Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras materias de Bachillerato

Justiziaren Etika

Formalismo Etikoa

Etika materialei eta heteronomoei egindako kritika. Kantek bere aurreko etikei bi izen eman zizkien: ontasunen etika materialak onaren materia edo edukia zein den adierazten dutelako eta etika heteronomoak moralaren aldetik ontzat jotzen dutena ez baita giza nahimenak bere buruari emandako inolako helburua, naturak gizakioi emandako helburua baizik.

Kantek etika horiek kritikatzen ditu, izan ere, arrazoia balute, nahimena heteronomoa izango litzateke, eta ez autonomoa. Jada ezarrita dagoen helburu hori lortzeko lagungarriak zaizkigun eginbeharrak baino ez genituzke hartuko eginbehar moraltzat. Eginbeharrak behartu egingo gintuzkete, bai, baina modu baldintzatuan baino ez, helburura badintzatuta, hain zuzen.

Gizakiok,... Continuar leyendo "Justiziaren Etika: Giza Eskubideen Bilakaera" »

Ajustes Normalizados

Agujero Único

• Posición H (Di = 0)
• D_min = D_nominal
• D_max > D_nominal

Eje Único

• Posición h (D_s = 0)
• D_max = D_nominal
• D_min < D_nominal

Sistema ISO

El sistema ISO establece las tolerancias para que los agujeros y ejes se puedan acotar con letras (agujeros en mayúsculas, ejes en minúsculas).

Acabado Superficial

• √ Arranque de viruta
• √ Sin arranque de viruta
• N1 - Muy fino
• N12 - Muy rugoso

Verificación de Tolerancias Geométricas

Rectitud

• Regla biselada o regla de rectitud
• Mediante nivel

Planitud

• Mesa de planitud (metálicas, mármol, etc.). Sirve para verificar la planitud mediante otros instrumentos como el reloj comparador.
• Marmoleado (azul de Prusia)
• Regla de planitud. Verificar varias rectas del plano apoyando la regla de planitud sobre

Diccionari de Sociolingüística

Actitud lingüística

Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingüística i actuar en conseqüència.

Adstrat

S’utilitza per a fer referència a la influència mútua entre llengües veïnes.

Àmbit d’ús

La llengua es produeix en uns medis o àmbits d’ús. Els àmbits d’ús es defineixen com els conjunts d’ocasions o de situacions en què una llengua és usada. Podem diferenciar entre els àmbits d’ús formals o públics i els àmbits d’ús informals o privats. Els primers són aquells on es produeix el tipus d’interaccions lingüístiques públiques, que requereixen l’ús d’un llenguatge més elaborat, més formal (discursos, conferències, mitjans de... Continuar leyendo "Diccionari de Sociolingüística" »

Límits Llibertat Individual i Poder Social (Mill)

El tema bàsic que es proposa analitzar Mill en aquest capítol és establir els límits de la llibertat individual i del poder de la societat sobre l’individu.

Deures de la Vida en Comú segons Mill

Mill descriu els deures que comporta la vida en comú. Afirma que «Tots els qui... envers la resta?». D’una banda, tothom té l’obligació de respectar els drets individuals o subjectius de cadascú (drets reconeguts, bé legalment, bé suposats o de manera tàcita, i pertanyents a l’àmbit individual). D’altra banda, tot individu ha de fer-se càrrec de la part que, en justícia, li correspongui del cost de viure en societat, és a dir, els treballs i sacrificis necessaris per a la col·lectivitat... Continuar leyendo "Els Límits de la Llibertat i el Poder Social segons Mill" »

El Transporte por Carretera en España

La red de carreteras conecta distintos puntos y presenta las siguientes características:

1. Diseño Radial: La red presenta un diseño radial, con centro en Madrid. En 1960, la red de carreteras se modernizó para adaptarse al tráfico de vehículos y al primer Plan Nacional de Carreteras. Finalmente, Madrid se convirtió en el kilómetro 0, donde confluían las seis carreteras radiales principales.
2. Competencias Administrativas: Las competencias sobre la red se reparten entre el Estado, las Comunidades Autónomas (CC. AA.) y las diputaciones:
   • La red estatal enlaza los núcleos de población y conecta con la red internacional.
   • La red de las CC. AA. mejora la movilidad y enlaza con la estatal.
   • La red provincial

EVOLUCIÓN DA ESCRITA DENDE O SÉCULO XIX

Planificació Lingüística: Organització i Objectius

La planificació lingüística és l'intent de modificar la realitat sociolingüística d'un territori mitjançant l'organització, la posada en pràctica i l'avaluació d'un conjunt coherent d'actuacions de política lingüística.

Monolingüisme com a Objectiu

Un primer cas de planificació és el monolingüisme com a objectiu. Aquest model segueix en estats on només hi ha una llengua oficial, considerada alhora estatal. Sovint es tracta d'estats, en el cas europeu, on no s'inverteix diners per part del govern, per tant la llengua passarà a desaparèixer, ja que no es protegeix ni es finança.

França és un bon exemple. La llengua oficial és el francès, però s'hi parlen altres llengües... Continuar leyendo "Planificació Lingüística: Models i Exemples Internacionals" »

1Los orígenes de la guerra:

1.Antiquis temporibus,Menelaus rex cum Helena uxore Spartae vitam agebat:

En tiempos antiguos el rey Melenao con su mujer Helena vivian en Esparta

.2.Olim parís,Priami filuis ,Spartam venit ibique Menelai hospes fuit

:En otro tiempo parís,hijo de Priamo fue a Esparta y allí fue huésped de Meneleao.

3.Paris autem,validus adulescens,Helenam ,mullierum pulcherrimam,rapuit et cum ea celeriter Troiam rediit:

Pero paris un joven fuerte rapto a Helena, la mas Hermosa de las mujeres, y con ella huyó rápidamente a Troya.

-Itaque omnes Graeciae reges constituerunt cum troianis bellum gerere et Menelao uxorem reddere :

 y asi pues, todos los reyes de grecia acordaron hacer la guerra contra los troyanos y devolverle la mujer