Absolutisme Borbònic a Catalunya: Repressió i Canvis Socioeconòmics

L'Impacte de l'Absolutisme Borbònic a Catalunya

La repressió de la societat catalana va començar el mateix dia de la derrota militar. Tots els sospitosos van ser desposseïts de tots els càrrecs i molts van ser ajusticiats, empresonats o deportats. D'altra banda, es va construir una Ciutadella o Fortí militar a Barcelona per controlar la ciutat. L'11 de maig del 1717 es va fer públic un decret que fundava la Universitat de Cervera.

La repressió cultural també va afectar la llengua catalana. El seu ús generalitzat al Principat era un fet evident. Aquestes recomanacions es van concretar en un article del decret de la nova planta que acordava l'ús del castellà.

Societat i Economia de l'Antic Règim

Pervivència de la Societat Estamental

La societat del segle XVII es caracteritzava per la divisió estamental, la desigualtat jurídica i l'immobilisme social.

• Grups no privilegiats: Pagesos sotmesos a un règim senyorial, la burgesia comercial era escassa.
• Grups privilegiats: Nobles i clergat, posseïen la majoria de terres i riqueses, i no pagaven impostos.

A Catalunya, malgrat el creixement econòmic del segle XVIII, aquest model social va persistir, tot i que va començar a mostrar signes de sortida del marc de l'antic règim. La burgesia, gràcies al comerç i les manufactures, es va enriquir. Els nobles, en canvi, es van empobrir a causa de la pujada de preus i les rendes agràries fixes. Hi havia una gran diferència entre la burgesia i els caps dels gremis, per una banda, i els pagesos i treballadors de manufactures, per l'altra.

Una Economia Agrària

Al segle XVIII, Espanya tenia un 80% de la població treballant al camp. La terra estava amortitzada, és a dir, no es podia comprar ni vendre, i pertanyia majoritàriament a l'Església i als nobles. Els titulars de les senyories tenien jurisdicció i cobraven impostos. La majoria de les terres eren arrendades a jornalers.

• Galícia i Astúries: Pagesos amb foros (arrendaments a llarg termini) i subforos, amb el problema dels minifundis.
• Extremadura i Andalusia: Grans extensions de latifundis, amb arrendaments curts i variables.
• Catalunya: Terres de senyoria amb pagesos masovers (amb contractes de 50 anys) i pagesos amb contractes enfiteutics (estables i perpetus, sense augment de rendes i amb dret d'herència).

Indústria i Comerç

A principis del segle XVIII, l'artesania i el comerç depenien del món agrari. Els gremis tenien un control estricte sobre la producció, limitant la demanda i la innovació a causa del seu poder jeràrquic i les polítiques proteccionistes.

El mercat interior era feble, tant a nivell local com comarcal, agreujat pels problemes de transport que aïllaven les zones de l'interior peninsular. El comerç colonial, especialment amb Amèrica, tenia una certa importància, sobretot per a l'exportació de productes manufacturats.