Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas

Ordenar por
Materia
Nivel

Verb predicatiu

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB

Predicat Nominal: Predicat format per un verb atribut o copulatiu (ser, estar o semblar) i un complement atributiu.

Predicat Verbal: Predicat format per un verb predicatiu (treballar, créixer, queixar-se..) i els seus complements.

Verb transitius: Verbs que exigeixen un CD.

Verb transitius reflexius: Verbs que expressen una acció que recau en el mateix subjecte que la produeix.

Verb intransitius: Verbs que no portan CD. Acostuman a ser CRV.

Verbs atributius o copulatius: Verbs que exigeixen un Atribut.

Verbs pronominals: Porten un pronom (m'emporto, s'emporta, me'n vaig..)

CD determinat (aquest, aquesta..):   el, la, els, les, -lo.

CD indefinit (quantificat tres, molts, alguns..):  en, -ne, 'n

CD neutre (això, allò):  ho

CI singular:  li,... Continuar leyendo "Verb predicatiu" »

Homo heilderbengensis

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,3 KB

 Australopithecus: 4,5Ma - 1,5Ma :primera espècie amb característiques clarament humanes.Homo habilis: 2,5Ma-1,5Ma : primers constructors d'eines Homo erectus: 1,8Ma-0,2Ma primershomínids que van sortir dÀfrica, primer en utilitzar el foc.Homo heilderbengensis : 0.5Ma - 50 000a Homo neanderthalensis : 0,2 Ma - 25 000a : espècie europea. Va conviure amb l homo sapiens.Homo sapiens: van aparèixer fa entre 150 000 - 200 000 anys : actualment és lúnica espècie HOMO que hi ha a la terra. Bipedisme,Mans lliures : Habilitat manual,Major camp de visió,Desenvolupament cranial,Complexitat social,Pensament simbòlic.Paleontologia: ciència que estudia els fòssilsMètodes de datació: permeten conèixer lantiguitat de les restes dels fòssils.... Continuar leyendo "Homo heilderbengensis" »

Que preguntem al verb

Enviado por Ivan y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,16 KB

fer i desfer:verb/sense discussió

filar prim:verb/raonar sbtilment

d soca-rel:adv/des d la base

fer feredat:verb/provocar l'orror

amb escreix:adv/sobradament

a dojo:adv/amb abundancia

fil per randa:adv/amb detay

sense solta ni volta:adv/sense motiu

d fit a fit:adv/amb la vista fixa

a tot i a dret:adv/

tancar amb pany i calu:verb/1 secret


-a la taula i al yit,al primer crit:

no em d fer esperar

-a Camí yarg,passa curta:

cal tindre pa100cia

-sempre plou quan no fan escola

les coses pases quan menys t'o esperes

-q li a fet l nas,q l tinga al braç

l q vol eludir les culpes a altre

-qui l'entorta,s l'emporta

qui fa 1a cosa o paga

Renaixença selectividad literatura catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,12 KB

Reinaxença. Resultat de circumstàncies històriques:

 - Ensorrada de l'estat durant l'ocup. Francesa
- Fracàs de la revolució liberal a Espanya i necessitat de trobar una sortida idelògica vàlida.
- Tensió produïda entre els sectors industrials i agraris
Troballes lingüistico-culturals de la Il·lustració i la introducció de idees romàntiques i positiviste.
El mov. Renaix. Va fer un intent de recuperar una consciència diferncial catalana i alhora adapaar els corrents més vius de la cultura europea. L'intent es va realitzar en tot els camps de la creació. 
Els senyals d'indetitat nacional van sorgir en dos sentits:
- el passat. Sector burgesos feren una reivindicació nostàlgica. Imitaren els hàbits culturas de l'aristocràcia i
... Continuar leyendo "Renaixença selectividad literatura catalana" »

Trasllat del govern a València

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,64 KB

L'OCUPACIÓ D Catalunya. l'exercit republicà dsprs d la derrota en la batalla d l'ebre, es va quedar desorganitzat i molt reduït. Franco portarà a terme la campanya de Catalunya pràcticament sense resistència. Començarà l'ocupació a partir d les bases d Seròs i Tremp, des d les comarques més occidentals al Desembre del 38. Al 15 de gner d 39 ocupava tarrag. I bcn(26 gen) i més tard girona el 4 d febrer i després les forces franquistes arribaven a la frontera francesa 10 febrer.


