Adquisició del Llenguatge Infantil: Etapes i Teories Clau

Adquisició del llenguatge infantil

Naixement -> La mare és la principal font d'estímuls. Amb una comunicació afectiva, la mare satisfà les necessitats de l'infant. Aquestes relacions faciliten l'adquisició del llenguatge. Els estímuls auditius són clau, i la veu crea atracció. Els nounats reconeixen la veu de les persones properes perquè l'han rebut durant la vida fetal. La comunicació no verbal mare-fill és clau per construir una representació mental.

2 mesos -> Protoconverses: l'infant emet sons per captar l'atenció de l'adult. Quan té l'atenció de l'adult, deixa d'emetre sons perquè així l'adult contesti. Després, l'infant torna a emetre sons, simulant un diàleg. En aquestes edats, l'adult fa com si l'infant sabés comunicar-se, posant en marxa el potencial comunicatiu de l'infant. Els adults potencien el desenvolupament de la comunicació dels infants utilitzant un to de veu i entonació per acompanyar la verbalització o els gestos. Les rutines potencien la comunicació i ajuden a que l'infant conegui allò que l'adult té en ment. Les primeres representacions compartides ajuden l'infant a interpretar paraules/gestos dels adults dins les rutines.

4/6 mesos -> Primeres comunicacions a través del vincle afectiu (cos de l'infant en contacte amb la mare). L'infant capta el sentit de la frase de l'adult, però aquest utilitza la frase en diferents contextos. Progressivament, l'infant ampliarà el sentit de la frase. El gest és una eina que evoluciona com a instrument comunicatiu. L'adult interpreta els gestos com a intencionalitat comunicativa. Quan l'infant veu que els gestos tenen conseqüències, interioritza el gest per comunicar-se amb l'adult. L'infant, durant aquesta franja d'edat, experimenta capacitats fòniques. Laleig: als 6 mesos produeixen cadenes sil·làbiques que predominen els sons de la llengua materna. Aquests sons impliquen el funcionament dels òrgans de fonació.

9 mesos -> Fase d'ecolàlia: l'infant produeix noves estructures sil·làbiques que, agrupades, s'utilitzen en contextos comunicatius. Cada vegada més produccions s'assimilen a les de l'adult, gràcies a la imitació de sons i entonació. L'infant fa servir estratègies il·locutives per comprendre el llenguatge de l'adult. Utilitza expressions sense sentit però utilitza pauses, inflexions i ritmes del discurs.

12/18 mesos -> Edat en què diuen les primeres paraules. Valor de senyal. Idiosincràsia: significat que l'infant dona a les primeres paraules, ja que està lligat a la seva experiència. A través de la paraula-frase, l'infant es comunica amb l'adult i aquest és capaç d'interpretar les intencions de l'infant. Al principi, la paraula-frase es dona en un context concret, i progressivament es creen noves situacions possibles. Capacitat d'entendre > capacitat d'expressió. Utilitza sobreexpressions per referir-se a objectes i restringeix l'ús de la paraula. Els infants inventen paraules que els adults que conviuen amb ells entenen.

20/24 mesos -> Incorporen noves paraules per necessitat de comunicar-se. Incorporen paraules amb valor que abans eren gestos, sent més efectiu. Apareix la concordança de gènere i número. Chomsky diu que les primeres construccions són comunes a totes les llengües per l'origen innat de l'adquisició del llenguatge. Piaget diu que l'infant té nocions sobre la realitat expressades a través del llenguatge. Més noció semàntica > sintàctica. Bruner diu que el parlar de l'adult ajuda a reconèixer diferents esquemes lingüístics relacionats amb significats.

3 anys -> Es relacionen entre iguals i adults per adquirir noves experiències. Constant interacció que permet augmentar el lèxic. Pot entendre el llenguatge de l'adult i pot seguir una narració simple. Fase preoperatòria: capacitat d'expressar-se en present però difícil en altres temps verbals. Discurs desorganitzat sense mantenir una seqüència cronològica. Usos de la llengua: expressar desitjos, acompanyar el joc, investigació. Llenguatge espontani funcional. L'infant domina els pronoms de 1a i 2a persona però no la 3a persona. Usa hiperònims per designar elements específics. Són capaços d'estructurar oracions simples. Domina les concordances de gènere/número i usa el mode indicatiu i imperatiu del present. S'inicia en formes del passat i futur.

4 anys -> Salt qualitatiu per nombroses interaccions amb altres. L'infant descobreix els avantatges del llenguatge. Mostra interès per comunicar-se. L'infant estableix diàlegs i inicia la negociació, degut a la superació de la fase d'egocentrisme i l'avenç en el raonament lògic. En el joc, anticipa el que farà i com s'organitzarà (diu què dibuixarà o a què jugarà). Barreja de llenguatge extern i intern, per tant, llenguatge egocèntric estructurat internament però manifestat expressant-se en veu alta. Si no entén el discurs de l'adult, pregunta ampliant el lèxic i fa ús de frases compostes, bon ús de pronoms i s'inicia en el mode condicional i subjuntiu. El discurs és més organitzat perquè millora les relacions espaciotemporals, amb matisos, falta d'expressions o connectors.

5 anys -> Utilitza el llenguatge per anticipar accions i coordinar-se amb altres. El llenguatge fa una funció social. Pot guionitzar el joc simbòlic, i també serveix per discutir.

Poca dificultat per expressar-se de manera descontextualitzada, capaços d'inventar històries i explicar fets passats de manera estructurada i raonada.

Bona pronunciació i interès per l'anàlisi de seqüències fòniques, com per exemple la separació sil·làbica o la comparació de fonemes. Això els prepara per l'aprenentatge del llenguatge escrit.

