L'absolut: sentit, definició i visions (panteisme, teisme, deisme)

L'absolut

L'ésser humà no només necessita conèixer la realitat en què es mou, també necessita trobar un sentit a aquesta realitat, un sentit a la vida. La recerca i la necessitat de sentit han estat una constant, no només en el pensament filosòfic, sinó també en la vida quotidiana de moltes persones. La vida ha de tenir una finalitat que pugui donar un sentit i un valor a tot allò que fem; alguna cosa, a més, que pugui ser una explicació del que ens passa i del motiu pel qual les coses són com són.

Moltes persones han trobat en l'obertura a l'absolut el valor i el sentit de la seva existència.

Aproximació al concepte d'absolut

Hem d'aclarir en què consisteix aquest ésser superior que dóna sentit a la nostra existència. Aquest quelcom excedeix les dimensions del ser humà, però fa comprensible i valuós el que és humà. Aquest quelcom superior ha estat anomenat, per diversos pensadors, l'absolut. L'absolut posseeix una sèrie de trets que gairebé tots els pensadors tendeixen a acceptar:

1. Incondicionat i independent: no necessita res per a ser. La seva existència no depèn de res ni de ningú; però ell s'origina i és causa i raó de tot allò que existeix.
2. Infinit i il·limitat: no està sotmès a l'espai ni al temps.
3. Sobrehumà: és una realitat que sobrepassa les dimensions del que és humà.

Identificacions i concepcions de l'absolut

Quasi sempre, l'absolut s'ha identificat com a Déu. Però hi ha diferents concepcions sobre el que s'entén per Déu o per l'absolut. A continuació es presenten tres grans línies de pensament:

Panteisme

Panteisme: l'absolut és una realitat divina immanent al món. Es creu en un Déu que s'identifica amb la unitat de tot el que existeix, és a dir, amb la natura. Déu i natura serien el mateix. Ex.: hinduïsme i budisme.

Teisme

Teisme: l'absolut és una realitat divina transcendent al món. Es creu en un Déu creador de l'univers que, a més, pot intervenir en els esdeveniments que hi succeeixen. És un Déu personal (amb qualitats com la bondat) que pot revelar-se als éssers humans, i aquests poden accedir-hi. Ex.: cristianisme.

Deisme

Deisme: l'absolut és una realitat transcendent al món. Es creu en un Déu que és la causa i el fonament del món, però que no hi intervé; no és un Déu personal. L'ésser humà pot accedir-hi de forma exclusivament racional.

Tots aquests són enfocaments diferents de Déu, però n'accepten l'existència com a possible explicació del món i de l'ésser humà. No tenen en comú la forma exacta a la qual hom pot accedir-hi (encara que, en alguns casos, coincideixen a considerar possible l'accés racional). Tampoc tots els pensadors s'han decantat per cap d'aquestes posicions; n'hi ha que neguen l'existència de Déu o la possibilitat d'accedir-hi.