Acolliment Familiar, Adopció i Centres de Protecció de Menors

Acolliment Familiar: Definició i Característiques

L'acolliment familiar és una figura jurídica mitjançant la qual famílies i persones es fan càrrec, de manera temporal o permanent, de la criança i l’educació d’infants en situació de desprotecció, amb la finalitat que es desenvolupin en un medi adequat.

Aspectes Clau de l'Acolliment

• És una figura jurídica per la qual se cedeix la guarda durant un període de temps determinat (la família acollidora té la guarda, però no la tutela).
• No hi ha finalitat adoptiva; la prioritat és el retorn de l’infant a la família d’origen.
• No trenca els vincles amb la família biològica; l’infant ha d’estar en contacte amb ella (perquè és una mesura temporal, no es pot trencar aquest vincle).
• Les famílies acollidores reben suport tècnic i supervisió del procés, especialment en els moments més complicats, com ara l’inici de la convivència o les primeres visites amb la família biològica.
• L’acolliment no és remunerat, però, en funció de les necessitats de la família i del menor, s’estableixen ajudes econòmiques i compensacions, a fi que l’economia familiar no en resulti gaire afectada (si es donen diners és perquè realment ho necessiten).

Modalitats d’Acolliment Familiar

Les modalitats es classifiquen segons la relació amb la família acollidora o segons la intenció de l’acolliment.

A) Segons la Família Acollidora

Segons si hi ha vincle familiar entre la família acollidora i el nen acollit o no, podem diferenciar entre dos tipus:

1. Acolliment en família extensa

   Es confia la guarda del menor a algun familiar de la família extensa (avis, oncles, etc.). És l’opció d’acolliment prioritària.

2. Acolliment en família aliena

   El menor conviu per un període de temps determinat amb una família preparada per a aquesta tasca que no pertany a la família biològica.

B) Segons la Intenció de l’Acolliment

Tenint en compte les necessitats dels nens i la finalitat de l’acolliment, podem diferenciar sis tipus:

1. Acolliment d’urgència

   Destinat a infants de 0 a 6 anys. Pot anar de 3 a 6 mesos, mentre es realitza l’estudi de la família d’origen.

2. Acolliment simple

   És temporal, mentre s’intervé en la família d’origen perquè resolgui els seus problemes, ja que la finalitat és que el menor pugui tornar. La durada màxima és de 2 anys.

3. Acolliment permanent

   Acolliment de llarga durada, d’uns quants anys, i en molts casos fins a la majoria d’edat del menor. Es fa aquest acolliment quan els problemes de la família d’origen són estructurals i de difícil solució (addiccions, condemnes llargues, problemes psicològics, etc.). El seu caràcter permanent permet que, per atribució judicial, s’atorgui a la família d’acollida facultats tutelars (fins que no el treguin tindran la tutela).

4. Acolliment preadoptiu

   Acolliment definitiu d’un menor per part d’una família, com a mesura de protecció prèvia a l’adopció. Es produeix un cop s’ha descartat definitivament la possibilitat que el menor torni amb els pares biològics. Es tracta d’un període previ de convivència, generalment d’1 any, entre el menor i la previsible família adoptiva, amb la finalitat de comprovar que les relacions que van establint preveuen un bon desenvolupament dels lligams familiars (“jo l’adopto”, però ell també t’ha d’adoptar a tu).

5. Acolliment de caps de setmana i vacances

   La intenció és que el menor passi els dies festius i les vacances en un ambient familiar. Aquest tipus d’acolliment és el que es produeix anualment amb l’arribada d’infants d’altres països amb condicions difícils, com és el cas dels sahrauís. A les famílies acollidores se les anomena famílies col·laboradores (l'objectiu és que vegin coses normalitzades, però la part emocional no la gestionen prou bé).

6. Acolliment de menors amb necessitats específiques

   És un tipus particular d’acolliment destinat a infants que necessiten una atenció específica (a causa de problemes de salut, discapacitats, trastorns de comportament, etc.). Les famílies acollidores reben suport i formació especials, així com també ajudes econòmiques.

El Procés d’Acolliment Familiar

La constitució de l’acolliment familiar requereix el compliment d’uns requisits i uns tràmits que han de garantir la idoneïtat de la família per atendre adequadament el menor del qual se’ls atorgarà la guarda. Els procediments depenen de cada comunitat autònoma, però en general són similars i es poden resumir en les fases següents:

1. Informació

   En principi, tothom pot optar a l’acolliment. Cal adreçar-se a la conselleria de Benestar Social o de Família de la seva comunitat autònoma o a les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF), on es rebrà la informació necessària.

2. Sol·licitud

   Bàsicament, hi ha de figurar les dades personals i les causes que motiven la voluntat de fer l’acolliment. La sol·licitud ha d’anar acompanyada dels documents que acrediten els requisits indispensables per optar a l’acolliment, que generalment són:

   • Certificat d’antecedents penals.
   • Informe mèdic de salut física i psíquica en relació amb la capacitat de prestar una atenció adequada a un menor.
   • Certificat d’empadronament.

