro Archia Poeta y Pro Milone.
• Discursos políticos: pronunciados en el Senado o en el Foro. Entre ellos destacan De Imperio Pompeii y las Filípicas.

En estos discursos, tanto judiciales como políticos, Cicerón muestra una evolución estilística. Primeramente, arranca con postulados asianistas, caracterizados por frases largas y ornamentadas, y en la última época deriva hacia un aticismo matizado. Cicerón pretendía dar a entender que su estilo no era ni aticista ni asianista, sino rodio. Quería situar... Continuar leyendo "La Oratoria y Retórica de Cicerón: Discursos y Legado Clásico" »

Ciceró (106 aC - 43 aC): L'Orador Romà

Marc Tul·li Ciceró va néixer en el si d'una família rural i se'n va anar a estudiar a Roma. Va ser qüestor de Sicília l'any 75 aC i l'any 51 aC va ser nomenat procònsol de Cilícia, a l'Àsia Menor. Més tard va ser desterrat per Marc Antoni, ja que volia ser executat (després de la mort de Cèsar). Algunes de les seves obres més destacades són:

Catilinàries (In Catilinam)

Durant el seu consolat, Catilina, candidat del partit popular que havia estat derrotat a les eleccions, va disposar-se a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró, en quatre discursos davant el Senat, va descobrir la conjuració, va fer fugir de Roma Catilina, va aconseguir la pena de mort... Continuar leyendo "Ciceró, Plaute i Terenci: Grans Autors de la Literatura Llatina" »

La poesía épica

La épica latina es la más importante porque cuenta hechos de la historia nacional, en la que mezcla leyenda con sus orígenes y el gusto por lo militar. Tradición griega (poemas homéricos), historia nacional (Nevio), poesía alejandrina (influye en Virgilio). Utiliza el hexámetro y el saturnio, reglas de métrica de versos.

Orígenes de la épica romana

Laudes que, según Catón, se cantaban en banquetes acompañados por la tibia, y según Varrón, en los banquetes los pueri cantaban hazañas de sus antepasados. Carmina convivalia son como nuestras canciones de gesta y pueden ser los orígenes.

Lucio Andronico

Esclavo que, después de ser emancipado, recibió el nombre de su patrono Livio, fue el primero que dio a conocer... Continuar leyendo "La poesía épica latina y sus influencias" »