Adquisició del Llenguatge Verbal: Conductisme, Innatisme i Cognitivisme

NF2: Llenguatge Verbal (Oral i Escrita)

El Llenguatge Oral: Característiques Fonamentals

El llenguatge oral és un sistema arbitrari i convencional de signes sonors produïts per persones amb intencionalitat i significat conegut per un nombre d'individus.

• Sistema: És un tot organitzat i interrelacionat, presidit per regles.
• Convencional: La unió entre el significat (concepte) i el significant (paraula) és fruit d'un acord entre els parlants.
• Arbitrari: Quasi mai hi ha una relació natural entre els sons i les coses que representen, excepte en les onomatopeies (ex: gat - miau).

Existeixen diversos llenguatges que, tot i semblar diferents, comparteixen propietats:

• Tots són orals i la majoria tenen formes gràfiques (lletra) per representar-los.
• Assignen el significat a la paraula de manera arbitrària.
• Utilitzen oracions.

Teories sobre l'Adquisició del Llenguatge Verbal

1.1 Enfocament Conductista – Skinner

El llenguatge s’adquireix a partir de l'experiència. L'infant aprèn per condicionament operant, és a dir, la resposta serveix de reforç:

• Les paraules carregades d'afecte són un reforç.
• Els infants es reforcen escoltant les pròpies vocalitzacions.
• Quan pronuncien les primeres paraules, reben reforços per l'atenció de l'adult o en rebre l'objecte demanat.

L'adquisició del llenguatge depèn d'estímuls externs. Els infants primer imiten i després associen paraules a situacions, objectes o accions. L'aprenentatge de vocabulari i gramàtica es basa en el condicionament operant: l'adult recompensa la vocalització d'enunciats gramaticals correctes i desaprova les formes de llenguatge incorrecte.

Aspectes Positius

1. Els estudis sobre el llenguatge donen importància al context on es produeix la situació comunicativa i la parla.

Aspectes Millorables

1. No aclareix aspectes com l'adquisició de les estructures gramaticals i sintàctiques.
2. No aporta elements per comprendre l'aparició i evolució de la llengua al llarg de la història.

1.2 Teoria Innatista – Chomsky

Els éssers humans són capaços de comprendre i pronunciar enunciats nous, ja que estem dotats d'una capacitat innata per al llenguatge.

No aprenem per acumulació d'enunciats a l'atzar, sinó mitjançant un conjunt de regles (que permeten produir i entendre infinitud d'enunciats mai escoltats) aplicades per formar estructures lingüístiques. Proposa la capacitat de parlar com a biològicament determinada.

1.3 Teoria Cognitiva - Piaget

El llenguatge forma part de la capacitat humana cognitiva. Relaciona l'adquisició del llenguatge amb l'aparició de la funció simbòlica: la capacitat per representar mentalment la realitat, manifestada pel llenguatge, el joc o el dibuix.

El llenguatge és un sistema de signes arbitraris adquirit per representació mental. Primer es construeix la noció d'objecte (significat) i després s'adquireix la paraula (significant).

• Proposa una teoria constructivista de l'adquisició del llenguatge, originada en processos d'autorregulació (assimilació, acomodació, equilibrament), responsables del desenvolupament cognitiu. Aquest procés comença en la intel·ligència sensoriomotriu, on s'apliquen a objectes i situacions, perfeccionant l'habilitat motriu i elaborant conceptes bàsics (permanència de l'objecte, noció de causa-efecte).

Als 2 anys apareix el símbol, i hi ha continuïtat entre les imatges mentals i els signes lingüístics arbitraris (nom), assolits per imitació.

Aspectes Positius

1. Existeix un paral·lelisme entre el desenvolupament del llenguatge i el de la intel·ligència, descrivint etapes clares.

Aspectes Millorables

1. Infravaloració del llenguatge i dels aspectes socials i comunicatius.