Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Latín de Universidad

Tito Livio: Vida, Obra y Legado Histórico

(TITO LIVIO) Tito Livio recibió este cognomen por haber nacido en Padua. Allí también vivían otros autores como Catulo y Virgilio. Nació entre el 69-54 a.C. y murió el 17 d.C. Livio vivió en Roma, donde presenció el momento en el que Octavio fue nombrado Augusto. Allí acudió a completar su formación filosófica y retórica.

El resto de su vida lo pasó en la capital dedicándose a la actividad intelectual. Tuvo dos hijos, escribió diversas obras sobre filosofía y retórica, y formó parte del grupo literario “los amigos” de Augusto.

Con 30 años, se centró en la preparación de su gran obra Ab urbe condita, contando la historia de Roma desde sus orígenes. No la terminó, llegando hasta... Continuar leyendo "Tito Livio: Vida, Obra y Legado Histórico de un Cronista de Roma" »

Ámbitos de Vigencia del Derecho Romano

Personal

Normas que rigen independientemente del lugar en que se encuentren.

Territorial

Rigen en un **territorio** con independencia de su origen.

Características de la Romanización

1. Personalidad del Derecho Romano

El **derecho** tiene personalidad propia. El **Fas** y el **Ius** están separados.

2. Etapas Evolutivas

El **Derecho Romano** atravesó varias etapas: **Arcaica**, **Preclásica**, **Clásica** y **Postclásica**.

3. Criterios Personalistas de Aplicación

Su ámbito de aplicación se atenía a **criterios personalistas** (*Ius Latii*, *Ius Commercii*).

4. Estructura Pluralista

Su estructura es **pluralista**.

5. Regulación de Relaciones Sociales

Regía las **relaciones** que se daban en el seno de... Continuar leyendo "Legado Jurídico Romano: De la Romanización al Derecho Visigodo y Canónico" »

Partes de la Compilación Justinianea

Codex o Código de Justiniano (529-534)

Compilación o recopilación de legislación o constituciones imperiales (leges).

Un primer Codex (a. 529) fue sustituido por el Codex repetitae praelectionis (a. 534). Contiene constituciones imperiales desde Adriano hasta Justiniano.

Estructura: 12 libros divididos en títulos donde las constituciones imperiales se recogen por orden cronológico. Cada ley tiene una inscriptio y una subscriptio.

Digesto o Pandectas (530-533)

Recopilación de literatura jurídica clásica (fragmentos de obras de los juristas clásicos desde Quinto Mucio hasta Modestino).

Estructura: 50 libros, divididos en títulos, donde se recogen los fragmentos de los juristas clásicos. Cada fragmento... Continuar leyendo "Compilación Justinianea y su impacto en el Derecho Romano" »

Expansió de Roma (Segles IV-III aC)

390-387 aC: Roma i el Laci pateixen la invasió dels gals (diverses tribus de les Gàl·lies), amb incendi i saqueig de Roma. Els gals eren grups de pobles celtes (indoeuropeus amb substrat indígena) del territori de la Gàl·lia Cisalpina (actual Itàlia). A inicis del segle IV aC, els gals fan incursions a ciutats etrusques. Roma no pot aturar les incursions i es produeix la presa de poder, l’incendi i el saqueig. Un cop saquejada, abandonen la ciutat. Aquesta debilitat és aprofitada per la Lliga Llatina per enfortir el seu poder envers Roma. S'inicia un nou període de conflictes i inestabilitat al Laci, amb diferents aliances. Fins al 338 aC hi ha guerres entre Roma i la Lliga Llatina, amb la intervenció... Continuar leyendo "Expansió de Roma: Guerres Samnites i Domini d'Itàlia (S. IV-III aC)" »

Característiques de la seva obra

Les característiques principals de l'obra de Titus Livi són l'ús de paraules poètiques i una sintaxi més lliure que la d'altres autors de la seva època.

Sobre l'època en què va escriure

Va escriure durant el regnat de l'emperador August, quan l'Imperi Romà dominava el món mediterrani, amb la intenció de demostrar que Roma havia estat destinada a la grandesa des dels seus humils orígens i a proporcionar un fons adequat per a les glòries de l'època d'August.