Lèxic ric, precís i abundant, però difícil de comprendre metàfores, analogies o paraules de significat abstracte.

Fa ús de formes socials quotidianes del llenguatge (gràcies, bon dia) i també les fórmules de contes (vet aquí una vegada).

Competència comunicativa oral

1. Identificar la situació comunicativa i adoptar el registre (rol i context).
2. Controlar l'organització del discurs i la progressió informativa (narració, explicació, descripció, argumentació).
3. Gestionar la interacció, la intervenció i incorporar les intervencions dels altres.
4. Negociar el significat dels missatges, activant normes de cortesia i modelització.
5. Dominar elements no lingüístics (proxèmica, cinèsia, elements paralingüístics).

Perspectives teòriques

A) Teoria de l'aprenentatge -> Skinner: el llenguatge es processa i s'aprèn a partir de mecanismes d'aprenentatge comuns a altres habilitats. L'adquisició és gràcies al control d'estímuls de l'entorn.

B) Teoria lingüística -> Chomsky: Estructures internes de la llengua. Focus en la competència, l'adquisició es produeix a través del descobriment de regles. El cervell està preparat per adquirir el llenguatge (habilitat cognitiva diferent).

C) Teoria cognitiva -> Piaget: Èmfasi en les estructures internes, que emergeixen com a resultat de la interacció amb l'entorn. L'activació és diferent.

D) Teoria de la interacció social -> Vigotsky: Funció social del llenguatge, on l'infant ha de reaccionar a aquestes interaccions socials. Importància de l'entorn, les estratègies i l'entorn lingüístic. Bases innates de caràcter general, maduració cognitiva, entorn (ús, mediació, interacció).

Passos per a l'adquisició del llenguatge oral

1. Competència oral: Saber identificar la situació de la competència comunicativa (cada situació té un rol diferent).
2. Organitzar la informació que donem: El text que produïm de manera oral ha de ser organitzat. Hi ha d'haver coherència i cohesió de la informació que expressem (narració, explicació, descripció, argumentació).
3. Gestionar la incorporació: Hem d'intervenir després de l'altra persona i es poden repetir conceptes i informacions donades. La conversa es va construint amb l'ajuda dels altres.
4. Domini de tots els elements no textuals: Proxèmica: adaptar la intervenció segons l'espai, el context i la distància. Cinèsia: té a veure amb les cares, les mirades... Paralingüístics: qüestió d'execució, com expressem la veu, el ritme, el to i l'entorn.

Aquests passos són gràcies al cervell. Parlar és complex i per això es necessita la coordinació de molts músculs. Els primers anys de vida es determina l'adquisició del llenguatge. Físic: cervell i òrgans. Social i cultural: conèixer el món i tenir clares les normes que van més enllà de la cognitiva i social.

Tipologies d'ambients

- Creats per al joc simbòlic; exploració del joc corporal, moviment i equilibri. // Per treballar la sensorialitat, i la manipulació motriu i manual. // Permeten l'exploració de la llum, la foscor i les ombres. // Permeten explorar amb construccions. // Permeten el contacte amb llibres, la creació i representació d'històries, l'exploració de rols i personatges... // Permeten representacions simbòliques com el dibuix o l'escriptura.

Consideracions:

Accessibilitat i possibilitats de transformar l'ambient // Si permeten l'acció i les connexions entre experiències i coneixements // Si responen a les necessitats de desenvolupament pròpies de l'edat com la comunicació i la socialització // Si proporcionen seguretat i autonomia // Si es pot descobrir com són estimulants i complexos els espais // Faciliten la construcció de coneixements. Nous escenaris.

Aproximacions al llenguatge infantil

Sinonímia estàndard infantil:

Corpus de la llengua -> mal/pupa dormir/nones

Alteracions lèxiques:

- Onomatopeització: Banyar-se/fer xip xap. Cotxe/rum rum Sirena/ni-no

- Invencions i híbrids: Tocadiscos/tantariscus. Anorac/Auroflac.

- Generalitzacions: Home/papa, camió autobus/cotxe.

- Metonímies: Pinta/pentina, Pilota/xuta

- Eufemismes: Mocs/bitxets, Penis/tita vulva/petxineta.

Alteracions morfosintàctiques

Regularitzacions: s'ha mort (s'ha morit), dos lleons/dos lleos

Simplificacions: Vina amb mi/vina amb jo (nene)

Redistribució de la cadena fònica: L'arròs és bo/lar ros és bo.

Alteracions fonètiques

Omissions: Elisió de sons

Consonants inicials (bufanda/ufanda). Síl·labes inicials (escombra/combra). L,R,D intervocàliques (cadira/caira). Consonants intervocàliques (aigua/aiua). Consonants implosives medials (pistola/pitola). L,R grups consonàntics explosius (groc/goc). Vocals en contacte (aigua/aiga, taula/tala). Consonants finals (mar/ma), Síl·labes finals (espasa/aspa).

Substitucions: canvis de sons

Assimilació (vermell/memell), Frontalització (llarg/llart). Posteriorització (Bufanda/gufanda) Interdentalització (papissot). Ensordiment (menja/menxa). Sonorització (coixí/cogí). Oclusivització (fletxa/pletxa). Iodització (jaqueta/iaqueta). Transformació L (balcó/bancó). Transformació D (cadira/carira) Transformació R (corda/colda). Africació (senyora/tsenyora). Desafricació (platja/plaja). Palatització (cuina/cunya), Despalatització (peix/pes).

Metàtesi (forquilla/froquilla). Epèntesi (clatell/calatell).