Activitat física, recreativa i jocs: definició i tipus

Activitat física: definició i impacte

Per activitat física entenem qualsevol moviment corporal produït pel sistema locomotor gràcies a la contracció i relaxació dels músculs del cos humà i que suposa un consum d'energia. El sedentarisme ha fet que els òrgans que regeixen el moviment treballin a una intensitat menor i s'adaptin a les escasses necessitats que la societat actual els exigeix. Aquesta degeneració dels teixits d'aquests òrgans ocasiona el seu envelliment prematur i la disminució de la salut de la persona.

Classificació segons l'objectiu

Segons l'objectiu, podem distingir diversos tipus d'activitat física:

a) Activitat física educativa

Es tracta de l'activitat física que es practica al medi escolar. Pretén aconseguir les finalitats següents:

• Aprenentatge motor
• Condicionament físic
• Educació en valors

b) Activitat física recreativa

L'activitat física recreativa és la que persegueix la recreació com a objectiu principal. Inclou diversos propòsits, entre els quals destaquen les relacions socials i la diversió.

c) Activitat física utilitària

És l'activitat física que es practica per complir unes obligacions determinades, imposades per una relació laboral o per prescripció mèdica (salut i treball).

Classificació segons les característiques

Segons les característiques del moviment i la finalitat, trobem altres categories:

a) Activitats ritmicoexpressives

Són les activitats basades en el ritme i l'expressió com a característiques del moviment: expressió corporal, dansa i sistemes rítmics.

b) Activitats fisicoesportives

Són les activitats que es poden practicar amb dos objectius ben diferenciats: la recreació i la competició. Aquestes poden ser tant activitats recreatives com competitives.

Activitats recreatives

Definim les activitats recreatives com aquelles que es realitzen voluntàriament durant el temps que queda lliure després de les obligacions quotidianes, també anomenat temps de lleure.

Característiques bàsiques de l'activitat recreativa

• Finalitat: si en l'esport de competició la finalitat i l'objectiu és aconseguir la victòria sobre els altres o la manifestació pública d'habilitat i èxit, en l'exercici físic recreatiu aquesta finalitat queda desplaçada pel plaer de practicar-lo, independentment del resultat obtingut; en moltes ocasions, el resultat ni tan sols es quantifica.
• Normativa flexible: si en l'esport de competició el reglament s'ha d'observar fidelment i les decisions sobre modificacions corresponen a les federacions, en el recreatiu les normes poden ser adaptades pels practicants segons els seus gustos o necessitats.
• Inclusió: si l'esport competitiu exigeix rendiments elevats i una selecció constant dels practicants, en el recreatiu no se selecciona ni s'exclou ningú, sinó que s'integra tothom; així es potencia el caràcter participatiu i s'aconsegueix que estigui a l'abast de qualsevol ciutadà.
• Nivell tècnic: si l'esport de competició suposa el domini de tècniques i tàctiques complicades després d'un aprenentatge llarg, en el recreatiu no s'exigeix cap nivell tècnic o, com a màxim, el mínim necessari per practicar-lo.
• Absència de comparació: si l'esport de competició significa «comparació amb els contraris», l'exercici físic recreatiu dóna cabuda a totes les persones que, tenint ganes i necessitat de moure's i de jugar, no volen comparar-se ni enfrontar-se amb altres; el desig de la pràctica substitueix el desig de triomf.

Condicions perquè una activitat sigui recreativa

Perquè una activitat física sigui autènticament recreativa, s'han de complir una sèrie de condicions:

• L'objectiu: la recreació, que genera diversió.
• La participació: per definició, en les activitats recreatives pot participar tothom qui vulgui.
• Flexibilitat en l'aplicació de les normes: la norma s'adapta al grup per no excloure ningú.
• Espontaneïtat: les activitats recreatives són voluntàries i es practiquen lliurement.
• Tècnica: cada practicant respon segons les seves possibilitats motrius.
• Terreny de pràctica: es poden practicar en tots els medis, segons les característiques de l'activitat.

Els jocs

El joc és una activitat voluntària, realitzada en certs límits de temps i lloc, segons regles lliurement consentides però imperatives, amb una finalitat en si mateix i acompanyada d'un sentiment de tensió i alegria, i d'una consciència de trobar-se de manera diferent que en la vida quotidiana.

Característiques del joc

• És una acció lliure.
• Permet a la persona sortir de la vida ordinària i gaudir del lleure.
• Sempre hi ha incertesa; el resultat és incert.
• Es juga amb un ordre, que ve donat per les regles del joc.
• El joc es desenvolupa dins uns límits de temps i d'espai.
• El joc estimula la sociabilitat entre els membres del grup, que tenen tendència a romandre junts, fins i tot després d'acabar-se el joc.

Tipus de jocs

Jocs d'habilitat

Són aquells en què intervenen accions globals, basades en habilitats motrius bàsiques, i amb una certa exigència física:

• Jocs de cursa (velocitat)
• Jocs de salt
• Jocs d'equilibri
• Jocs de força

Jocs de destresa

Es basen en la utilització de destreses motrius amb implements:

• Jocs de llançament
• Jocs de conducció
• Jocs de colpeig

Jocs sensorials

Són els que es basen en els aspectes perceptius del moviment; normalment impliquen l'agudesa dels diversos sentits (vista, tacte, oïda, etc.):

• Jocs visuals
• Jocs tàctils
• Jocs auditius

Jocs de cançó o dansats

Són jocs que es basen en moviments rítmics i expressius; normalment s'acompanyen d'alguna cançó o rodolí per seguir el ritme.