La intencionalitat de l'autor

L'autor volia escriure la història sencera de Roma, des de la fundació fins al moment en què viu. Considerava oportú esbrinar quina manera de viure tenien els romans antics. D'aquesta manera, contribuïa a deixar... Continuar leyendo "Titus Livi: Història de Roma des de la seva Fundació" »

Les Magistratures a l'Antiga Roma

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar, i l’administració de la ciutat de Roma primer i de l’Imperi després. Es distingien dues menes de magistratures: les ordinàries i les extraordinàries. Entre les ordinàries hi havia quatre amb poder executiu que s’encarregaven de les tasques de govern, aquestes constituïen el cursus honorum. Eren de més alta a més baixa:

Consols

Eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat estat. Eren l’autoritat suprema civil i militar.

Pretors

Fins al final de la república també van ser dos. Eren els responsables de l’administració de la justícia (el praetor urbanus i el praetor peregrinus).

Edils

Eren quatre (dos patricis i dos plebeus)... Continuar leyendo "Les Magistratures i el Senat a l'Antiga Roma: Cursus Honorum i Poder Polític" »

Las Bases del Derecho Romano

La Costumbre (Mores Maiorum)

Fue la raíz del Derecho Romano, ya promulgada en la Ley de las XII Tablas en el siglo V a.C. Supuso la conquista de las capas más bajas de la sociedad frente a la nobleza.

La Ley

Partiendo de la Ley de las XII Tablas y de los Mores Maiorum se fue construyendo el Derecho Civil y el Derecho de Gentes, y se acabó distinguiendo entre Ley Privada y Ley Pública.

El Imperium de la Magistratura

En especial, los edictos de los cónsules y los decretos del Senado. Establecido el Imperio, los emperadores fueron siendo gobernadores durante un tiempo.

Conceptos y Nociones Básicas del Derecho Romano

El Derecho a la Propiedad Privada

Se conoció con el nombre de mancipium, que era un simple poder sobre... Continuar leyendo "Derecho Romano: Bases, Evolución e Influencia en Hispania" »

LLGS IB ABANS SXIII

Resulta molt difícil de precisar la llengua que es parlava a les Illes abans de l’arribada dels romans. En l’època preromana, Eivissa d’una banda, i Mallorca i Menorca de l’altra, presentaven situacions diferents:

(A) Eivissa

Com a conseqüència de la colonització dels cartaginesos, a partir del segle VII aC, l’illa fou assimilada a la cultura púnica durant cinc segles, cosa que explica que la cultura popular eivissenca sigui tan diferent de la de Menorca i Mallorca, on la influència cartaginesa fou menor. En la llengua, en canvi, pràcticament no trobam més que alguna influència de substrat, com per exemple en el nom d’Eivissa, en el de l’illot Tagomago, i en el del port de Maó.

(B) Mallorca i Menorca

Tenien... Continuar leyendo "Història de les Illes Balears" »

La Oratoria Latina: Fundamentos y Evolución

Introducción: Oratoria y Retórica

La oratoria es un género literario al que pertenecen los discursos compuestos para ser pronunciados en público. En la antigua Roma, los autores de discursos u oradores a veces publicaban sus obras después de pronunciarlas, si habían quedado satisfechos con el resultado. Gracias a esta costumbre, poseemos varias colecciones de discursos de autores griegos y latinos.

Existen dos clases de oratoria: la espontánea y la retórica.

La espontánea es aquella en la que se componen los discursos según la habilidad natural del orador, sin que existan normas sobre cómo hacerlo. La oratoria retórica, en cambio, es aquella en la que los discursos se elaboran según una... Continuar leyendo "El Arte de la Oratoria y la Retórica en la Antigua Roma" »

La Societat Romana: Vida Urbana i Rural

La Vida dels Plebeus i Esclaus a les Ciutats

Els plebeus que vivien a les ciutats eren artesans, comerciants o treballaven per compte d’un altre a canvi d’un salari. Alguns tenien un negoci on feien productes i els venien.

Existien els esclaus genèrics amb tasques senzilles (netejar, cuinar, cosir...) i els esclaus especialitzats (barber, perruquer, mestre dels fills...).

La Vida al Camp Romà: Fincas i Jerarquies

La vida al camp era més tranquil·la perquè no hi havia fòrum, ni amfiteatre, ni llocs de reunions. Al principi, els camperols treballaven per ells i la seva família. Quan va créixer la ciutat, es necessitaven recursos agrícoles per alimentar els habitants.

Els propietaris eren patricis... Continuar leyendo "Societat Romana i Mites Clàssics: Un Viatge per l'Antiguitat" »