Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Bachillerato

La Poesía Lírica en Roma

El género lírico comprende composiciones poéticas que, en sus orígenes griegos, eran cantadas con lira (de ahí el nombre de lírica). Esta poesía tiene dos características: su carácter subjetivo, ya que el poeta expresa en ellas sus sentimientos, generalmente amorosos, y la utilización de gran número de metros variados. La lírica se cultivó en Roma a partir de los últimos siglos de la República (II y I a.C.), en los que las perturbaciones sociales y políticas crearon un ambiente propicio para que los poetas abandonaran los grandes ideales patrióticos, ensalzados por la épica, y se volvieran a su interior para analizar y expresar los sentimientos por las cosas pequeñas de todos los días.

Los Primeros

Locucions Llatines d'Ús General i Administratiu

Accèssit

Recompensa inferior al primer premi en un certamen.

Addenda

Conjunt de notes addicionals a la fi d’un escrit o d’un llibre.

Agenda

Llibreta on s’anoten les coses que cal fer.

Àlies / Alias

Per altre nom, anomenat d’una altra manera; malnom o pseudònim.

Alter ego

Literalment, “un altre jo, un segon jo”.

Desideràtum

Literalment, “[Allò] desitjat”. Designa allò que algú desitja que li sigui atorgat.

Esnob (Sine nobilitate)

Persona que imita tota novetat en les idees, gustos, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla un senyal de distinció, bon gust o intel·ligència. L'origen és sine nobilitate (sense noblesa, sense noble origen).

Ex libris

Literalment, “dels llibres”.... Continuar leyendo "Diccionari de Locucions Llatines Essencials: Significat i Ús" »

Casa del Poeta Tràgic

CATALOGACIÓ

NOM: Casa del poeta Tràgic

AUTOR: Desconegut

CRONOLOGIA: s.I a.C

TIPOLOGIA: civil

LOCALITZACIÓ: Pompeia

ESTIL: romà pompeià

MATERIALS: pedra

CONTEXT HISTÒRIC

= que el Colosseu + Pompeia estava habitada per un poble preromà, els Oscs.

La ciutat va ser fundada el s.VII i va ser conquerida per els romans durant la república i la van convertir en una colònia romana (Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum). Posteriorment es va convertir en una ciutat d'estiueig, en la qual hi havia tots els serveis d'una ciutat romana i va arribar a tenir 20.000 habitants.

L'erupció del Vesubi va destruir completament la ciutat que va quedar sepultada per les cendres fins al segle XVIII quan es van iniciar les excavacions. La lava i... Continuar leyendo "Casa del Poeta Tràgic a Pompeia" »

Antzerki Klasikoa Erroman

K.a. II. mendea izan zen antzerki klasikoaren garairik onena Erroman. Hala ere, une honetan dekadentzian erori zen eta ez zen ezer berririk sortu. Bi azpigenero sortu ziren, ospea lortu zutenak:

• Atellana Literarioa

  Lan laburra, "sainete bufenesko" itxurakoa, oso ezaguna izan zena. Hasierako garaietan, agortutako latindar antzerkilaritza komikoa berreskuratzeko saiakera izan zen.

• Mimoa

  Emakumeek parte hartu zezaketen maskararik gabeko antzezpena zen. Mimoek beti kutsu zikin eta lizuna izan ohi zuten. Gai gustukoenak adulterioa eta intzestua ziren. Onartu beharra dago erromatar ikuslegoak eskatzen eta gustuko zuen generoa zela.

Inperioko Antzerkilaritza

Augusto antzerki klasikoa berreskuratzen saiatu zen. Senekak idatzitako... Continuar leyendo "Antzinako Erromako Antzerkia: Garapena eta Generoak" »

L'Imperi Romà: Durada i Períodes

L'Imperi Romà va durar cinc segles i es va dividir en dos períodes: l'Alt Imperi, fins a finals del segle III aC, i el Baix Imperi, fins a l'any 476.

