Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Oposición

La tragedia: Sofonisba de Trissino en It.; Garnier en Francia y los humanistas ingleses como Norton.

La comedia: gusto por lo urbano y costumbrista

Heredera de El decamerón de Bocaccio. Respeto a las unidades clásicas.

La plaza pública / el salón burgués / corte / “a la italiana”

Acción enrevesada y novelesca.

5 actos.

Dialectos en prosa

Tipos realistas: cortesanas, padres severos, soldados, rufianes...

Prólogo divertido Implicación del público.

Humor físico.

Maquiavelo, La Mandrágora.

La comedia del arte

“Comedia al improviso”. Argumentos o esquemas argumentales. Relación con el entremés español del XVI. La diferencia es su tendencia a lo episódico y al chiste escatológico.

Caracterización dialectal. Toscano, lengua franca.

Personajes... Continuar leyendo "El teatro isabelino y jacobino: influencias y manifestaciones" »

Cicerón y su entorno: El ambiente oratorio del siglo I a. C.

Los problemas sociales y políticos se acentuaron progresivamente hasta culminar en el siglo I a. C. con la desaparición de la República. Una causa fundamental de esta crisis fue el enfrentamiento entre los partidos políticos y el papel desempeñado por el pueblo.

Asimismo, el desarrollo de la poesía y el progreso de la retórica hicieron brotar en el campo de la elocuencia la consideración de que un discurso es una obra de arte, la cual debe ser escrita con sujeción a las reglas del género y publicada posteriormente. Esta preocupación artística dio lugar a dos escuelas principales:

• Escuela asiática: Caracterizada por un estilo más florido y emocional.
• Escuela ática: Enfocada

La formació de la llengua catalana

El català és de filiació llatina i deriva del llatí vulgar.

Influències del poble preromà

Ibèric, celta i basc formen el substrat del català, ja que deixen traces lingüístiques.

Etapes de configuració del món preromà:

1. Arribada pobles indoeuropeus (celtes)

2. Contacte amb pobles amb cultura superior

• Grecs
• Fenícis

3. Pobles indígenes i formació de la cultura ibèrica

• Cultura bascoide
• Cultura ibèrica - Iberobasc

Tots els camins duen a Roma

· 218 aC: conquesta península ibèrica

· Política expansionista

· Profund procés de romanització: llengua, lleis, comerç, cultura

· Procés imparable d'integració total dels territoris al món romà

· Implantació del llatí per a una eficaç romanització

·... Continuar leyendo "Història de la llengua catalana" »

70eko hamarkadako euskal poesia

• Mikel Lasa: Sinbolismotik existentzialismora eraman zuen bere obra.
• Arantxa Urretabizkaia: Poesia intimista eta literatura femeninoa. Lan nagusia: San Pedro bezperaren ondorengoak poema luzea.
• Ibon Sarasola: Olerki bakarra du poemagintzan. Ironiaren erabilera eta modernotasuna dira olerki "minor" horrengan azpimarratutako ezaugarriak.

Konpromisodun olerkariak

• Xabier Lete:
  • Lehenengo liburuan, Egunetik egunera orduen gurpillean, poesia soziala landu zuen, estilo zuzen eta errealistan.
  • Bigarrenean poesiari buruzko gogoeta egin zuen: Bigarren poema liburua.
  • Urrats desbideratuak liburuko olerkiek ia heriotzara eraman zuten.
  • Gaixotasunak gaindituta idatzitako liburuak: Biziaren ikurrak eta Zentzu antzaldatuen poemategia.

La Ciutat Romana

Els romans, en conquerir i colonitzar un territori, l'ampliaven i l'adaptaven a la seva forma de viure. Construïen ciutats de nova planta a prop dels nuclis habitats pels indígenes. Aquestes ciutats seguien el model de Roma, com a continuació de l'assentament militar, i eren edificades pels soldats de les legions que hi tenien un campament.

