Acció Comunitària: Apoderament, Inclusió i Transformació Social

Acció Comunitària: Apoderament i Transformació Social

Morales: Facilitadors de l’apoderament: Ajuden les comunitats a desenvolupar la seva capacitat per prendre el control de les seves vides i del seu entorn. Promotors d’inclusió social: Garanteixen que tots els membres de la comunitat participin activament i combaten l’exclusió. Impulsors de la participació conscient: Fomenten la reflexió crítica i l’acció col·lectiva per transformar la realitat social. Agents de transformació estructural: Treballen per aconseguir canvis a llarg termini en les condicions de vida, com l’educació, la salut i l’ocupació. Gestors de conflictes i líders facilitadors: Medien en les tensions i promouen lideratges horitzontals. Constructors de democràcia comunitària: Enforteixen l’organització col·lectiva i fomenten processos participatius i democràtics.

Erick Kindelbel Palacios defineix la infraestructura social com els espais, serveis i xarxes que fomenten la interacció i el suport entre les persones d’una comunitat. Això inclou biblioteques, centres comunitaris, parcs, escoles, mercats i qualsevol lloc o recurs que faciliti la trobada, la col·laboració i l’enfortiment dels vincles socials.

Segons l’autor, la infraestructura social és essencial per construir societats més igualitàries perquè permet a les persones compartir recursos, generar confiança i treballar juntes per resoldre problemes comuns, reduint desigualtats i promovent la cohesió social.

Morales i Rebollo: L'acció comunitària és un procés col·lectiu que busca assolir objectius comuns, millorant les condicions de vida, promovent l’apoderament i garantint la inclusió social.

Tipus d'Acció Comunitària

• Institucional: Impulsada per administracions públiques, amb un enfocament més planificat però menys flexible.
• Autònoma: Liderada per la ciutadania, més crítica i transformadora, enfocada en canvis estructurals.
• Mixta: Combinació d’esforços institucionals i ciutadans, amb avantatges però amb risc de dependència financera.

En l’acció comunitària dels barris de Manresa intervenen diversos agents clau:

• Les entitats veïnals, que s’encarreguen de coordinar activitats, gestionar els plans comunitaris i actuar com a primer punt de participació ciutadana, connectant els veïns amb l’administració.
• L’equip tècnic, que actua com a dinamitzador, identificant les necessitats del barri i donant suport a la implementació de projectes per fomentar la participació.
• L’administració local, que proporciona recursos i assegura la connexió entre l’administració i la societat civil.
• La societat civil, que col·labora activament en les iniciatives i participa en la identificació de les necessitats i solucions del barri.

Vídeo Machoni:

• Treball en xarxa: És important crear connexions i sinergies entre persones, grups i entitats per maximitzar els recursos i impactar positivament en la comunitat.
• Tota comunitat és millorable: Sempre hi ha marge per transformar i millorar les condicions d’una realitat social o territorial.
• Capacitat d’aprenentatge: Tant a nivell individual com grupal i comunitari, les persones tenen la capacitat d’aprendre i evolucionar a partir del treball col·lectiu.
• Capacitat d’escolta activa: Escoltar de manera profunda i respectuosa les necessitats, les idees i opinions de les persones, més enllà de fer enquestes o qüestionaris. Donar espais a diverses veus i perspectives.

Procés del Treball Comunitari: Pas a Pas

1. Negociació inicial: Connectar amb la ciutadania i professionals. Fer un acostament formal (institucions) o informal (xarxes de veïns).
2. Fase d’anàlisi (diagnòstic): Es realitza cada 4-5 anys perquè la realitat és canviant.
   • Necessitats de la ciutadania: Recollir informació a través d’enquestes, entrevistes o observacions.
   • Necessitats dels professionals: Reunions per conèixer la perspectiva tècnica i establir objectius comuns.
   • Recursos del territori: Identificar serveis, equipaments i programes disponibles i fomentar col·laboracions.
   • Grups formals: Conèixer associacions i la seva activitat.
   • Resultat: Mapa comunitari que mostra la situació actual del territori.
3. Fase d’acció (planificació i implementació): Es dissenyen intervencions segons diferents nivells:
   • Pla: General i global (ex.: pla estatal de joventut).
   • Programa: Enfocat en temes específics (ex.: diversitat, joves).
   • Projecte: Concret dins d’un programa (ex.: formació laboral per a joves).
4. Fase d’avaluació: L’avaluació ha de ser qualitativa i contínua. L’objectiu és entendre els processos per prendre decisions millors en el futur.

Cosas buena vida: El vídeo presenta exemples d’acció comunitària en barris de Barcelona, destacant el paper de l’administració pública en la promoció d’iniciatives per ajudar les persones a sortir de situacions d’aïllament. Una protagonista, després de rebre orientació d’una treballadora social, s’incorpora a activitats comunitàries.

Elements Clau de l'Acció Comunitària

• Relacions socials i salut mental: La protagonista passa de sentir-se sola a formar part d’una xarxa comunitària, millorant la seva salut mental gràcies a la interacció amb altres persones.
• Autoestima i participació: La participació en activitats comunitàries reforça l’autoestima i l’autoconeixement, construint-se col·lectivament a través del feedback dels altres.
• Sentiment de pertinença: La participació genera un sentiment de pertinença, essencial per a la cohesió social, tant amb el grup d’activitats com amb altres entitats del barri.