L'abundància i l'assoliment de l'estat del benestar
Clasificado en Medicina y Ciencias de la salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,45 KB
LA SOCIETAT DE L’ABUNDÀNCIA
Societats de l’occident van tenir un fort creixement econòmic, per tant, van tenir un increment de la producció i de la demanda. Gradualment el model de consumisme, com el dels feliços anys 20 d'Estat Units, s’imposa al Japó i Europa.
Els patrons de consum van modificar substancialment. Primerament van afectar canvis a l'estil de vida de la població en àmbits com l’habitatge. També va augmentar l’oferta dels productes i serveis i a més va haver un augment progressiu dels salaris, la qual cosa va permetre arribar a uns nivells de consum més alts.
També va aparèixer el pagament a terminis i de crèdits per finançar les compres, això va facilitar que la població treballadora pogués adquirir béns.
El consum també va créixer a conseqüència de la legislació social desenvolupada en molts països occidentals amb la regulació com el salari mínim, les cobertures en cas de malaltia o atur. Per altra banda, l’Estat va tenir un paper fonamental en la redistribució de les rendes, que va permetre una certa capacitat de consum als grups socials menys afavorits. Aquestes millores no van implicar que desapareguessin les fortes desigualtats socials.
L’ASSOLIMENT DE L’ESTAT DEL BENESTAR
Després de la Segona Guerra Mundial, durant el període d'expansió econòmica, els països occidentals van consolidar l’estat del benestar. Va ser dissenyat per William Beveridge per encàrrec del govern anglès.
L’objectiu era protegir el treballador quan aquest no podia exercir la seva activitat i crear una xarxa de protecció social, per promoure el benestar de la població; això va comportar a l’estat haver d’assegurar als ciutadans uns ingressos regulars en cas de malaltia, atur, maternitat, vellesa…
L’estat del benestar anava adreçat a tota la població, independentment del nivell econòmic.
A més a més de garantir l’accés dels ciutadans a les prestacions socials, també protegia aquells que es trobessin en situacions més difícils com és el cas de la pobresa; això va dur a que es crees una xarxa d’assistència i de serveis socials bàsics.
L’estat havia assegurat un nivell de consum alt i regular, però les primeres crítiques van arribar quan es van trobar en una caiguda sobtada de la demanda. La crisi energètica dels setanta va generar molts problemes d’atur i l’estat no tenia prous diners per pagar l'atur de tota la població.