Activitats Econòmiques: Producció, Distribució i Consum

Les activitats econòmiques són totes les activitats que els humans duen a terme per tal de satisfer les seves necessitats i s'efectuen en tres fases: producció, distribució i consum.

Els principals factors productius són els recursos naturals, el treball i el capital.

L'economia de mercat o capitalisme es caracteritza per la propietat privada, la recerca del màxim benefici, la importància del mercat regit per la llei de l'oferta i la demanda, i el paper fonamental que desenvolupa el consum.

Aquesta economia s'ha universalitzat o globalitzat gràcies a les millores dels mitjans de transport i a la revolució de les telecomunicacions.

Els principals agents econòmics són les empreses, l'estat i les economies domèstiques.

Els bancs i la borsa tenen un paper important en l'economia de mercat; els bancs han ampliat els seus serveis i les empreses i famílies en són clients habituals.

Els principals indicadors econòmics són el PNB i el PIB, la renda per càpita i la balança comercial.

En l'actualitat, el mercat laboral està patint canvis importants. Els sindicats i les organitzacions empresarials defensen respectivament els treballadors i les empreses.

El sector primari inclou: agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura i ramaderia.

Les activitats agràries (agricultura i ramaderia) estan determinades per una sèrie de factors naturals (el clima, el relleu, el sòl) i per una sèrie de factors humans (com la pressió demogràfica, la tradició...).

Els sistemes agraris tradicionals són els que tenen com a objectiu la subsistència dels pagesos i les seves famílies. Les explotacions són de dimensions reduïdes, utilitzen tècniques i eines rudimentàries i els rendiments són baixos; es donen majoritàriament als països del tercer món.

Els sistemes agraris tecnificats són els que produeixen per al mercat, aplicant modernes tècniques i sistemes de gestió i comercialització; es donen majoritàriament als països desenvolupats.

La silvicultura comprèn les activitats de cura i explotació dels boscos.

Existeixen diversos tipus de pesca: l'artesanal i la industrial. En l'actualitat, és una activitat que pateix els problemes de la sobreexplotació i la contaminació.

El sector secundari inclou la indústria, la construcció i la producció d'energia. Aquestes activitats transformen matèries primeres en productes i, per fer-ho, necessiten fonts d'energia.

La indústria es classifica en indústria pesada (elabora productes que són matèria primera per a altres indústries) i indústria lleugera o béns de consum (fabrica productes de consum directe).

Per a obtenir un producte, es necessita un procés industrial, la unitat bàsica del qual és l'empresa industrial. Aquesta necessita matèries primeres, fonts d'energia, força de treball, capital i tecnologia. La venda del producte proporciona beneficis que es reinverteixen en l'empresa.

La localització industrial depèn de factors com la proximitat de matèries primeres, fonts d'energia o mercats, la xarxa de transports o la quantitat, preu i qualificació de la mà d'obra.

L'activitat industrial genera problemes en el medi ambient com el deteriorament de la capa d'ozó, la pluja àcida, l'efecte hivernacle, el canvi climàtic, la desforestació, els residus i l'esgotament dels recursos.

El consum responsable de combustibles fòssils i l'ús de les fonts d'energia renovables afavoreix un desenvolupament econòmic sostenible.

El sector terciari o sectors serveis agrupa les activitats econòmiques que no produeixen béns materials, sinó béns serveis. Aquestes activitats són molt nombroses i variades i es poden classificar en: serveis a les persones, serveis a les empreses i serveis de distribució.

L'economia està experimentant un procés de terciarització pel qual el volum (en riquesa i en llocs de treball) del sector serveis està en creixement constant i esdevé predominant als països desenvolupats. El pes del sector terciari dins de l'economia d'un país es considera un indicador de desenvolupament.

En alguns països desenvolupats es promou l'estat de benestar, amb el qual l'estat estableix serveis públics per a cobrir les necessitats bàsiques de la població, especialment assistència sanitària i l'educació.

Cada dia és més freqüent que, mitjançant un procés d'externalització dels serveis, les tasques de gestió de les empreses les duguin a terme empreses especialitzades.

Els serveis financers prestats per bancs, caixes d'estalvis i agències de valors a empreses i persones consisteixen en operacions econòmiques (préstec, gestió d'estalvis, principalment) a canvi d'uns interessos.

El creixement del turisme és d'una importància econòmica notable i es caracteritza per la massificació i la diversificació. Els principals fluxos turístics s'estableixen entre els Estats Units, Europa i Japó.

El comerç és el conjunt d'activitats de transacció (compra, venda i lloguer) de mercaderies i serveis a canvi d'altres serveis o de diners. Segons el seu àmbit, es divideix en comerç interior (es dóna dins l'estat) i comerç exterior (intercanvis entre estats).

Els productes i serveis que un país ven a un altre són les exportacions; en canvi, els productes i serveis que un país compra a un altre són les importacions.

La balança comercial és la diferència entre exportacions i importacions. La balança de pagaments és el conjunt de la balança comercial i la resta de transaccions econòmiques.

La principal organització comercial és l'OMC, tot i que existeixen diversos tractats i organitzacions econòmiques internacionals com la UE i el NAFTA.

En l'actualitat, les TIC permeten la transmissió d'una abundant informació de manera instantània entre els punts més remots del planeta. Amb la utilització de la informàtica, les telecomunicacions han crescut extraordinàriament.

El sector serveis és el principal sector de l'economia catalana i espanyola; ocupa més del 60% de la població activa i és el que genera el major percentatge del PIB. Dins d'aquest sector destaca el turisme i, a Catalunya, també hi tenen importància el comerç i les finances.

Espanya és un país pobre en recursos energètics i, per això, en aquest sector existeix una forta dependència externa. La mineria és un sector en crisi a causa de l'esgotament de molts recursos minerals.

El nostre país es troba entre els més industrialitzats del món. Les indústries més competitives són aquelles en què la presència de capital estranger és important.

El subsector de la construcció té una gran importància en l'economia espanyola i hi ha bona part del creixement econòmic del país.

L'agricultura i la ramaderia han anat perdent importància des de mitjans del segle XX, encara que la producció ha augmentat a causa de la tecnificació.

Espanya és una gran potència pesquera, però els seus caladors estan sobreexplotats, motiu pel qual es pesca en altres països.