Història de l'Imperi: Règims Polítics

Alt Imperi: El Principat

Octavi August va iniciar el sistema polític conegut com a Principat. Va derrotar Marc Antoni l'any 31 aC a la batalla d'Àccium amb el suport de l'exèrcit. Els seus successors rebien els seus honors, com ara el de princeps Senatus, i controlaven els costums. Això passava quan eren acceptats per l'exèrcit, àrbitre de la situació, en una cerimònia protocol·lària del Senat. La successió no estava reglamentada ni el poder era legalment hereditari. L'exèrcit escollia el futur emperador, a vegades... Continuar leyendo "Imperi Romà: Evolució Política i Social" »

Antzerki Mugimendu Nagusiak

Antzerki Erromantikoa

• Gaiak: Ilunak, maitasuna eta heriotza (askotan lotuta).
• Pertsonaiak: Pasio bizien artean eztabaidatzen diren izakiak.
• Egitura: Hiru unitateen erregela apurtzen dute; prosa eta poesia nahasten dituzte.
• Estiloa: Oso konplexua, lexiko exotikoa eta adjektibazio aberatsa.

Antzerki Errealista

• Helburua: Uneko gizartea islatzea.
• Pertsonaiak: Izaki erreal gisa agertzen dira, ez idealizatuak, ikuslea identifikatuta senti dadin.
• Egitura: Forma klasikoetara itzultzen da, baina berrikuntzak ere badaude (adibidez, ekitaldi bakarrean batzea).
• Estiloa: Naturala eta erraz ulergarria izatea bilatzen da, pertsonaia bakoitzaren izateko erara moldatuz.

Antzerki Motak: Ihesa eta Konpromisoa

Ihes egiteko Antzerkia

Ikuslego burgesari... Continuar leyendo "Antzerkia eta Literatura Mugimenduak: Erromantizismotik Sinbolismora" »

L'Imperi Romà: Del Principat al Dominat

August va acceptar el govern de la República, però va anar canviant les lleis fins a convertir-se en princeps civitatis, el primer ciutadà.

L'Alt Imperi Romà (Principat): 27 aC - 235 dC

• 27 aC: August rep el títol.
• 14 dC: Mort d'August.
• 14-68 dC: Dinastia Julio-Clàudia (Tiberi, Calígula, Claudi, Neró).
• 68-69 dC: Període de crisi.
• 69-96 dC: Dinastia Flàvia (Vespasià, Tit, Domicià).
• 96-192 dC: Dinastia Antonina.
• 193-235 dC: Dinastia Severiana.
• 235 dC: Inici de l'anarquia militar.

El Baix Imperi Romà (Dominat): 284 dC - 476 dC

Dioclecià instaura la Tetrarquia.

August i la Dinastia Julio-Clàudia

August i la Fundació del Principat

• Va restaurar els òrgans de govern republicans per evitar els abusos de poder

Oratòria Romana: De Grècia a Cèsar

L'Oratòria a Grècia: Aristòtil i els Gèneres

A finals del segle V a Grècia, la importància dels discursos per imposar-se a l’assemblea va portar Aristòtil a classificar els discursos segons el seu objectiu:

• Genus demonstratiuum: comprenia els elogis funeraris i els honorífics.
• Genus deliberatiuum: tenia com a finalitat convèncer una assemblea.
• Genus iudiciale: el seu fi era convèncer un tribunal.

L'Oratòria a Roma: Eloqüència i Poder Polític

La retòrica va passar de Grècia a Roma. L'eloqüència va ser a Roma el gènere central de la prosa literària i fins i tot de la cultura. L’educació escolar s'adreçava a formar oradors: saber parlar en públic era el mitjà pel qual el ciutadà de la... Continuar leyendo "Oratòria Romana: Història, Gèneres i Figures Clau" »

Cartago: Auge y Caída

Auge de Cartago

Cartago, una antigua colonia fenicia en el norte de África, se convirtió en una potencia militar y económica en el siglo III a.C. Dominaba las rutas marítimas del Mediterráneo occidental, controlando Sicilia, Córcega, Cerdeña y las costas norteafricanas.

Debilidades de Cartago

A pesar de su poder, Cartago tenía tres debilidades importantes:

• Ejército de mercenarios: En contraste con las tropas romanas reclutadas entre sus ciudadanos, Cartago dependía de mercenarios.
• Dominios territoriales dispersos: Sus territorios en el norte de África carecían de coherencia geográfica, a diferencia de los dominios peninsulares de Roma.
• Amenaza de rebelión: Los súbditos libios de Cartago estaban descontentos con