Acció Tutorial, PAT i Vincles Educatius: Guia per a Tutors

Acció Tutorial: Definició i Finalitat

L'Acció Tutorial és el conjunt d’actuacions educatives que realitza principalment el tutor o tutora per acompanyar l’alumnat de manera contínua i personalitzada.

Finalitat de l'Acció Tutorial

• Atendre tots aquells aspectes de desenvolupament, maduració, orientació i aprenentatge de l'alumnat, tant individualment com col·lectivament.

1. Principi de Prevenció

• Anticipar-se a dificultats per minimitzar els riscos.
• Identificar factors de risc i de protecció.
• Cercar l'equilibri entre factors de risc i factors de protecció (individuals, socials o familiars).
• Elements que ajuden a prevenir: personalitat, família, escola i l'entorn social.
• Atenció als moments de transició.
• Relació primerenca família-escola.

2. Principi de Desenvolupament

• El tutor ha de crear i garantir un entorn segur.
• Fomentar el desenvolupament del màxim potencial dels infants.
• Desenvolupament a tots els nivells: acadèmic, emocional, social, afectiu, cultural, etc.
• Tenir en compte la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) (espai entre el que una persona pot fer per si sola i el que pot fer amb ajuda) i el concepte de bastida (o andamiatge). Exemple: fer-li punts perquè ell ressegueixi els números.

3. Principi d’Intervenció Social

• La realitat social i educativa és complexa.
• Sistema d’interaccions.
• El tutor ha de garantir i promoure elements de canvi que impactin en el desenvolupament i l'aprenentatge de l'infant.

4. Principi d’Empoderament

L'Empoderament consisteix a fer que els infants confiïn en ells mateixos (mirada capacitadora).

• Potenciar les capacitats de l'alumnat.
• Reforç positiu.
• Confiança en les possibilitats dels infants.
• Fomentar el protagonisme i la responsabilitat, promovent un paper actiu en l'aprenentatge.

Pla d’Acció Tutorial (PAT)

Document que recull activitats sistematitzades i seqüenciades per al desenvolupament personal i l’orientació de l’alumnat.

Finalitat del PAT

• Cobrir les necessitats educatives evidenciades (aprendre a aprendre, a ser i a conviure).
• Optimitzar el procés formatiu.

Fases del Pla d'Acció Tutorial

Fase Reflexiva (Preparació)

• Destinataris: Escola, famílies i alumnat.
• Anàlisi del context: Descripció del centre, filosofia i valors (PEC), context sociocultural del barri, descripció general de les famílies i de l’alumnat.
• Justificació del tema: Anàlisi de les necessitats des de diferents punts de vista: percebudes (professorat), expressades (alumnes o famílies) i relatives (comparació entre grups o situacions).
• Instruments per recollir informació: qüestionaris, entrevistes, observació, informes, etc.
• Marc teòric i objectius: Definició dels objectius del PAT (Què volem assolir amb la implementació del PAT?).

Fase Activa (Execució de les Activitats)

Desenvolupament i execució de les activitats i accions tutorials planificades, adreçades a l’alumnat a l’aula, a les famílies i al conjunt de l’escola, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats detectades i assolir els objectius del PAT.

Fase AvaluaTiva (Revisió i Millora)

• És la fase de revisió i millora.
• S’avalua el procés i els resultats del PAT, definint quan, com i qui avalua (de manera clara).
• Es recullen dades mitjançant diferents instruments i estratègies, s’analitzen els indicadors d’assoliment dels objectius i es recull el feedback de mestres, famílies, alumnat o altres agents.
• Finalment, es proposen millores i es fa una reflexió conjunta sobre el procés realitzat (famílies, escola i alumnat).
• Indicadors que mostren si s’han assolit els objectius (evidències).

Teoria de l'Aferrament (Bowlby) i Vincles Educatius

La Teoria de l'Aferrament (Bowlby) descriu la tendència dels éssers humans a establir vincles afectius forts amb persones de referència.

• És el vincle emocional que l’infant estableix amb figures significatives (pares, mares, cuidadors).
• Proporciona seguretat emocional, base del desenvolupament saludable.
• Cada vincle és únic perquè cada relació és diferent (el primer vincle és amb els cuidadors).
• L’estat d’ansietat o seguretat de l’infant depèn de: l'accessibilitat del referent i la capacitat de resposta a les seves necessitats. Exemple: Si ploro, té la capacitat de consolar-me i cuidar-me? O està distret i no em fa cas?

El Vincle Educatiu

Els infants no aprenen de qui no els agrada, sinó de qui estimen i en qui confien.

• Relació afectiva entre tutor/a i alumne.
• Condició necessària perquè l’aprenentatge sigui significatiu.
• Dona sentit a l’acció educativa (més enllà de la instrucció).

Característiques del Vincle Educatiu

• Tenen una naturalesa afectiva.
• Han de ser perdurables.
• Han de ser únics, donant pas a una relació especial amb cada persona.
• Paper important de la proximitat.
• Apareixen davant la interacció continuada i prolongada.

Com Construir el Vincle Educatiu?

