Actituds Polítiques i Obediència a la Llei: Models de Ciutadania

Actituds Davant la Política: Maneres de Viure en Societat

• Quina és la relació entre l'individu, la societat en què viu i les seves institucions polítiques? Quina és la seva actitud davant d'ella?
• Al llarg de la història hi ha diversos exemples de la importància que s'ha donat a la participació política.
• Objectius de la política: que els individus d'una societat assoleixin la felicitat.
• Fins a quin punt aquesta està lligada a un projecte col·lectiu?
• La política pot promoure la felicitat col·lectiva i individual?
• Ètica i política: juntes o separades?

Models d'Actitud Política

El Polític

• És aquell que considera que la realització d'una persona (la seva felicitat) forma part d'un projecte més ampli que implica tota la societat en què viu.
• Promou la participació activa i directa per aconseguir la felicitat tant individual com col·lectiva (la primera no és possible sense la segona).
• Exemples: Plató, Aristòtil, Locke, Rousseau, Marx (enfocats en la felicitat col·lectiva).

L'Apolític

• Parteix de la idea que la felicitat de l'individu és un projecte només realitzable al marge de la societat, en el si de petites comunitats que no participen de la vida política.
• Les grans dimensions dels estats fan impossible la participació directa de l'individu i la seva identificació amb la gestió política de l'estat.
• També impedeix resoldre problemes que, a escala menor, sí que es poden resoldre.
• Exemples: Epicur, Hippies (defensors de petites comunitats).

L'Antipolític

• Considera que tota transformació social o utopia és impossible perquè el problema és la societat en si.
• La felicitat de l'individu només és possible tornant a un estat de natura i refusant tot el que és social.
• Actuen activament denunciant, provocant i posant en evidència els inconvenients de viure en societat.
• Exemples: Antístenes, Diògenes (amb un estil de vida asocial que refusa els diners, el treball, la fama, la religió, els convencionalismes socials i els tabús), Cínics.

Per Què Obeïm les Lleis?

Si qui governa vol mantenir-se, necessita comptar amb l'obediència i l'acceptació de la societat.

Hi ha diverses raons que poden portar els individus d'una societat a acatar i complir les lleis:

1. Por: Hi ha moltes societats en què l'obediència s'ha imposat per mitjà del terror o de la intimidació. Però l'ús de la força per aconseguir aquest objectiu sempre implica que es generi una actitud de rebel·lia en la població. Quan s'obeeix per por al càstig, només es compleixen les lleis quan es té consciència que es pot ser descobert.
2. Costum: Hi ha normes o lleis que, simplement pel pas del temps i el compliment que en fa la majoria, acaben interioritzant-se en les noves generacions.
3. Interès: Posem en una balança els beneficis i els perjudicis que ens aporta o no el compliment de la llei.

La Legitimitat Política

La legitimitat política implica que els ciutadans obeeixen voluntàriament. Reconeixen l'autoritat de qui té el poder i que té dret a exercir-lo. Això significa que els individus valoren el poder polític i a qui el té, i jutgen que té dret a establir les lleis.

Tirania

La tirania és un govern "imposat per la força i la por". No té legitimitat. Inclou totes les formes de govern totalitàries i autoritàries.

Democràcia

La democràcia és el "govern del poble". S'exerceix a partir de l'ús de la raó i el discurs contrastat de les idees. La seva legitimitat prové del vot en sufragi universal.