L'Activitat Sancionadora de l'Administració: Concepte i Principis
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,94 KB
L'Activitat Sancionadora
L'activitat sancionadora anava lligada a una resposta: la sanció. Posteriorment, l'activitat sancionadora s'estendrà a altres àmbits, és a dir, no només em sancionen per l'activitat de policia, sinó que també em poden sancionar pel foment o per la gestió dels serveis públics.
L'Article 25 CE: La Potestat Sancionadora
Segons l'article 25 de la Constitució Espanyola: ningú no pot ser sancionat per accions o omissions que en el moment de cometre's no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa.
Concepte i Característiques de la Sanció
El concepte de sanció és la resposta jurídica a la infracció d'una norma. La finalitat de la sanció és fer veure al particular i presumpte infractor l'acció que ha comès i que no la torni a repetir.
Característiques:
- Que hi hagi una norma de caràcter administratiu que ens imposi un fer, no fer, donar o suportar.
- Element teleològic: el dret administratiu sancionador no actua amb cap finalitat prèvia, sinó que vindrà sobrevinguda.
- Element material.
El Ius Puniendi i la Relació amb el Dret Penal
El ius puniendi (dret a castigar) l'apliquen diferents àmbits de l'Estat: els comportaments menys greus són sancionats pel dret administratiu sancionador i els més greus pel Dret Penal. El dret administratiu és l'exemple més clar de sistema de prevenció. La frontera entre aquests ordenaments és de caràcter social, és a dir, quan la societat considera que un dany és molt greu, aquest dany es castiga per la forma més sobirana que és la que preveu el Dret Penal i la presó.
Els delictes penals en blanc: són aquells en què primer actua el Dret Administratiu sancionador i després el Dret Penal. Com que per actuar el Dret Administratiu sancionador l'ha d'accionar l'Administració i és molt habitual que aquesta no actuï, s'acostuma a anar directament a sancionar per la via penal. Per tant, cada vegada s'utilitza més el dret penal per sancionar. El dret sancionador es "penalitza" en el sentit que el Dret Penal va instal·lant una sèrie de garanties processals i materials.
Definició Tècnica de Sanció
La sanció en sentit tècnic és només quan a la conducta il·lícita s'afegeix la imposició d'una privació de dret amb la finalitat de repressió o càstig de la conducta i/o preventiva d'altres mecanismes per castigar el comportament il·lícit i per prevenir que es tornin a dur a terme comportaments d'aquest tipus per part del mateix subjecte.
Classes de Sancions Administratives
L'article 25.3 de la CE estableix: l'Administració civil no podrà imposar sancions que directa o subsidiàriament suposin privació de llibertat.
Dos grans grups de sancions segons la potestat exercida:
- Potestat de supremacia general: les que afecten tots els ciutadans.
- Potestats de supremacia especial: són aquelles que afecten ciutadans que es troben en una relació especial amb l'Administració, és a dir, existeix una subjecció especial:
- Caràcter disciplinari: aquelles que deriven d'una potestat disciplinària ja sigui civil o militar.
- Derivades de la integració dels particulars en serveis públics de forma transitòria: es dóna quan els particulars es troben en una relació especialment intensa amb l'Administració per causa del servei públic.
- Derivades de la condició de professional per aquelles professions que ho són de forma obligatòria: són aquelles professionals que tenen l'obligació d'estar adherits a una corporació de dret públic o col·legi professional.
Tipologia de Sancions
Exemples de tipus de sancions:
- Sancions tributàries: multes.
- Inhabilitació total o parcial per a realitzar activitats.
- No concessió de llicència.
- Retirada d'un vehicle.
Autotutela i Principis del Dret Administratiu Sancionador
Qualsevol resolució administrativa, i també les sancionadores, tenen: presumpció de legalitat, principi d'immediata execució i garantia de l'autotutela executòria.
Principis del Dret Administratiu Sancionador:
- Principi de legalitat formal: vol dir que les infraccions i les sancions que se'n deriven han d'estar expressament previstes en una norma amb rang de llei, en principi.
- Principi d'atribució: l'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans de l'Administració que la tinguin expressament atribuïda.
- Principi de legalitat procedimental: no només la infracció o la sanció ha d'estar prevista a la norma amb rang de llei, sinó que també ha d'estar normativitzat en un procediment reglat.
- Principi de temporalitat de les normes sancionadores (irretroactivitat): aplicació de les normes sancionadores desfavorables només a fets posteriors a la seva entrada en vigor, i aplicació retroactiva de les favorables al presumpte infractor.
- Principi de tipicitat: ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constituïssin delicte o infracció administrativa segons la legislació vigent en aquell moment.
- Principi de responsabilitat o culpabilitat: només són responsables les persones físiques i jurídiques que resultin responsables dels fets constitutius d'infracció administrativa a títol de dol o culpa (fins i tot per inobservança). La sanció és compatible amb les mesures de rescabalament dels danys i perjudicis.
- Principi de prohibició de l'aplicació analògica: no es pot aplicar l'analogia en matèria sancionadora perquè va en contra del principi de tipicitat.
- Principi de prescripció i caducitat: les infraccions i sancions prescriuen i els procediments caduquen.
- Principi de proporcionalitat: podem distingir tres subprincipis:
- Les penes privatives de llibertat només són possibles en l'àmbit penal.
- Principi que la sanció no resulti més beneficiosa per a l'infractor que el compliment de les normes infringides.
- Principi de proporcionalitat estricta (adequació entre la gravetat del fet i la sanció aplicada).
- Principi non bis in idem: no es podran sancionar els fets que hagin estat sancionats penalment o administrativament en els casos que s'apreciï identitat del subjecte, fet i fonament.
Les infraccions i sancions prescriuen segons els terminis que fixi la llei sectorial o, si no n'hi ha, segons la llei general (Llei 40/2015): 3 anys per a les molt greus; 2 anys per a les greus i 6 mesos per a les lleus (infraccions). Les sancions prescriuen: 3 anys per a les imposades per faltes molt greus; 2 anys per a les greus, i 1 any per a les lleus.
El Procediment Administratiu Sancionador
Hem de distingir les diferents fases:
- Inici del procediment: d'ofici (per iniciativa pròpia, ordre superior, petició raonada d'altres òrgans o denúncia). La denúncia pot ser pública o privada.
- Actuacions prèvies (opcional): tenen la finalitat d'esbrinar l'adequació d'iniciar el procediment, quins fets s'han produït presumptament i qui presumptament els ha comès.
- Instrucció: inclou al·legacions, prova, informes.
- Proposta de resolució: sempre està present en el procediment sancionador.
- Tràmit d'audiència: comunicació de la proposta als particulars per tal que puguin defensar-se i fer al·legacions.
- Resolució definitiva: ha de respectar el principi de congruència, és a dir, s'han de resoldre totes aquelles qüestions plantejades per l'interessat i totes aquelles que derivin del procediment. Pot donar lloc a: sanció administrativa, rescabalament, sobreseïment o arxivament.
Garanties del Procediment
- Garantia del procediment: cal una separació estricta entre la fase instructora i la sancionadora, encomanades a òrgans diferents.
- Prohibició de la sanció "de pla": no es pot en cap cas imposar una sanció sense que s'hagi iniciat i tramitat el procediment necessari.
- Presumpció d'innocència: mentre no es demostri el contrari.
- Presumpció de veracitat (iuris tantum) de les actuacions dels funcionaris que tinguin la condició d'autoritat, llevat de prova en contrari.
- Dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents.
- Resolució definitiva ha de ser motivada i congruent.