• Mostrar empatia: sintonitzar empàticament.
• Posar paraules a allò que passa o sent l'alumne.
• Neutralitat: no jutjar, escoltar sense fer judicis de valor.
• Confidencialitat: l’alumne ha de saber que la informació serà confidencial entre ells.
• Guiar i marcar objectius: un cop establert el vincle, marcar objectius i portar-los amb fermesa.
• Comunicar amb la família i altres agents: fer de pont.

Tipus de Vincles d'Aferrament

Vincles Segurs

L'aferrament segur permet a l'infant explorar el món.

• L’infant confia que la figura referent serà disponible, comprensiva i sensible davant les seves necessitats, fet que li dona seguretat per explorar l’entorn.
• Aquest vincle afavoreix la confiança, l’autoacceptació i el sentiment de pertinença.
• Es construeix quan el cuidador mostra afecte, protecció, disponibilitat i una resposta assertiva als senyals de l’infant (sentiment de confiança).

Vincles Insegurs

Es produeixen quan la figura cuidadora no és disponible de manera constant, cosa que genera inseguretat i ansietat.

• Vincle Insegur Evitatiu: Manca de suport emocional. L'infant evita expressar les seves necessitats, mostra aparent autosuficiència, poc malestar davant la separació i baixa expressió emocional. Relacionat amb cuidadors amb poc contacte afectiu. (Exemple: Ignora la mare quan és present.)
• Vincle Insegur Ambivalent: L’infant no té la certesa que el cuidador respongui quan ho necessita. Presenta elevada ansietat, poca exploració de l’entorn i conductes contradictòries en el retrobament.
• Vincle Insegur Desorganitzat: Conductes contradictòries de cerca i evitació del vincle. Sovint relacionat amb experiències traumàtiques o pràctiques parentals inadequades. Mostra dificultats greus d’autoregulació emocional i de relació amb els altres. (El vincle es trenca contínuament.)

El Triangle d’Aprenentatge (Geddes, 2006)

Mostra les relacions que s’estableixen entre alumne, professor i treball escolar segons el tipus de vincle que tingui cada alumne.

• Vinculació Segura: Autoestima i flexibilitat personal, menys dependència del mestre, interaccions socials positives, bona adaptació escolar.
• Vinculació Insegura Evitativa: Baixa autoestima i adaptació, rebuig de la relació amb el mestre. La tasca actua com a barrera emocional.
• Vinculació Insegura Ambivalent: Alta dependència del mestre (cerca d'aprovació), ansietat elevada (pot derivar en fòbia escolar), dificultat per fer la tasca de manera autònoma, poques interaccions socials.
• Vinculació Insegura Desorganitzada: Conductes contradictòries o agressives (lluita o fugida), baixa autoregulació emocional, necessitat de control com a defensa, tendència a actuar més que a comunicar.

El Tutor com a Referent

El tutor és el referent significatiu a l'escola i ha de construir un vincle afectiu segur amb l'infant.

Estils Educatius Familiars

Estil Autoritari

Normes i decisions imposades sense explicació; molt d’èmfasi en l’obediència; castiguen com a control; poca expressió afectiva; prioritzen les seves necessitats sobre les dels fills.

Estil Negligent/Indiferent

No estableixen normes; poca sensibilitat cap als fills; patró incoherent; de vegades poden aplicar càstigs forts sense explicació, cosa que confon l’infant.

Estil Permissiu

Poques normes i límits; poc exigent; valoren les necessitats i desitjos dels infants; deixen que aprenguin sols; interaccions dirigides pels fills/es.

Estil Sobreprotector

Normes poc importants; molt permissius; prioritzen les necessitats i desitjos dels fills immediatament; no apliquen càstigs ni fomenten l'autonomia; justifiquen errors sense oportunitats d’aprenentatge.

Estil Democràtic

Normes coherents i explicades; diàleg i negociació; afectuós però ferm; fomenta l'esforç i reptes adequats; sensible a les necessitats dels infants; equilibri entre necessitats de pares i fills.

Tipus de Famílies Segons la Relació amb l’Escola

Família Persistent

Compromesa amb l’escola; utilitza coneixements i contactes per intervenir a favor de l’alumne; participa activament en activitats i decisions educatives. (Exemple: Ajuda a organitzar activitats de classe.)

Família Mestre a Casa

Actua com a professor; crea tècniques pròpies per ensenyar; busca compensar allò que no es fa a l’escola. (Exemple: Repassa els continguts del llibre a casa amb mètodes propis.)

Família Mediadora

Comunicació fluïda amb l’escola; intervé amb habilitat; equilibri entre la participació i deixar autonomia al fill. (Exemple: Parla amb el tutor per trobar solucions sense imposar-se.)

Família Anònima

Se senten oblidats; tenen dificultats per entendre les normes i dinàmiques de l’escola; poc seguiment de l’alumne. (Exemple: L'infant mai porta disfresses, materials, etc.)

Família Poc Disposada

No tenen temps ni interès; neguen dificultats o les atribueixen a l’escola; adopten iniciatives mínimes que no els comprometen. (Exemple: “És que no tenim gaire temps...”)

Família Inefectiva

Responen als correus electrònics i volen participar, però no saben continuar les tasques de classe a casa. (Volen participar, però no saben fer les tasques de classe a casa.)