El FINAL D LA GUERRA: L'OCUPACIÓ D Madrid I LA RESTA DEL TERRITORI REPUBLICÀ. L'ocupació de Catalunya va precipitar el final d la guerra. al febrer era ocupada Menorca. el 28 queia Madrid, el 19 València i el 30 alacant. s'havia ocupat tot el territori... Continuar leyendo "Trasllat del govern a València" »

Societat de socors mutu

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,66 KB

solo podian votar los que tenian poder economico los trabajadores se quejaban del capitalismo industrial intentaban mejor la calidad de vida, amb la llibertat de producció van perdres privilegis els artesans i els grans propiertaris posaven les normes. Els treballadors eren pagesos a la ciutat, eren proletaris que treballaven a canci de un salari en situacions extremes hi havien jornades laborals de fins a 15 hores y el salaris extremadament baixos, van ser una de les causes de la revolució. Es van crear associacions de treballadors els govern va voler represalies i les van prohibir a frança i Anglaterra, moviments radicals a frança que volienn reformes democratiques. Per reivindicarse van cremar diferents telers i aixo es va estendre fins
... Continuar leyendo "Societat de socors mutu" »

Els catalans de Burgos

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,58 KB

L’Espanya franquista (I) • El fracàs del cop fa que els militars hagin de posar les bases per crear un Estat. La capital serà Burgos. • Després de la mort de Sanjurjo, es constitueix la Junta de Defensa Nacional presidida pel general Cabanellas. • Franco es destaca ràpidament entre els militars rebels a causa de: – Comandar l’exèrcit d’Àfrica, el més potent – Tenir contactes amb Hitler i Mussolini i aconseguir la primera ajuda estrangera. – El seu prestigi personal entre els seus companys – L’hàbil ús de la propaganda en benefici propi, sobretot l’alliberament de l’Alçàsser de Toledo. • L’1 d’Octubre de 1936 pren possessió dels càrrecs de cap de l’Estat i del govern rebel i generalíssim dels exèrcits
... Continuar leyendo "Els catalans de Burgos" »

Constitució 1793

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,73 KB

les fases de la revolució:  el rei es va veure obligat a convocar el 1789 els Estats Generals per a tractar d'aprovar nous impostos. El tercer estat va reclamar llavors que el vot fora individual i no per estaments, i que es dugueren a terme reformes mes profundes. A partir d'aquest momen va esclatar la Revolució, que es va desenvolupar en diverses fases: · l'Assamblea Nacional i les revoltes (1789) el tercer estat va constituir en Assamblea Nacional amb l'objectiu de proporcionar a França una Constitució. El poble de París va assaltar la Bastilla i van començar les revoltes en altres ciutats i al camp.El rei va cedir als desitjos del tercer estat. ·l'Assamblea Constituient (1789-1791) el seu objectiu era elaborar una costitucio. Durant
... Continuar leyendo "Constitució 1793" »

Regim democratic antic

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,37 KB

- Moderats i progressistes: estaven d'acord en les qüestions més bàsiques (abolir l'Antic Règim i establir una monarquia constitucional). Defensaven els dos el sufragi censatari i l'oficialitat de religió catòlica.
- Moderats: eren partidaris d'atorgar a la Corona més poders que els que consideraven necessaris els progressistes. Isabel II va mostrar preferencies pels moderats.

- La supressió del feudalisme: els senyors feudals van perdre el dret a jutjar els pagesos i a cobrar-los impostos. Els senyors feudals van obtenir la plena propietat privada de les seves antigues senyories.

- La desamortitazció clàssica: decretada pel ministre Juan Álvarez Mendizábal, les finques dels ordes religiosos van ser expropiades i venudes en subhasta.... Continuar leyendo "Regim democratic antic" »

Romanització hispànica

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,13 KB

  • Primer mil·leni *Península Itàlica: -llatins(centre) -Etruscos (nord) -Grecs (sud, colònies)
  • MONARQUIA 553-510 a.C: Rei- Poder Màxim: admi. Justícia, comand. Exèrcit, Pontífex Maximus. Senat, muralla envoltant turons.
  • República 510-27 a.C: Patricis (aristòcrates) Plebeu (altre ciutadà)
  • CONQUESTA: -500 i 250 a.C Península Itàlica -2664 i 146 a.C Guerres Púniques amb Cartago al M.M occidental -II a.C i II d.C M.M oriental
  • Imperi: 48 a.C JULI CÈSAR. PAX ROMANA: I i II d.C romanització i ciutadania romana.
  • Ciutats romanes: residència, acivitats artesanes i comersials, fòrum i romanització
  • CRISIS: III d.C: Atacs germànic i bàrbars, revoltes freqüents, descens de la producció. Teodosi divideix l'Imperi amb: -Orient: ric i població
... Continuar leyendo "Romanització hispànica" »