Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Religión

Els Sagraments de l'Església Catòlica

Esdeveniments, Festes i Celebracions

Al llarg del cicle de la vida, celebrem tradicions i costums arrelats en la història i la fe. Aquestes celebracions, sovint de caràcter general, comparteixen elements comuns:

Elements Comuns a les Celebracions

Paraula:

• Textos, discursos, explicacions
• Intervencions i participació
• Paraula de Déu, presidida per l'homilia, catequesi
• Pregària dels assistents

Música:

• Himnes, cants, instruments
• Expressió de sentiments
• Litúrgia cristiana com a resposta a Déu

Gestos:

• Corporals, amb les mans, aplaudiments
• Diferents actituds: asseguts, drets, de genolls
• Signes en moments concrets, com la benedicció

Símbols:

• Aigua, llum, banderes, estàndards
• Realitats diverses: pa i vi (símbols eucarístics)

L'Església Catòlica davant la Il·lustració i la Revolució Francesa

Conseqüències de la Il·lustració i la Revolució Francesa per a l'Església:

• Proclamació de la llibertat de culte.
• Supressió dels ordes religiosos i confiscació del seu patrimoni.
• Constitució civil, que subordinava l'Església a la política estatal.
• Pèrdua de privilegis del clergat.

Objectius de l'Església davant la nova situació:

• Aprendre a conviure amb els nous règims polítics.
• Obrir-se al diàleg per comprendre millor la societat.
• Potenciar el compromís cristià en els àmbits més desafavorits: sanitat, cultura, educació.

L'Església i el liberalisme:

• Separació, de vegades hostil, entre Església i Estat.
• Independència entre els temes propis de l'Església i els

Característiques dels basileus

Com aconsegueix mantenir el seu poder?

Polític:

Té el màxim poder.

Militar:

Disposa d’un exercit professional.

Religiós:

Església cristiana ortodoxa. (Cisma d’Orient 1054).

Explica què és el Codi Justinià

Conjunt de lleis que estableix Justinià, elaborant una sèrie de lleis que compleixen amb la societat. (1629). Base civil de molts països en la actualitat. Exemple:

Una persona adquireix una propietat i això queda registrat en un document.

Hi ha una llei que diu que una persona ha de tenir un testament.

Repercussions de la Guerra dels 100 Anys

- Tant a França com a Anglaterra, als segles XIV i XV es va produir un enfortiment del poder monàrquic, en detriment del poder polític dels nobles, que conduiria... Continuar leyendo "Característiques dels basileus i de les ciutats medievals" »

¿A qué llamamos Historia de la Salvación?

¿En qué tres etapas podemos dividir la Historia de la Salvación? Explícalas brevemente.

Llamamos Historia de Salvación al proyecto de Dios de comunicar a los hombres su amor misericordioso, haciéndoles participar de su propia vida. Dividimos la Historia de la Salvación en:

1. El tiempo de la promesa: Israel. Dios ha creado el mundo y ha dado al hombre la vida. En el Monte Sinaí, Dios hace un pacto con Moisés y le entrega el “Decálogo” (Diez mandamientos).
2. La plenitud: Jesucristo. Dios cumplió su designio al enviarnos a su Hijo, nacido de la Virgen María, una mujer del pueblo de Israel. Es el momento clave. Dios se nos presenta en la eucaristía en cuerpo y sangre.
3. El tiempo del espíritu:

8. Defineix el concepte de romanització

Procés pel qual els romans s'extenen pel Mediterrani i arriben a la Península Ibèrica, formant part així del seu territori. Introdueixen elements com la llengua, la religió i les lleis.

El llatí es convertí en la llengua parlada i en la de cultura; es va establir un codi legislatiu uniforme a tot l'Imperi, i es retia culte als déus romans.

9. La política d'unificació del regne visigot de Toledo

• Unificació lingüística: adaptació del llatí, que era parlat pels natius.
• Unificació social: pels visigots, els matrimonis mixtes estaven prohibits i inclús penats amb la mort, fins que Leovigild va derogar la llei.
• Unificació religiosa: els hispanoromans eren majoritàriament cristians mentre que els

El Modernisme

Context i Influències

Modernisme: Moviment cultural de finals del segle XIX que va intentar integrar l'art en la vida social (arquitectura, escultura, pintura, música, literatura). 1892-1900: Anys d'arrelament i formació de tendències. Difusió de l'esperit modernista impulsada per Santiago Rusiñol i la revista L'Avenç. 1900-1911: L'adveniment de la revista Joventut va consolidar la presència pública del moviment i va difondre les seves idees.

Corrents Ideològics

• Regeneracionisme: Oposició al conservadorisme burgès, adoptant una visió cosmopolita de la cultura i buscant regenerar les masses incultes.
• Esteticisme: Partidaris de practicar l'art total (conreu del màxim nombre d'expressions artístiques en una mateixa obra)

Geografia Històrica de l'Antic Israel

L'antic Israel estava dividit en diverses regions històriques:

• Galilea

  Regió històrica muntanyenca situada al nord d'Israel, vora el mar Mediterrani.

• Samaria

  Regió muntanyenca de Palestina situada a la part nord de Cisjordània.

• Judea

  Part muntanyenca del sud de la històrica Terra d'Israel.

La Religiositat i les Festes Jueves

La religiositat jueva es manifestava a través de diverses festes i pràctiques:

• La Pasqua

  Es perllongava durant 8 dies i se celebrava a principis o mitjans d'abril.

• Pentecosta

  Se celebrava a finals de maig o principis de juny, depenent de la data de la Pasqua.

• La Festa de les Botigues o de les Barraques

  Era la més espectacular. Per recordar l'estada al desert, cada família es feia una barraca

Palestina en Tiempos de Jesús: Un Contexto Clave para Entender el Evangelio

Geografía y Regiones de Palestina

Palestina es una pequeña franja de tierra junto al Mediterráneo oriental. Su orografía es muy accidentada. De oeste a este se pueden distinguir cuatro zonas:

• La fértil llanura costera
• La región montañosa central
• El valle de la depresión del Jordán
• La meseta transjordana

En tiempos de Jesús, Palestina estaba dividida en siete regiones, las más conocidas son:

• Galilea: Al norte, era la región más rica y fértil de Palestina.
• Samaría: En el centro, era también una región fértil, pero más pobre que Galilea. Sus habitantes tenían una tradicional enemistad con los judíos.
• Judea: Al sur, era la región más extensa y pobre de Palestina.

Residus Sanitaris: Tipus i Classificació

Un residu sanitari és qualsevol substància o objecte que el seu posseïdor rebutja, té la intenció o l'obligació de rebutjar. Els residus sanitaris es generen en centres sanitaris i no tots són perillosos, però alguns poden ser-ho a causa de la seva composició química o pels agents patògens que contenen.

Riscos dels Residus Sanitaris

Els principals riscos dels residus sanitaris són:

• Infecciosos: microorganismes patògens que es poden transmetre per fòmits i mostres biològiques en contacte amb l'hoste, possibilitant la transmissió de la infecció.
• Contaminació i enverinament: alguns fàrmacs, especialment els citotòxics i antibiòtics, així com residus com el mercuri, són molt contaminants.

PUEBLO HEBREO