L'Activitat Física a l'Edat Mitjana i el Renaixement

Oci, Joc i Activitat Física a l'Època Preindustrial

Les Civilitzacions Precolombines

1. L'Alta Edat Mitjana (segles V-X)

1.1. Desaparició dels "Ludi" Romans

La prohibició dels jocs romans i de l'agon grec per Teodosi (qui va decretar el cristianisme com a religió oficial) va desmantellar les activitats lúdico-esportives de l'època clàssica. Diversos factors van contribuir a això: la seva deriva sagnant, l'exhibició de repressió del cristianisme, i la denúncia de l'arquebisbe de Constantinoble sobre la preferència de la gent pels jocs per sobre de les celebracions religioses. A més, els violents successos en el context dels jocs van pressionar les autoritats per a la seva abolició. El pensament, en mans de l'església, va construir un discurs restrictiu sobre el cos, prohibint tot allò que distragués de l'oració i les obligacions espirituals. El joc com a espectacle va ser molt reprimit.

Altres causes van contribuir a la desaparició dels jocs: la caiguda de l'Imperi Romà, el desmantellament del teixit urbà, la inseguretat i les constants lluites per ocupar l'espai de l'imperi. La guerra com a política va entorpir qualsevol indici d'oci. Occident va retrocedir als inicis de l'agon, predominantment militar.

Després de la prohibició, els espais sagrats i lúdics van ser desmantellats, les seves pedres utilitzades per a construir basíliques i defenses. Les activitats relacionades amb l'agon i els Ludi van quedar reduïdes a l'entrenament dels guerrers o a espectacles teatrals. A més de la competició, va desaparèixer la cultura corporal de la bellesa i els valors cívics derivats de l'esport. L'alta edat mitjana va experimentar un canvi significatiu en l'experiència corporal amb la desaparició del món clàssic.

2. La Baixa Edat Mitjana (segles XI-XIV)

A partir del segle XI, els teòlegs cristians van començar a debatre el valor del cos com a "altar de Déu", generant tensions i discussions sense una acceptació immediata del joc com una conducta agradable a Déu. Amb la desaparició dels espais per a l'esport, les úniques manifestacions amb estructures rituals eren la caça.

2.1. El Cavaller, una Nova Versió de l'Heroi

A partir del segle X, les tensions a Europa van generar aliances i pactes per a la conquesta i la defensa. Les guerres, revestides de sentit religiós (croades, 1095-1290), van recuperar el sentit primitiu de l'agon en justes i tornejos. En les places d'armes dels castells, els cavallers mostraven la seva destresa en jocs de destresa militar. No obstant això, no es va desenvolupar el sentit educatiu de l'època clàssica. La figura del cavaller representava valors com la fidelitat i l'honor. Acompanyant aquestes celebracions, s'oferien espectacles circenses al poble.

Les croades i les campanyes bèl·liques van contribuir a la formació d'una oligarquia enriquida que va impulsar la recuperació de l'organització ciutadana. Les "ciutats estat" van concentrar la riquesa i van crear una cultura refinada.

3. Diversions Medievals dels Nobles

3.1. La Guerra

La guerra, ocupació favorita, consistia en sorpreses i la destrucció de collites per rendir l'enemic per fam. En els xocs, es prioritzava fer presoners per obtenir rescat. Molts senyors vivien dels guanys d'aquests combats.

3.2. Els Tornejos

Els tornejos, que van evolucionar a simulacres de combat, eren inicialment batalles entre tropes. Com en la guerra, es feien presoners que havien de pagar rescat.

3.3. La Caça

La caça era més una necessitat que un plaer, utilitzada per a l'alimentació. S'utilitzaven trampes i l'arc, especialment per al tir al vol. Entre les diversions més assossegades hi havia la pesca, els escacs i els banquets, on els nobles es lliuraven als plaers del menjar i la beguda.