3. Aprovació o Desestimació de la Sol·licitud

   Un cop presentada la sol·licitud, s’activa el procés de valoració, que determina la idoneïtat o no per accedir a l’acolliment. Aquest procés inclou, com a mínim, dues entrevistes individuals i una visita i entrevista al domicili de la persona o família sol·licitants. Alguns dels aspectes que es valoren són els següents:

   • Estabilitat emocional i absència de malaltia física o psíquica que impossibiliti l’atenció del menor.
   • Temps i possibilitat de dedicació.
   • Mitjans econòmics suficients i habitatge en condicions adequades.
   • Suport familiar i social a la tasca educativa.
   • Voluntat, interès i motivació per l’acollida de tot el grup familiar amb el qual el menor haurà de conviure.
   • Acceptació de la història, la identitat i la cultura del menor.
   • Si és el cas, acceptació de la relació del menor amb la família biològica i voluntat de facilitar el retorn.

   Amb les dades obtingudes s’elabora un informe psicosocial referent a la unitat familiar. A continuació, es comunica als interessats si la sol·licitud s’ha aprovat o denegat.

4. Assignació

   En aquesta fase s’informa la família de les característiques del menor, de la seva història, de l’estada al centre, de les seves possibilitats, així com també de la família d’origen i de les condicions de l’acolliment. Cal dir que la proposta que es fa respon sempre a l’interès del menor, en funció de les seves necessitats i particularitats.

5. Acoblament

   Període en què un menor s’integra en una família acollidora. Es fa amb un calendari que inclou la primera visita, en què la família i el menor es coneixen, i activitats (excursions i sortides amb pernoctació). Aquest període s’allarga fins que el menor i la família o persona acollidora estan preparats per començar a conviure, sense que això signifiqui un greuge per cap de les dues parts.

   Aquest període és molt important, ja que en pot dependre l’èxit de l’acolliment. És necessari que el menor se senti vinculat a la família que exercirà les funcions parentals i viceversa.

6. Seguiment

   Quan el menor ja s’ha integrat en el nou entorn, es fa un seguiment i una supervisió tant del nen com de qui acull; es tracta de donar-los el suport necessari per preveure i resoldre adequadament situacions problemàtiques que es poden produir. Si malgrat l’assessorament la relació no funciona, es cancel·la l’acolliment i l’infant torna al centre de protecció esperant una nova família o altres mesures.

L’Adopció: Institució Jurídica d’Integració Familiar

L’adopció és una institució jurídica d’integració familiar que, per mitjà d’una decisió judicial, crea entre adoptant i adoptat un vincle de filiació idèntic al dels fills biològics. Fora d’excepcions regulades, l’adopció implica l’extinció dels vincles jurídics entre adoptat i família biològica. A més, un cop feta, l’adopció és irrevocable.

Adopció Nacional

Per accedir a l’adopció nacional és necessari passar prèviament per l’acolliment preadoptiu. L’adopció nacional només es permet en els següents casos:

• Els infants han estat abandonats i els pares biològics són desconeguts.
• Els pares biològics consenten l’adopció.
• Un jutge ha retirat la pàtria potestat als pares biològics.

Adopció Internacional

A més dels processos i requisits del propi país, s’han de tenir en compte els del país d’origen del nen.

Centres de Protecció de Menors

Per separar un menor de la família biològica és necessari que els equips que s’encarreguen del cas informin el jutge perquè autoritzi la separació i traslladi a l’autoritat competent l’assumpció de la tutela. Generalment, la separació del nucli familiar suposa l’ingrés en un centre de protecció de menors, és a dir, un centre d’acolliment residencial de menors on assumeixen prèviament la tutela o guarda. El director té la guarda.

Funcions i Garanties dels Centres

El centre de protecció de menors assumeix la responsabilitat del desenvolupament integral dels infants que atenen. Per tant, han de garantir:

• Satisfacció adequada de les necessitats biològiques, afectives i socials en un ambient de seguretat i protecció.
• Potenciar experiències d’aprenentatge i garantir l’accés als recursos socials en les mateixes condicions que qualsevol altre nen.

Els equips tècnics són els encarregats de valorar els casos, treballar amb la família biològica i prendre les decisions més convenients (solucions que millor s’adapten a la situació i necessitats del menor).

Tipus de Centres o Programes

Cada comunitat autònoma anomena els centres de diferent manera, però es classifiquen en funció de la finalitat:

1. Centres d’Acolliment o Programes d’Atenció Immediata

   Serveis residencials d’estada limitada destinats a donar resposta a situacions que requereixen l’adopció de mesures urgents de separació immediata del menor del seu nucli familiar, a causa de la situació d’alt risc en què es troba. La permanència en aquests centres està associada al termini necessari per realitzar la valoració i l’estudi, i no sol passar dels 6 mesos.

   Funcions Parentals (La Guarda)

   • Educació integral.
   • Satisfacció de les necessitats bàsiques (higiene, roba, allotjament, descans i lleure).
   • Cura de la salut física i mental.

