Les Activitats Terciàries i la Importància dels Serveis

IV. Les Activitats Terciàries: Els Serveis

Des dels inicis de la Revolució Industrial, ha estat possible produir quantitats més elevades de productes agrícoles i industrials amb menys treballadors, alliberant mà d'obra. Als països industrialitzats, bona part d'aquesta mà d'obra s'ha orientat cap al sector dels serveis, que ha anat creixent fins arribar a ser el sector predominant. Tots els països, de fet, tendeixen a incrementar el volum de població ocupada en els serveis. Aquest sector comprèn una gran diversitat d'activitats: administració pública, serveis financers, comerç, transports i comunicacions, activitats relacionades amb la cultura, esports, oci i turisme, serveis sanitaris i educatius, així com els relacionats amb la transmissió de la informació (ràdio, televisió, premsa) o amb l'assessoria (advocats, publicistes, consultors), etc. Coexisteixen grans empreses com les companyies aèries amb treballadors per compte propi, com un petit transportista. Hi ha subsectors que necessiten les més altes tecnologies, com una emissora de televisió, i professionals als quals s'exigeix una qualificació mínima, com un escombriaire. De vegades, es diferencia un sector quaternari (activitats més qualificades i tecnificades o de gestió). També s'estableix la distinció entre serveis a les empreses (adreçats a la producció) i a les persones (adreçats a la demanda final, situats més a prop dels consumidors, en funció del seu poder adquisitiu). Als països desenvolupats, la forta mecanització de les activitats agrícoles i industrials ha fet que més d'un 70% de la població treballi al sector terciari. A més, la participació d'aquest sector en el valor afegit supera el 50%. Catalunya segueix aquest model amb un cert retard; el 1996, un 60% de la població treballava al terciari. A Europa predomina el sector públic, mentre que a Estats Units i el Japó prevalen els serveis fets per empreses privades. Als països pobres, els serveis es localitzen a les zones més desenvolupades, on es concentra la indústria i viu la burgesia amb un poder adquisitiu més gran. També a les ciutats on hi ha el poder polític i financer. A les regions rurals perifèriques, els serveis són escassos perquè la clientela té poc poder adquisitiu. Gran part dels serveis són públics, atesos i finançats per l'Estat; a causa de les reduïdes possibilitats econòmiques, aquests serveis acostumen a ser insuficients per al conjunt de la població i estan per sota dels nivells mínims de qualitat. En alguns d'aquests països, molta gent treballa al sector terciari. Això és perquè els immigrants que van a les ciutats i no troben feina fan de enllustradors de sabates, venedors ambulants, missatgers, ferrovellers... Es tracta d'un sector terciari marginal, sovint en el context de l'economia submergida o il·legal.

Causes de l'Actual Expansió del Sector Terciari

Entre les causes de l'actual expansió del sector terciari podem citar:

• Fragmentació dels processos industrials: Augmenta la necessitat de transports i comunicacions. Si alguns moments de la producció s'externalitzen, és a dir, deriven cap a altres empreses, augmenta la necessitat de financers, assegurances...
• Nous processos i sistemes productius: Augmenten la importància del disseny, la publicitat, màrqueting, serveis postvenda. Un tret de molts d'aquests serveis és la volatilitat de les empreses que s'hi dediquen i, per tant, la creixent inestabilitat laboral.
• Modernització constant: Necessitat de modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per garantir l'eficiència i, sobretot, la competitivitat de les empreses. Això també s'aplica a la gestió de les universitats, hospitals, ciutats i regions.
• Reducció de la setmana laboral: Als països desenvolupats, la reducció de la setmana laboral i l'increment del temps lliure comporten un augment de la demanda de serveis, ja siguin relacionats amb l'oci (lleure i esports) i el turisme. També hi influeix el poder adquisitiu més alt dels treballadors (per la incorporació de la dona al mercat de treball). La possibilitat de disposar de cotxe fa aparèixer molts serveis relacionats amb l'automoció; també augmenta la tendència a tenir segona residència i viatjar el cap de setmana.
• Novetats tecnològiques: Les noves tecnologies i la publicitat difonen amb facilitat imatges, informacions i idees, augmentant la demanda de serveis.
• Allargament de l'esperança de vida: L'allargament de l'esperança de vida i la reducció de la mortalitat infantil impliquen dedicar més esforços a nous serveis: residències d'ancians, llars d'infants, adequació del mobiliari urbà...
• Estat del benestar: L'Estat del benestar ha generalitzat el proveïment de múltiples serveis i equipaments amb càrrec a l'administració pública: educació, sanitat, cultura, seguretat, transports, gestió d'infraestructures, equipaments públics, etc. Els serveis públics i les activitats directives organitzen de forma jeràrquica el territori. Fins i tot les àrees més despoblades tenen assistència primària mèdica, ensenyament preescolar i primari, parròquia...
• En l'àmbit comarcal: S'inclou l'ensenyament secundari a les zones rurals, un hospital generalista, jutge de primera instància...
• A un nivell supracomarcal: Els serveis més específics solen estar a ciutats entre 10,000 i 100,000 habitants. Sol haver escoles universitàries i tècniques, bisbat eclesiàtic, audiència judicial...
• En el nivell superior nacional: Hi ha ciutats milionàries, amb universitats amb tota mena de facultats, hospitals que són centres d'investigació i docència, arquebisbes, govern regional, seus d'empreses...
• A les ciutats a escala internacional: Hi trobem les seus centrals de les multinacionals, seus d'organismes internacionals i governs centrals...

