Aculturació: Comprensió i Tipus de Models Culturals

Aculturació: Transmissió de la Cultura

Aculturació: Transmissió de la cultura des de fora del grup cultural propi. S’entén com una ruptura i provoca una discontinuïtat de la pròpia cultura. Wolcott (1974) entén aquest terme com una modificació d’una cultura a partir del contacte constant amb un altre.

Aculturació Antagònica

L'aculturació antagònica és un procés d’aculturació en què un grup pot ser dominant, i aquesta dominació pot crear un sentiment de pèrdua de la cultura pròpia. Aquesta pèrdua es pot viure com un perill per a la comunitat, generant una situació d’antagonisme cap a l’altre grup.

Tipus d'Aculturació

Els tipus d'aculturació poden ser:

• Aculturació consonant i assimilació a l’alça.
• Aculturació assonant i baixa assimilació.
• Aculturació selectiva i assimilació a l’alça amb biculturalisme.

Dominació Cultural

A més, vull destacar que Woolcott diu que de vegades poden haver grups culturals que no dominen l’un sobre l’altre, però no sempre. La dominació pot ser volguda (el sistema colonial és intencionat) o no. Hi ha vegades que el contacte entre les cultures pot millorar la situació; per exemple, en el cas dels esclaus, l’altra cultura els ha alliberat de ser esclaus i esdevé dominant. La dominació, volguda o no, pot portar a una millora, però aquesta situació de domini engendra antagonisme.

Models Culturals

- Independent (societats individualistes): Aquest model mira pel mateix individu, és a dir, el que fa a nivell individual. Per tant, el benestar és individual (les classes mitjanes són individualistes). Viu com una persona independent del seu context; el nen fa el que vol.

- Interdependent: Les seves pautes estan dins del model autoritari (societats més comunitaristes). El seu objectiu és crear persones adultes que siguin responsables de la seva comunitat, és a dir, que no mirin només per ells mateixos, sinó que, quan es facin grans, es facin càrrec de la seva família i dels seus veïns, ajudant en el que puguin. El benestar és comunitari. Hi ha dependència entre dos o més subjectes, com si fos una xarxa.

Models i Pràctiques Parentals

No hi ha models bons ni dolents; tot depèn d’on vinguis. Si tu vens d’un altre lloc, les pràctiques parentals són diferents. El context d’un altre lloc és diferent, i per això aquest model ajuda a comprendre-ho. S’ha de tenir en compte el perquè els pares actuen així, ja que en aquest model no només s’analitza el que fa l’adult, sinó el perquè. Aquest perquè és un perquè teòric, és l'objectiu final.

Això ho puc relacionar amb el que diu Spindler. Aquest autor diu que en altres llocs es transmetrà la cultura de manera diferent. Com per exemple, en el meu país, la meva àvia enfaixava els nens perquè no neixin amb les cames tortes; en canvi, en un altre lloc feien el mateix però donaven una altra explicació. Aquestes explicacions que donen les poblacions són les etnotauries parentals, que són les explicacions concretes que dona la gent d’aquell lloc per les seves pràctiques. Això és la seva teoria. Els investigadors el que fan és ajuntar les pràctiques que són semblants o comunes, però a cada lloc veuen que tenen un objectiu comú, ja que realment és una protecció. Perquè els pares que estan fora cuiden de l'agricultura i, com el nen està sol a casa, és una mesura per cuidar el nen i evitar que es mogui, o simplement per abrigar-los.