   El caràcter transitori dels centres d’acolliment implica que el menor només hi està fins que es pren alguna mesura respecte al seu futur. Les prioritats són:

   • Retorn amb la família biològica.
   • Acolliment familiar (família extensa o aliena).
   • Acolliment residencial.

   En definitiva, els centres d’acolliment tenen la funció d’efectuar la valoració i el diagnòstic del cas, així com també de responsabilitzar-se de la guarda i educació del nen.

2. Centres Residencials o Programes d’Atenció Residencial

   Funció d’oferir un recurs alternatiu a un medi familiar molt deteriorat. Igual com els centres d’acolliment, també assumeixen la guarda dels menors i l’exercici de les funcions parentals i contribueixen al seu procés educatiu i desenvolupament personal. El centre residencial ha de treballar perquè el nen torni amb la família biològica. En el cas dels joves de 16 a 18 anys, una altra opció alternativa a l’acolliment residencial són els pisos tutelats.

3. Centres o Programes de Primer Acolliment o Acolliment d’Urgència (Immigrants)

   Per a nens immigrants, el temps d’estada sol ser més curt. El procediment sol ser el següent: quan són localitzats per les forces de seguretat, els menors són traslladats a centres de primer acolliment o acolliment d’urgència, on reben atenció immediata. Al centre es valora la situació i s’inicia el procediment per obtenir documentació individual i iniciar tràmits perquè torni amb la família d’origen, o si s’aprova la inserció, s’estudia la proposta més adequada per integrar-los en un centre de protecció ordinari per a menors, des d’on es planifica la seva reinserció sociolaboral.

4. Centres o Programes Específics d’Atenció a la Diversitat

   Aquests centres han de tenir les condicions especials, professionals i instrumentals adequades per a un acolliment terapèutic que pot ser temporal, preveient que hi haurà un retorn a la normalització, o permanent, si així ho exigeix la situació del menor. Són equips destinats a menors molt dependents, greument afectats i amb trastorns severs, que exigeixen programes específics durant la seva estada residencial i fins i tot més enllà dels 18 anys.

El Personal dels Centres de Protecció

Cada comunitat i centre tenen un Projecte Educatiu de Centre (PEC) i un Reglament de Règim Intern. La institució és educativa.

L’Equip Docent

L’equip educatiu està format pel director i els educadors. Les seves funcions són:

• Assumir i transmetre els valors i criteris pedagògics del PEC.
• Establir uns objectius i una metodologia de treball comuns (tots han d’educar igual).
• Unificar criteris d’actuació entre tots els membres de l’equip.
• Vetllar per la coherència de les intervencions educatives.
• Organitzar la vida quotidiana del grup.
• Preparar i planificar activitats individuals i de grup amb els menors.
• Transmetre informació sobre els menors i estudiar els casos.
• Facilitar un espai que serveixi per avaluar, reflexionar i donar suport a la tasca educativa individual dels membres de l’equip en un ambient de diàleg i respecte.

El Director

Assumeix la guarda del menor per delegació de la instància a la qual correspon per llei. Les seves funcions específiques són:

• Ocupar-se de la gestió economicoadministrativa i del personal.
• Dirigir, coordinar i supervisar el programa d’atenció residencial, impulsant la planificació i l’avaluació.
• Coordinar les actuacions de l’equip educatiu.

Els Educadors

Majoritàriament són diplomats en Educació Social, però en determinats centres hi ha l’Educador Infantil que té la funció de reforçar la tasca de l’educador social. Per tant, els educadors són els professionals que treballen en l’atenció directa amb els infants i adolescents, i els responsables de la correcta intervenció educativa en la vida diària i del procés d’observació de les seves manifestacions.

Funcions de l'Educador Infantil

L’educador infantil no se li assignen tutories, però té les següents funcions:

• Tenir cura de la correcta alimentació dels menors i fomentar-los bons hàbits alimentaris.
• Treballar els hàbits d’higiene. Ensenyar els infants a vestir-se, despullar-se, dutxar-se, etc., i interioritzar els hàbits higiènics que els permeten integrar-se en la societat de manera eficaç.
• Ajudar el menor a desenvolupar la seva vida diària, per exemple, fent els deures.
• Corregir l’infant quan tingui un comportament inadequat i premiar-lo quan ho consideri convenient.
• Ajudar els educadors socials en les activitats programades. Participar en la mesura que sigui possible en les programacions i involucrar-se en el seu compliment.
• Informar de les observacions sobre l’evolució del menor o de les incidències que li semblin significatives.
• Participar en les reunions de l’equip educatiu.

Nota: Si bé la confidencialitat és un requisit fonamental del treball amb menors, s’ha d’extremar quan els infants tenen problemes familiars.

Altres Professionals i Voluntariat

Inclou personal de cuina, neteja, administració, etc. Tot i que no participen directament en la intervenció socioeducativa del menor, és important que siguin conscients del context educatiu en el qual compleixen la seva funció, per la qual cosa han de conèixer els principis de funcionament de la institució i actuar en conseqüència.

El Voluntariat

El voluntariat és personal col·laborador. En cap cas no ha de fer funcions que corresponguin al personal del centre ni n’ha d’assumir les responsabilitats.