Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

Oratoria: Un Género Literario Persuasivo

La oratoria es un género literario que tiene como finalidad convencer por medio de la palabra hablada. Se caracteriza por la búsqueda de un fin práctico y el contacto directo entre el orador y su público.

Clases de Discursos

• Judiciales: Pronunciados ante un tribunal, pueden ser de acusación o defensa.
• Políticos: Pronunciados en el foro o el Senado.
• Demostrativos: Alabanza a personajes poderosos o crítica a situaciones concretas.
• Deliberativos: Acerca de lo que puede resultar útil o dañino.

Partes del Discurso

• Proemio: Comienzo del discurso. El orador intenta ganarse el favor de los jueces y del público.
• Narratio: Exposición de los hechos. Es importante la sencillez y la claridad.
• Argumentatio: Se divide

Què és?

Les Metamorfosis d'Ovidi és un extens poema de 12000 versos, escrit en hexàmetres dactílics, dividits en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers humans en animals, plantes, contel·lacions,... presentat en ordre cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

EStructura:

Després de començar amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi, es divideix en tres parts: primer els protagonistes són divinitats, després hi ha narracions sobre els herois i heroïnes i finalment les figures que els antics consideraven històriques tot partint des de la guerra de Troia.

Característiques:

Donen unitat a l'obra... Continuar leyendo "Les Metamorfosis d'Ovidi: Una obra única de diversitat i canvi constant" »

El periodo clásico abarca el S. 1 a. C. y parte del siglo 1d.c, hasta la muerte de Augusto, el año 14 d. C Es al periodo más fértil de la literaturstua La vida de autores como César. Cicerón, Catulo, Lucircio, Virgilio Horacio, Ovidio. Tito Livio Y tantos otros transmi 1.4. C, hasta la morte de en estas fechas

Dentro de ella, a su vez, se suelen distinguir dos fechas a)La época ciceroniana( hasta la muerte de Cicerón, en el año 43 a C)

b) La roca auga (hasta la muerte de Auguito, el 14 d. C)

ÉPOCA CICERONIANA

La obra de Cicerón, sin duda, el mejor orador que tuvo Roma, mara soda ma épock, caracterizada por las luchas agitadas de finales de la República, forma de gobierno con la que Cicerón se identificaba. En este periodo la oratoria... Continuar leyendo "El periodo clásico en la literatura latina" »

Historiografía Augústea e Imperial

La historiografía imperial es un género escrito en prosa en el que se narran los acontecimientos pasados y dignos de memoria, centrándose en las causas y efectos de los hechos políticos, sociales, económicos, culturales, etc., de un pueblo o nación.

Tito Livio (59 a. C. - 16 d. C.)

Formó parte del entorno cultural y literario de los «amigos de Augusto», al igual que Horacio o Virgilio. Livio escribió una monumental historia de Roma, titulada Ab urbe condita, que abarca desde sus orígenes hasta su propia época.

Livio pretende con su historia glorificar el pasado de Roma. La vuelta al pasado, a la tradición, a los orígenes es el medio, según Livio, de superar la historia reciente, marcada por revoluciones,

El temps d'oci. Forma i funció dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats

La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials, pertanyents a l'ordo decurionum. D'aquesta manera, aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i, alhora, tenien el poble content. La ciutat els ho agraïa amb honors, com ara una estàtua. Els espectacles i jocs públics que s'hi celebraven eren, sovint, organitzats i pagats per algun ric. A Roma, els principals benefactors públics eren els edils durant la República i l'emperador en temps de l'Imperi.

La política de panem et circenses va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi... Continuar leyendo "Edificis d'oci romans: teatre, circ i més" »

Vida y Obra de Salustio: Un Historiador en la Roma Republicana

1. Vida de Salustio

Cayo Salustio Crispo (86 a.C. - 34 a.C.), conocido simplemente como Salustio, fue un historiador romano que vivió durante uno de los siglos más turbulentos y significativos de la historia de Roma. Su vida transcurrió en una época marcada por acontecimientos cruciales: la dictadura de Sila, la tercera guerra servil, el primer triunvirato, la conquista de las Galias, la guerra civil y el asesinato de Julio César, de quien fue amigo y partidario.

A lo largo de su carrera, Salustio ocupó diversos cargos políticos, como cuestor, tribuno de la plebe y senador. Sin embargo, fue expulsado del Senado como consecuencia de las rivalidades políticas y su cercanía... Continuar leyendo "Vida y Obra de Salustio: Historiador Clave de la República Romana" »

La Restauració Augustana

La seva restauració religiosa va ser reforçada amb la construcció de temples, en especial els de Cèsar, Apol·lo i Mart Venjador. També, uns conjunts com l’Ara Pacis (altar de la pau) i les nombrosíssimes estàtues d’August i dels membres de la seva família, aixecades per tot arreu de l’Imperi, van saber combinar la tradició realista del retrat romà amb la idealització hel·lènica que corresponia al culte imperial.

La Dictadura de Cèsar

Participa en l’intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia. Exercien diverses magistratures ininterrompudament, contra els costums... Continuar leyendo "Història de Roma: Monarquia, Cèsar i August" »

Definición

El origen de la palabra “teatro” proviene del griego θεάομαι (contemplar).

Origen

El teatro nació en Grecia durante las fiestas en honor al dios Dioniso. En un principio, se representaba con un solo actor y con la participación del coro. Esquilo introdujo a un segundo actor y Sófocles a un tercero.

1. Comedia

Plauto

Vida (254-184 a.C.)

Nació al norte de Italia, pero se trasladó a Roma siendo muy joven. Vivió de forma modesta, pero se convirtió en el rey de la escena de su época.

Obra

Escribió numerosas comedias, entre las que destacan:

• Aulularia (La comedia de la olla)
• Miles gloriosus (El militar fanfarrón)
• Pseudolus (El tramposo)

Características

• Plauto tomaba sus argumentos de las comedias griegas y, a veces, utilizaba

L'Urbanisme a l'Antiga Roma

Els Rituals i el Traçat Urbà

Els romans feien servir tècniques constructives en l'urbanisme que provenien dels grecs o dels etruscs. Una de les característiques que utilitzaven eren els rituals que feien abans de construir la ciutat. Aquests són els auguris (observar un senyal) que es feien per saber si els déus els eren favorables. Seguidament, un sacerdot marcava amb una arada el solc dels límits de la ciutat, on es construirien les muralles (pomperium). Aquest procés s'anomenava inauguratio.

L'organització principal de la ciutat era la divisió amb els dos carrers principals: el Decumanus Maximus (d'est a oest) i el Cardo Maximus (de nord a sud). A cada extrem dels carrers principals hi havia una porta per... Continuar leyendo "Urbanisme Romà: Tècniques i Infraestructures" »