Educació

La educació és un dels drets que l'Estat garanteix als ciutadans als països avançats. L'escolaritat obligatòria va ser creada després de la Revolució Industrial; abans, l'escolaritat era molt curta i no arribava a alguns. L'escola secundària només es limitava a les classes privilegiades. Allargant el període d'escolaritat obligatòria (el 1968 a Espanya anava només fins als 12 anys, ara arriba fins als 16), es vol millorar la formació i oferir una major igualtat d'oportunitats. L'augment dels alumnes, degut a això i al baby boom, ha fet necessari dedicar molts diners a l'educació. No obstant això, molts centres es troben massificats i a la universitat s'ha hagut d'aplicar la selectivitat. En general, als països subdesenvolupats hi ha molt analfabetisme; moltes persones queden sense escolaritzar. Per tant, hi ha una relació entre educació i subdesenvolupament.

Xarxa de Transports

La xarxa de transports presenta una gran varietat de xarxes, interiors i exteriors, que actuen conjuntament i es relacionen amb els mitjans de comunicació. Cal considerar un seguit de trets generals:

• Jerarquia de xarxes: La grandària dels eixos de comunicació ens indica la importància; la dels nuclis dependrà de la quantitat d'eixos que hi convergeixen. Si un model està molt centralitzat, hi haurà illes mal comunicades.
• Efecte pirata: Els llocs privilegiats, amb bones comunicacions, prenen l'activitat dels centres del voltant. Els nuclis de les xarxes exerceixen aquest efecte; per això, si es vol incidir políticament en el territori, es comença per la xarxa de transports.
• Finalitat política, econòmica i ciutadana: L'ordenació política pot tenir diverses finalitats. Les vies romanes estaven pensades per la defensa. La xarxa de carreteres espanyola volia reforçar la capitalitat de Madrid.
• Condicionament del medi natural: El medi natural condiciona vies i mitjans de transport. Els moderns medis de construcció permeten fer túnels i ponts capaços de superar molts obstacles naturals. Podem citar els canals de Suez (1869) i Panamà (1920).
• Nuclis especialitzats i perifèries polivalents: Els nuclis són centres dels mitjans de transport. Els de primer ordre internacional han de tenir totes les especialitats: vols internacionals de passatgers i mercaderies, sales de recepció per a tot tipus de vols, gran port amb sitges i magatzems...
• Cost del transport: És un factor essencial per la localització industrial; és més alt en la mesura que la factoria augmenta el radi d'influència, disminueix amb la dispersió de les fàbriques.

Funcions dels Transports

Els transports en conjunt tenen assignades tres funcions importants:

• Respon a la necessitat de desplaçament: Aquesta ocasiona una gran necessitat de trànsit, ja que la separació entre els llocs de residència i els de feina, serveis, oci o esbargiment cada cop és major.
• Satisfer les necessitats de la producció econòmica: Posen en contacte els obrers amb el seu medi de treball i asseguren després la distribució dels béns elaborats. Les zones més ben comunicades i accessibles atreuen tota mena d'activitats. Es creen situacions de congestió i col·lapse del trànsit, el qual fa necessari crear noves comunicacions.
• Integrar els grups socials: Difondre les idees, tècniques i cultures. La facilitat de transport i comunicació al món actual sembla que va portant a una cultura cada cop més homogènia.

En general, els països desenvolupats tenen una xarxa de transports densa i variada: carreteres, ferrocarrils, aeroports, moltes línies d'alta tensió... Tot i que les xarxes es densifiquen a les àrees urbanes i industrials, no hi ha zones aïllades de la xarxa general.

Els països pobres, en canvi, tenen xarxes de comunicació incompletes i tendeixen a connectar les zones productores de primeres matèries amb els ports d'embarcament o els centres d'exportació, mentre que hi ha àrees extenses que resten connectades feblement a la xarxa nacional o n'estan aïllades del tot.