Les Abdicacions de Baiona (1808): Causes i Inici de la Guerra

Les Abdicacions de Baiona (1808) i la Guerra del Francès

Introducció: Les Abdicacions de Baiona (1808)

Aquest text legislatiu-polític, conegut com les Abdicacions de Baiona, va ser formalitzat l'any 1808. Encara que signat per Carles IV i Ferran VII, va ser fruit de la voluntat de Napoleó Bonaparte. El tema central és la renúncia dels dos reis borbons (Carles IV i Ferran VII) a la corona espanyola, un esdeveniment clau que va precedir la Guerra del Francès (també coneguda com a Guerra de la Independència Espanyola).

Antecedents: Crisi Monàrquica i Ocupació Francesa

Carles IV va revertir la influència il·lustrada en el seu govern i va emprendre inicialment una guerra contra França. Aquesta va concloure amb la Pau de Basilea (1795), després de la qual Espanya es va aliar amb la França napoleònica. Aquesta aliança va comportar conseqüències molt negatives per a Espanya, generant un profund descontentament popular que va desembocar en diversos motins. Més endavant, Manuel Godoy, el seu privat, va signar el Tractat de Fontainebleau (1807). Aquest acord permetia l'entrada de l'exèrcit francès a Espanya amb el pretext d'envair Portugal. No obstant això, les tropes franceses van incomplir el pacte i van ocupar territoris espanyols estratègics. Com a resultat, es va produir el Motí d'Aranjuez (març de 1808), lloc on s'havia refugiat la família reial. Els amotinats exigien la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en favor del seu fill, Ferran VII.

El Procés d'Abdicació: Renúncies i Condicions Clau

El nucli de les Abdicacions de Baiona es compon de dues idees principals:

• La renúncia forçada al tron: primerament, la de Ferran VII, que va retornar la corona al seu pare Carles IV. Seguidament, la de Carles IV, qui va cedir els seus drets dinàstics a Napoleó Bonaparte. Aquest últim, al seu torn, va lliurar la corona espanyola al seu germà, Josep Bonaparte.
• Les condicions sota les quals els monarques espanyols van cedir la corona a Napoleó. Van sol·licitar que la integritat del regne fos mantinguda, que Espanya romangués independent sota el nou monarca, i que la religió catòlica continués sent l'única religió oficial del país.

Josep I Rei: L'Estatut de Baiona i les seves Reformes

Després que Ferran VII pugés al tron arran del Motí d'Aranjuez, Carles IV va apel·lar a Napoleó per recuperar la corona. L'emperador francès va convocar ambdós monarques a Baiona (França), mentre l'exèrcit francès continuava la seva ocupació del territori espanyol. A Baiona, Napoleó va orquestrar les abdicacions successives, culminant amb la cessió de la corona espanyola a ell mateix, qui ràpidament va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte (Josep I), com a nou rei d'Espanya. Tot seguit, Napoleó va convocar una assemblea de notables espanyols a Baiona per aprovar una carta atorgada, coneguda com l'Estatut de Baiona. A aquesta assemblea van assistir uns seixanta-cinc notables espanyols, que van aprovar aquest text de caràcter reformista. L'Estatut proposava l'abolició de privilegis estamentals, reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, en el pagament d'impostos i en l'accés als càrrecs públics. Amb aquest marc legal, Josep I va ser proclamat rei.

Reacció Popular: L'Aixecament del 2 de Maig a Madrid

La presència de les tropes franceses, cada cop més percebuda com una veritable invasió, va generar una gran tensió entre la població espanyola. Les extorsions i abusos comesos per l'exèrcit ocupant, juntament amb el rumor que Napoleó havia segrestat la família reial a Baiona, van exacerbar el descontentament i van provocar diversos aldarulls. L'aixecament popular del 2 de maig de 1808 a Madrid i la brutal repressió exercida per les tropes franceses els dies següents (com els afusellaments del 3 de maig) van ser els detonants que van encendre la metxa de la revolta generalitzada i l'inici de la Guerra del Francès. Aquesta insurrecció va ser impulsada principalment per les classes populars i alguns notables locals. El clergat va jugar un paper fonamental com a agent mobilitzador, unint la resistència sota la bandera de la defensa de la religió catòlica i la monarquia borbònica.