Condicions per a la Fundació d'una Ciutat

Per escollir l'emplaçament d'una ciutat, s'havien de tenir en compte les següents condicions:

• Estar envoltada de camps per cultivar.
• Poder disposar d'aigua i de terrenys fàcilment drenables.
• Evitar les inundacions i malalties.
• Condicions climàtiques favorables.
• Bona comunicació.

Barcino va tenir en compte la seva situació privilegiada, entre els... Continuar leyendo "La Ciutat Romana: Urbanisme i Vida Quotidiana" »

Històries de l'Inframón Romà: Mites i Càstigs

Caront: El Barquer de l'Estígia

Per arribar al món d'ultratomba, les ànimes entraven en una cova que les portava fins a les profunditats de la terra. El camí seguia fins que trobaven una gran quantitat de rius que s'encreuaven. Per accedir al món dels morts calia travessar la llacuna Estígia amb una barca, encarregat del qual era un personatge anomenat Caront.

Representat com un home vell, lleig i descuidat, amb una túnica esparracada i barba blanca, es trobava sobre una barca que menava amb un pal. La seva missió era transportar les ànimes a l'altra banda del llac fins a les portes dels inferns, previ pagament d'una moneda. Només embarcava les ànimes que havien rebut sepultura.

La Llacuna

Lengua y estilo:

Jenofonte es ameno, su lenguaje es claro. Su viveza y su entusiasmo al narrar y al describir llegan al lector.

ORATORIA:

Es el arte de hablar ante un auditorio con el fin de agradarle y persuadirlo en algún sentido.

EL DISCURSO:

Tipos de discurso:

En todos los discursos hay tres elementos constantes: el orador, el texto y el auditorio.

Existen tres tipos de discurso: deliberativos, judiciales y epidícticos.

• Discursos deliberativos: es el discurso político pronunciado ante la asamblea del pueblo en el que el orador recomienda o desaconseja una determinada opción.
• Discursos judiciales: es aquel en el que el orador se propone conseguir una decisión judicial sobre algo si está o no ajustado a derecho.
• Discurso epidíctico: aquí se

Antzerkia

Plauto

Herriko hizkera erabiltzeko gai zen. Bere lanetatik hogei komedia baino ez ditugu ezagutzen. Bere lanen argumentuak greziar komediatik hartzen zituen. Titulu batzuk: Miles gloriosus (soldadu harroputza).

Terentzio

Bere komedien monologoetan, pertsonaiak bere barne-bizitza, zalantzak, eskrupuluak eta borroka moralak aurkezten ditu. Giza harremanetan samurtasuna eta ulermena agerian dira. Terentziok aurkezten dituen pertsonaiak gizatiarrak izateak eduki morala ematen dio bere lanari.

Musika-zatiak eta hitz-jokoak gutxitu egiten zituen, eta horregatik ez zuen herriaren gustua ase.

Epika

Virgilio

Virgilio poetarekin, epika latindarrak bere gailurrik gorena lortu zuen. Bukolikak eta Georgikak izeneko obrak idatzi zituen. Geroago hasi zen... Continuar leyendo "Erromatar Literatura: Egile eta Obra Nagusiak" »

Análisis de la Casa de los Espíritus

La Historia de la Familia Trueba

La Casa de los Espíritus narra la historia de la familia Trueba del Valle. A través de ella, Isabel Allende busca retratar las diversas clases sociales, ciudades y costumbres de América Latina. La trama se centra en cuatro generaciones de mujeres que influyen en un solo hombre, Esteban Trueba, en un marco temporal que abarca desde principios del siglo XX hasta la década de 1970. El contexto socio-histórico se sitúa en Chile, donde el ambiente y los sucesos previos al golpe de estado de 1973 dan forma a la obra.

Escenarios y Temas

La utilización del tópico ciudad/campo permite situar la acción en dos escenarios principales: la casa de la esquina y las Tres Marías,... Continuar leyendo "Análisis de la Casa de los Espíritus y la Poesía Comprometida de Miguel Hernández" »