Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Formación Profesional

Evolución Humana en la Península Ibérica

2.1. Proceso de Hominización: Se entiende por hominización el proceso evolutivo experimentado por el ser humano, consistente en la adquisición de rasgos como el bipedismo, la encefalización, el lenguaje articulado o el alargamiento de la infancia. En la Península Ibérica, en el yacimiento de Atapuerca (Burgos), se han encontrado restos pertenecientes a la especie del Homo Habilis.

Paleolítico Inferior (1.000.000 a.C.)

Los homínidos en esta etapa, como el H. Antecessor y H. Erectus, eran recolectores y cazadores nómadas. Practicaban el canibalismo y usaban la piedra como instrumento. También se encuentra el H. Heidelbergensis (300.000 a.C.).

Paleolítico Medio (100.000-35.000 a.C.)

Poblado por... Continuar leyendo "Evolución Humana y Romanización en la Península Ibérica: Un Recorrido Histórico" »

La lírica renacentista

En la lírica renacentista, la temática amorosa encontró un antecedente europeo en la lírica provenzal, también llamada de amor cortés. Esta poesía llegó a Italia de la mano de poetas como Dante. Los estilnovistas entendieron el amor como símbolo de la divinidad. La belleza de la dama conduce al poeta a Dios. Esta nueva escuela de poesía asentó las innovaciones formales que se convirtieron en las características de la lírica renacentista: la utilización del verso endecasílabo, combinado a veces con el heptasílabo, y el soneto como estrofa. Estas novedades se extendieron a la Toscana, región en la que vivió Petrarca, poeta que transformó el modo de hacer versos y consolidó la lírica amorosa en la literatura.... Continuar leyendo "La lírica renacentista: Petrarca y el petrarquismo" »

ELS POBLADORS IBERS DE L’EMPORDÀ

A l’edat del Bronze, els indigetes (tribus indígenes), que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en un petit istme, on hi ha el poble de SANT MARTI D’EMPÚRIES. Anys després, uns comerciants, procedents de Focea, van instal·lar un assentament grec en aquestes terres amb una clara finalitat comercial. Avui en dia la coneixem com a cultura ibèrica.

EMPORION GREGAL

L'any 600 aC, grecs procedents de Focea arriben a les costes catalanes i funden la Palaiàpolis (ciutat antiga). En poc temps, s'ubiquen a terra i funden la Neàpolis (ciutat nova).

LA CIUTAT ROMANA D’EMPORIAE

L'any 218 aC, amb... Continuar leyendo "Història d'Empúries: dels ibers als romans" »

L'Oratòria Romana

Definició i Orígens

L'oratòria és l'art de parlar bé, d'embellir l'expressió, de donar al llenguatge escrit o parlat la possibilitat d'assolir els objectius que té un bon orador: persuadir, escriure o commoure. Els primers oradors tenien el que Quintilià anomenava eloqüència natural, que no era fruit ni d'exercicis preparatoris ni de l'estudi de regles determinades.

Quan Roma va dominar la Magna Grècia i va entrar en contacte amb la cultura grega en general i amb la seva retòrica, va començar a sentir la necessitat de conèixer i posar en pràctica les normes que regulaven l'oratòria grega. De l'oratòria anterior a Ciceró tenim informació proporcionada per ell en l'obra Brutus, que ofereix una història de l'... Continuar leyendo "L'Oratòria Romana i Ciceró" »

Obra de Ciceró

Tres gèneres:

Oratòria:

Hi ha un gran nombre de discursos complets de Ciceró, alguns dels quals són especialment significatius:

• Verrines: Set discursos escrits contra Gai Verres, a qui els sicilians van acusar de malversació de fons i de robatori dels seus béns i de les seves obres d'art en l'època en què va ser governador de l'illa.
• Catilinàries: Reben aquest nom els 4 discursos que Ciceró va pronunciar davant el Senat i del poble denunciant la conspiració de Catilina.
• Filipiques: Són catorze discursos en què ataca a Marc Antoni, hereu polític de Cèsar i pels quals ell va pagar l'alt preu de la seva vida.

Ciceró també ha deixat algunes obres interessants sobre l'oratòria:

• Brutus: Història de l'oratòria romana, des

Actitud i Gustos de l'Emperador Aurelià

Aurelià, en posar-se malalt, mai no va cridar el metge a la seva presència, sinó que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, però es divertia amb els actors de mims; també es va divertir moltíssim amb un golafre, que en un sol dia es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un període de govern molt afortunat, excepció feta d'algunes rebel·lions internes.

Mort de Laocoont i els seus Fills

Laocoont fou triat a sort per tal de fer un sacrifici a Neptú prop de la platja. Apol·lo va enviar dues serps des de Tènedos a través de les ones del mar per tal que matessin els seus fills. Laocoont els va dur auxili; les serps el varen matar també a ell. Els... Continuar leyendo "Històries i Figures Clau de l'Antiga Roma" »

Literatura Medieval

Literatura Religiosa

Teocentrismo medieval, importancia de la religión. Gran importancia del cristianismo como se ve en las pinturas de las iglesias, el arte románico y gótico o el canto gregoriano.

• Obras en latín: himnos.
• Obras en lengua vulgar: mester de clerecía o Libro de Buen Amor.

Literatura Profana

Dos líneas de desarrollo: popular y culta.

• Literatura popular: Transmitida oralmente por actores o recitadores (juglares).
• Literatura culta: Destaca la poesía trovadoresca (provenzal, catalana, galaico-portuguesa), el roman courtois, las novelas de caballerías y las obras sentimentales. Todas con una concepción del amor cortés.

Canción de Mujer

Siglos XI y XIII en Europa occidental. Poemas anónimos y folclóricos. Yo... Continuar leyendo "Literatura Medieval: Religiosa, Profana y Épica" »

Cronología de Emperadores Romanos y Eventos Significativos

Claudio y la Gran Tempestad

15. Se produjo un daño repentino. Se desató una gran tempestad, de la que constaba que nunca mayores aguas habían existido en aquel lugar. Entonces, Claudio superó todas las orillas de un río y cortó ambos puentes en un día, los cuales había hecho C.F. Esta situación produjo grandes dificultades en el ejército de C.

César: Regreso a Roma y Asesinato

17. Desde entonces, César, apaciguadas todas las guerras civiles en toda la urbe, regresó a Roma. Al comenzar a decir cosas en contra de la libertad de Roma y al hacer cosas indebidas, fue llevada a cabo una conjuración contra él por sesenta, o incluso más, senadores y ciudadanos romanos. Así pues,... Continuar leyendo "Emperadores Romanos: Biografías y Hechos Históricos" »