Activació i Direcció de la Conducta: Estratègies per a la Motivació a l'Aula

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,77 KB

Activació i Direcció de la Conducta

L'activació és una de les variables responsables de l'inici, manteniment, intensitat i finalització de la conducta. Podem constatar una activació motivacional quan observem:

  • Producció de comportament: és un bon indicador d'activació motivacional; és a dir, si observem un comportament podem inferir que hi ha alguna activació que el provoca.
  • Manteniment del comportament: és el fet de mantenir la motivació al llarg del temps. El manteniment del comportament també és un indicador d'activació, però amb certes restriccions o limitacions.
  • Intensitat: la intensitat sol mantenir una relació directa amb el nivell d'activació. Es pot considerar la intensitat, per exemple, en termes de temps invertit en una conducta, en persistència.

La Direcció del Comportament

La direcció és el procés que ens acosta a un determinat objectiu o meta. Es necessita un objectiu final clar perquè l'activació sigui funcional i no suposi una pèrdua de temps i energia. La direcció implica:

  1. Posar metes.
  2. Planificar l'acció.

Propostes per Motivar a l'Aula

  1. Proposar objectius i continguts d'aprenentatge significatiu.

    Quan l'alumne percep que els objectius són rellevants i que estan en connexió amb el món real augmenta la seva motivació. L'aprenentatge significatiu tracta de fer el contingut abstracte més personal, concret i familiar. És a dir, les estructures formals i intel·lectuals propis del contingut curricular han de convertir-se en una estructura narrativa accessible, imaginable.

  2. Individualitzar el procés d'aprenentatge.

    Separar les activitats orientades a servir d'experiències d'aprenentatge de les activitats d'avaluació. Quan avaluem, l'alumne ha de percebre que la nostra finalitat és comprovar el seu progrés (comparativa intrasubjecte), evitant les comparacions amb els companys i el deteriorament de la seva autoestima.

  3. Orientar l'aprenentatge de l'alumne.

    La motivació de l'alumne cap a l'aprenentatge s'estimula quan l'alumne percep que el professor es preocupa pel seu progrés de manera individualitzada.

  4. Proporcionar “feedback” de manera adient.

    No només per a corregir procediments incorrectes sinó per remarcar els aspectes positius.

  5. Variar els estils de treball a l’aula.

    La repetició continuada de determinats procediments desgastarà la motivació intrínseca de l’alumnat. Les variacions metodològiques estimulen l'atenció i la motivació.

  6. La motivació augmenta amb activitats desafiants de dificultat moderada.

Entradas relacionadas: