Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Secundaria

Concilio de Trento

Puntos Doctrinales

1. Fuentes de la Revelación: Se declaró que las fuentes de la revelación son las Escrituras y la tradición de la Iglesia.
2. Canon de la Biblia: Se fijó el canon de la Biblia en 73 libros: 46 del Antiguo Testamento y 27 del Nuevo Testamento. Los protestantes aceptan solo 66 libros, excluyendo Tobías, Judit, Sabiduría, Eclesiastés, Baruc, 1 y 2 de Macabeos.
3. Doctrina del Pecado Original: Se explicó la doctrina del pecado original, la gracia y los sacramentos. El hombre nace herido con el pecado original, pero no corrompido. Dicho pecado se borra con el bautismo, aunque queda la concupiscencia o la tendencia e inclinación al pecado.
4. Sacramentos: Se reafirmó la existencia de 7 sacramentos: Bautismo, Confirmación,

La Iglesia en los primeros siglos: Expansión, Herejías y Reformas

Contexto histórico

Durante los primeros siglos de nuestra era, el Imperio Romano dominaba el Mediterráneo, gozando de un periodo de relativa paz conocido como la Pax Romana. El emperador Augusto unificó los territorios bajo un poder absoluto. Sin embargo, con el tiempo, el imperio entró en decadencia.

En este contexto, surge el cristianismo en la provincia romana de Judea. A pesar de estar bajo dominio romano, los judíos mantenían sus propias estructuras internas, como el Sanedrín, un tribunal o senado de 71 miembros que vigilaba el cumplimiento de la ley mosaica. Dentro del judaísmo existían diversas corrientes:

• Saduceos: Clase rica con gran influencia política y económica.

Verbs Irregulars Catalans: Gerundis i Participis

Aquesta guia presenta una llista de verbs irregulars en català, amb les seves formes de gerundi i participi, per facilitar-ne l'aprenentatge i la consulta.

Absoldre

Gerundi: absolent

Participi: absolt/absolta

Admetre

Gerundi: admetent

Participi: admès/admesa

Aparèixer

Gerundi: apareixent

Participi: aparegut/apareguda

Atendre

Gerundi: atenent

Participi: atès/atesa

Batre

Gerundi: batent

Participi: batut/batuda

Beure

Gerundi: bevent

Participi: begut/beguda

Caber / Cabre

Gerundi: cabent

Participi: cabut/cabuda

Caler / Caldre

Gerundi: calent

Participi: calgut/calguda

Caure

Gerundi: caient

Participi: caigut/caiguda

Cloure

Gerundi: cloent

Participi: clos/closa

Concloure

Gerundi: concloent

Participi: conclòs/conclosa

Incloure

Gerundi:

Què és la Ciutat de Déu d'Agustí d'Hipona?

És una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seva vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.

El llibre s'estructura a partir de la contraposició entre la Ciutat de Déu (que representa el Cristianisme, i per tant la veritat espiritual) i la ciutat pagana (que representa la decadència i el pecat).

Quines són les Virtuts Cristianes?

Les virtuts cristianes serveixen per seguir un bon camí en la nostra vida i fer el bé. Per això, un cristià ha de viure amb totes les virtuts. Les virtuts són:

• Prudència

  Regula totes les altres virtuts per a utilitzar-les en la seva justa mesura, amb l’objectiu d’actuar sempre amb caritat.

• Discerniment

  És un do que ens

Història: definició i conceptes bàsics

Història: És el coneixement científic del passat, el passat de les societats i civilitzacions. Diguem que és un estudi científic perquè per justificar qualsevol fet històric cal demostrar-lo. Per fer l'estudi analitzem allò que s'anomena fonts històriques.

Fonts històriques

Fonts històriques: Són qualsevol resta d'una societat o civilització que ens ajuda a interpretar aquella societat o civilització. També poden ser posteriors (fonts secundàries). Tipus: orals, escrites i materials. Les més conflictives són les fonts orals.

Historiografia

Historiografia: És la interpretació d'uns fets a partir de les fonts d'un fet històric.

Fet històric

Fet històric: És el resultat d'un temps cronològic... Continuar leyendo "Història: definició, fonts, historiografia i humanisme" »

1. ¿Qué es la Religión?

La religión es un hecho humano complejo con múltiples facetas.

2. Ciencias que Estudian el Hecho Religioso

A continuación, se presentan las siete ciencias que contribuyen al estudio de la religión, junto con ejemplos para una mejor comprensión:

2.1. Fenomenología de la Religión

Estudia las manifestaciones religiosas, como los ritos. Ejemplo: Descripción de los ritos funerarios de los hindúes.

2.2. Sociología de la Religión

Analiza la organización y el impacto social de los grupos religiosos. Ejemplo: Dificultades sociales de una persona que entra en una religión diferente a la de su familia.

2.3. Historia de las Religiones

Investiga la evolución de las religiones, sus costumbres y textos. Ejemplo: Evolución... Continuar leyendo "Explorando la Religión: Conceptos Clave y Disciplinas de Estudio" »

Monacato: Orígenes y Tipos de Vida Monástica

Tipos de Monacato

• Eremitas: Vivían en solitario, a menudo cerca de algún maestro sabio que les guiaba.
• Cenobitas: Vivían en comunidad y buscaban reproducir el ideal de comunidad descrito en los Hechos de los Apóstoles.

Grandes Herejías Cristianas y Concilios Ecuménicos

Arrianismo (Arrio)

Características Fundamentales del Concilio Vaticano II

El Concilio Vaticano II (1962-1965) se distinguió por dos características esenciales:

• Su universalidad y magnitud.
• Su profundo espíritu ecuménico.

Contexto Histórico: Dos Teorías Clave del Siglo XIX

El pensamiento del siglo XIX sentó bases importantes para el contexto moderno. Dos teorías influyentes fueron:

• Darwin: La teoría de la evolución de las especies.
• Marx: La dependencia de la vida personal respecto a la economía (materialismo histórico).

Los Tres Impulsos de la Renovación Eclesial

La Iglesia experimentó una profunda renovación impulsada por los siguientes movimientos:

1. La renovación litúrgica.
2. La participación activa del laicado.
3. El acercamiento a nuevos pueblos y naciones

Les Imatges a la Roma Clàssica

En la Roma clàssica es podien trobar imatges pertot arreu. Normalment, es tractava d'imatges d'emperadors fetes en pedra o bronze. Però aquestes imatges no eren considerades com a simples representacions. Segons la normativa legal i la consideració popular, aquestes imatges tenien el mateix valor que la persona representada. Qualsevol representació de l'emperador tenia el mateix grau d'autoritat i d'importància que el mateix emperador. Qualsevol ofensa o desconsideració a una estàtua de l'emperador no es podia disculpar dient que només es tractava d'un tros de pedra. Una estàtua de l'emperador era, d'alguna manera, el mateix emperador. És a dir, l'emperador i la seva representació eren la mateixa cosa.... Continuar leyendo "Imatges a Roma i el Cristianisme: De la Veneració a l'Educació" »