Afrontament de l'Estrès: Guia Completa

Tipus d'Avaluació de l'Estrès

Hi ha dos tipus principals d'avaluació en la gestió de l'estrès:

Avaluació Primària

Es refereix a la valoració inicial d'un esdeveniment concret. Es planteja les següents preguntes:

• Què significa això per a mi?
• Em pot beneficiar o perjudicar?
• És indiferent?
• Canviarà alguna cosa ara o en el futur?

El resultat d'aquesta avaluació classifica l'esdeveniment com a:

• Benigne: S'aconsegueix quelcom desitjable.
• Irrellevant: No hi ha canvis significatius en l'entorn; forma part de la rutina.
• Estressant: Activa el mecanisme d'afrontament.

Les situacions estressants es poden percebre com:

• Amenaça: Pot passar alguna cosa desagradable (una pèrdua futura). És un fet aversiu que encara no ha succeït.
• Pèrdua/Dany: Ja ha passat quelcom perjudicial, amb alta probabilitat de conseqüències negatives (físiques, materials, psicològiques o socials).
• Repte: Pot ocórrer quelcom positiu si es prenen les accions necessàries. La diferència clau amb un fet beneficiós és que la persona ha d'actuar per aconseguir-ho.

Avaluació Secundària

Considera les opcions i possibilitats per gestionar, afrontar i superar l'esdeveniment estressant. Les preguntes clau són:

• Què puc fer?
• Si hi ha una solució, seré capaç d'aplicar-la?

Segons la teoria social-cognitiva de Bandura, hi ha dues expectatives rellevants:

Expectatives de resultats: Creença que una acció específica pot produir un efecte determinat (en aquest cas, resoldre la situació estressant).

Expectatives d'autoeficàcia: Creença en la pròpia capacitat per dur a terme l'acció necessària.

Estratègies d'Afrontament

Les estratègies d'afrontament s'adrecen tant al problema com a les emocions, i els resultats depenen de l'estat emocional i de la naturalesa del problema.

Tipus d'Estratègies

• Afrontament centrat en el problema: Accions per modificar la situació estressant, actuant sobre l'entorn o sobre un mateix. Inclou la resolució de problemes i la reestructuració cognitiva.
• Afrontament centrat en les emocions: Busca reduir la incomoditat o el patiment, més que canviar la situació en si. Exemples: contacte social i expressió de les emocions.
• Afrontament centrat en el significat: Reinterpretar la situació des d'una altra perspectiva. És crucial per modificar la valoració i l'orientació cap a la situació, i pot implicar un canvi de metes.
• Rebuig centrat en el problema: Evitació del problema, pensament desideratiu.
• Rebuig centrat en les emocions: Retraïment social i autocrítica.