Acció Geològica: Com l'Aigua, el Gel i el Vent Modifiquen el Relleu Terrestre

Acció Geològica de les Aigües Superficials

Aigües Salvatges o de Torrentada

Si l'aigua flueix sobre terrenys tous i impermeables, com les argiles o les margues, origina grans barrancs anomenats xaragalls. En terrenys heterogenis, és a dir, formats per diversos materials, com sediments glacials o materials volcànics, es formen els pilars coronats, que són piràmides enormes de terra coronades per una roca.

Uadi

En les regions àrides i subàrides plou molt poc sovint, però quan ho fa és de forma torrencial; aleshores, l'aigua excava unes gleres.

Rambles o Rieres

En les regions mediterrànies, l'aigua forma unes gleres molt semblants als uadis.

Rius

Reben l'aigua de la pluja, de la fosa de la neu i del gel, i d'aigües subterrànies, i la transporten fins al mar. L'aigua del riu i els materials que aquest transporta excaven una glera per la qual flueix.

Acció Geològica de les Aigües Subterrànies

Els Aqüífers

L'aigua de la pluja, de la neu o dels rius es filtra a través del sòl i constitueix el conjunt de l'aigua subterrània. Quan l'aigua arriba a una capa de roca impermeable, no continua baixant, s'acumula i forma un aqüífer. El nivell al qual arriba l'aigua dins de l'aqüífer s'anomena nivell freàtic. Quan s'esberla un aqüífer per davall del nivell freàtic, l'aigua subterrània que hi ha emmagatzemada ix a l'exterior en forma de fonts o deus, moltes de les quals originen rius.

Sobreexplotació de l'Aqüífer

Si hi ha molts pous en funcionament, es produeix aquesta sobreexplotació de l'aqüífer; baixa considerablement el nivell freàtic i l'aqüífer pot arribar a exhaurir-se i tardar molts anys a recarregar-se.

Les Aigües Subterrànies com a Agent Modelador: El Relleu Càrstic

En els massissos de roques calcàries, les aigües subterrànies produeixen unes formes de relleu molt característiques que s'anomenen relleu càrstic. En les zones superficials del massís, l'aigua de la pluja forma petits forats i també solcs aguts i allargats, els rasclers, que fan que la superfície sigui molt accidentada i irregular.

Estalactites, Estalagmites i Columnes

Quan la calcita que va dissolta en l'aigua precipita, hi creixen formes penjants anomenades estalactites. Si l'aigua arriba al terra i s'hi acumula la calcita, s'hi formen estalagmites. Si s'uneixen les estalactites i les estalagmites, es formen columnes.

Acció Geològica del Gel

Zones Glacials

El gel s'acumula en les regions de la Terra on la temperatura és tan baixa que la neu que cau a l'hivern no es fon a l'estiu. Aquestes acumulacions de gel formen els casquets polars i les glaceres de vall. Les zones glacials inclouen les zones polars i les grans cadenes muntanyoses.

Els Grans Casquets Polars

Grenlàndia i l'Antàrtida constitueixen els dos grans casquets polars i contenen més del 99% de tot el gel que hi ha en el nostre planeta. Quan el gel de les glaceres arriba a la costa, es trenca i se'n desprenen uns grans blocs de glaç, anomenats icebergs.

Glaceres de Vall

El gel acumulat als cims de les muntanyes es desplaça per l'acció de la gravetat, tot formant rius de gel anomenats glaceres de vall. La zona on s'acumula la neu i es transforma en gel s'anomena circ glacial i té forma de cubeta. Quan al voltant d'una muntanya es formen uns quants circs, s'hi origina un cim piramidal anomenat horn.

Acció Geològica del Vent

El Vent com a Agent Modelador

És un agent modelador del relleu en les regions àrides, desèrtiques i subdesèrtiques de la Terra. Quan el vent bufa, agrana els materials solts i provoca un efecte anomenat deflació. Si arriben a una capa que conté aigua (un aqüífer), poden donar lloc a oasis, pous o deus. A més, els grans d'arena transportats pel vent produeixen un picament continuat que desgasta les roques contra les quals impacta; aquest efecte s'anomena corrosió.

Formes de Relleu Causades pel Vent

• Deserts de pedra: Són zones desèrtiques que es caracteritzen perquè tenen la superfície coberta totalment de còdols.
• Dunes: El vent mou els materials solts i, quan es para la seva força, els diposita formant ondulacions. En els deserts amb molta quantitat d'arena, les dunes cobreixen del tot la superfície i formen estructures separades per solcs, que s'anomenen dunes transversals. Les dunes més típiques són les barkhanes.