Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

sintagma verbal(SV)/ sintagma nominal(SN)/ atribut- son los verbos copulativos (ser,estar,aparecer)/ CPvo - cuando no hay verbo copulativo es un CPvo  / CD--que---lo-la.Los.Las(se detecta cuan la transformas a pasiva)/ CI---quien---le-les/ CRV (complemento de régimen verbal ejemplo: ...Con Claudia, ...Con ella/ CC--tiempo, lugar, modo,causa,felicidad.../

transitivas: son las que tienen CD ex. Ayer compré unos zapatos(CD) / Intransitivas: son aquellas que no tienen CD ex.Sofía llego ayer a Londres./ Reflexivas:-----------Directas: Yo me lavo.(me-CD)-----------------indirectas: hay un CD i un CI ex. Yo me lavo las manos. (me-CI----manos-CD). Sule decir algo mas que las directas.// Recíprocas:-----(echos ya ocurridos)---directa: ex. Ellos

 TEMA7: A)Los pueblos germánicos,instituciones y derechos: Los visigodos pertenecen a los pueblos germanos y éstos a Europa central, todos ellos tienen el mismo origen y una característica comñun:estaban asentados en Afganistán y Pakistán, hablaban una misma lengua y es en el año 1500 a.C cuando comienzan su epansión.Hasta el año 1500 a.C se van a dividir en dos ramas: ramas de satén y rama de Keptum, con criterios eclusivamentente lingüísticos.Después de esta dispersión atraviesan Europa y se asientan en territorios de Dinamarca donde permanecen hasta la edad de bronce cuando empiezan a desplazarse hacia el interior y el sur ocupando territorios en forma de abanico, asentándose en el centro y el norte oriental.Por este motivo... Continuar leyendo "Forma de gobierno de los germanos" »

L’Imperi Romà va durar cinc segles i es divideix en dos períodes principals: l’Alt Imperi (fins al segle III dC) i el Baix Imperi (fins al 476 dC), amb grans diferències en la seva política i societat.

L'Alt Imperi Romà: Govern i Poder

Durant l’Alt Imperi, Octavi August va instaurar el Principat, un sistema en què, tot i mantenir l’aparença republicana, l’emperador concentrava tot el poder. August va assolir aquesta posició després de derrotar Marc Antoni (31 aC) i va rebre títols i poders essencials com la potestat tribunícia i l’imperi proconsular. La successió no estava regulada, i l’exèrcit, especialment la Guàrdia Pretoriana, decidia el nou emperador.

Les institucions republicanes van perdre el seu valor: les magistratures... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: Organització, Societat i Caiguda" »

La Historiografía Romana: Características Esenciales y Legado

La historiografía romana se caracteriza por una mezcla de rigor histórico, literariedad y reflexión moral. A continuación, se destacan sus principales rasgos, que se reflejan en la obra de los autores romanos:

Características Clave de la Historiografía Romana

• Literariedad

  La historia en Roma no solo es una disciplina factual (basada en hechos o historia empírica), sino también literaria. Siguiendo el modelo griego, los historiadores romanos utilizan un estilo ornamentado y retórico para embellecer la narración, haciendo de la historia una verdadera obra literaria.

• Función Moral y Didactismo

  La historiografía romana tiene un propósito educativo y moralizador. A través de

Bàrcino Romana: Història i Urbanisme

Bàrcino va ser fundada com a colònia romana per l'emperador August cap a l'any 14 aC, després de les guerres càntabres. La ciutat es va establir com un centre administratiu i religiós dins del territori de la Laietània.

Urbanisme i Economia

La ciutat es va construir al turó del Mont Tàber (15 m sobre el nivell del mar) i estava envoltada de muralles amb quatre portes. La seva economia es basava en:

• L'agricultura (vi i cereals)
• La pesca (ostres)
• L'explotació de recursos naturals (ferro de Gavà i gres de Montjuïc)

Trama Urbana

El disseny de la ciutat seguia l'estructura romana típica, amb dos carrers principals:

• El decumanus maximus
• El cardo maximus

Comptava amb domus de famílies benestants, com la dels... Continuar leyendo "Història i Mites: Bàrcino Romana i la Corona d'Ariadna" »

Ponts Històrics de Mèrida

El Pont Romà

El Pont Romà de Mèrida era el segon més llarg de l’Imperi i era considerat la gran porta d’entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus. Aquest pont tenia un punt de recolzament en una petita illa que hi havia enmig del riu. Està construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt alternats amb unes petites voltes de mig punt. La funció d’aquestes voltes era evitar que l’aigua augmentés la pressió d’empenta sobre el pont durant les crescudes del riu. En la banda per la qual baixava el corrent, el pont estava proveït d’uns tallamars que trencaven el corrent i desviaven la pressió de l’aigua.

El Pont de Lusitània

El Pont de Lusitània és un pont modern, obra de... Continuar leyendo "Mèrida Romana: Ponts, Domus i Patrimoni Arqueològic" »

Escriptura Antiga Romana: Capitals i Cursives

Dins d'aquest bloc, trobem l'escriptura arcaica, la librària, la quadrada (capital) i la capital cursiva.

Capital Romana (Majúscula)

Capital Quadrada

• Ús: Pergamí o paper (elegant); inscripcions (quadrada).
• Període: Segles IV-VI dC.
• Característiques: Disseny rígid, lletres allargades, traços gruixuts, prevalença dels angles rectes. No hi ha separació de paraules, però sí que es diferencien les lletres. Normalment, poques abreviatures.
• Haplografia: Fenomen de supressió d'una paraula, síl·laba, lletra o frase per creure-la idèntica a una altra. Exemple: SINE(NE)C.

Capital Rústica o Librària

• Ús: Sobre paper o pergamí (librària o rústica); inscripcions (actuària).
• Període: Segles I-III

La influència d’Horaci no va ser tan important com la de Virgili o Ovidi; amb tot, el poeta ens ha deixat alguns dels tòpics més recurrents de la literatura occidental, tots lligats a la seva forma de veure la vida.

Tòpics Literaris Essencials d'Horaci

Alguns dels tòpics més destacats són:

• Beatus ille: Elogi de la vida del camp i la tranquil·litat rural. Horaci expressa: «Feliç l’home que, allunyat dels negocis,...».
• Aurea mediocritas: Consisteix en la moderació i la recerca de l'equilibri. El poeta ens diu: «Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com l’or, viu segur lluny de les sordideses d’un sostre ruinós, viu moderadament...».
• Frugaliter: Elogi de la frugalitat i la senzillesa, rebutjant l'ostentació. Horaci