Els Afusellaments del 3 de Maig de 1808

Documentació general de l'obra

Nom de l'obra

: Els afusellaments del 3 de maig de 1808.

Autor

: Francisco de Goya

Cronologia

: 1814

Localització

(actual i original): Museo del Prado (Madrid).

Estil

: Neoclàssic-romàntic. Descobriment de l'antiguitat clàssica, es basarà en el model artístic grec, academicisme: ajustar-se a unes normes establertes, art no cristià (art secularitzat). Tot i això, temàtica romàntica: individualisme, nacionalismes, historicisme, naturalesa…

Marc històric

: Obra que pertany a la tercera etapa pictòrica de Goya, fa referència a la Guerra d'Independència. Període de trànsit, regnat de Carles IV, monarca amb poca aptitud que es deixava dominar per la reina Maria Lluïsa. Carles IV representa la caiguda de l'Antic Règim. Abdica en nom de Bonaparte, que donarà lloc a la Guerra d'Independència.

Anàlisi formal

Tècnica i suport

: oli sobre tela.

Dimensions

: grans dimensions: 2,68 x 3,47m.

Tema

: Els afusellaments del 3 de maig del 1808 succeïts a Madrid quan el poble es va rebel·lar contra les tropes napoleòniques. El moment que reflecteix el quadre és l'afusellament de les persones que havien participat en l'enfrontament del dia anterior, 2 de maig, entre el poble de Madrid i l'exèrcit invasor.

Composició

: En l'obra observem l'existència d'una sèrie de personatges. A la dreta de l'espectador veiem un seguit de soldats que formen part d'un escamot d'execució que estan arrenglerats i que són els opressors. No els veiem el rostre ja que el que pretén el pintor és pintar-los de manera deshumanitzada. A l'altra banda veiem un conjunt de persones, algunes d'elles ja mortes, que expressen el dramatisme i el desordre de la gent del poble. Al centre d'aquests personatges apareix un personatge amb els braços en creu que serà afusellat. Es converteix en el personatge central de l'obra. A més, gairebé al centre de l'obra tenim un fanal que il·umina tota l'escena i, per acabar de completar la pintura, apareix una muntanya, la muntanya del Príncep Pío de Madrid, i uns edificis que corresponen, potser, al Conde Duc d'Olivares.

Color

: predomini de les tonalitats fosques o ocres. La gamma de colors és reduïda per intentar accentuar el dramatisme. Els colors que més ressalten són el groc i el blanc.

Llum

: Artificial, està produïda per un fanal que tenim al centre, il·umina l'escena i augmenta el dramatisme de la situació.

Altres:

Textura

: llisa, brillant.

Dibuix

: predomina el color sobre el dibuix/línia.

Ritme

: moviment pels soldats i pel braç en creu.

Temps

: temporal, captació d'un instant; desig d'eternitat ja que aquest quadre s'ha convertit en un símbol i una crítica a la guerra.

Profunditat

: existència de profunditat gràcies a la muntanya i els edificis que tenim al fons

Interpretació

Significat

: La postura dels braços en creu del personatge central s'ha identificat amb la crucifixió de Jesús. Els colors groc i blanc són els colors del papat i s'han identificat amb l'església. Hi ha gent que identifica la llum amb la presència de Déu en l'escena. Aquesta obra representa que la repressió afecta tot el poble i, per aquest motiu, apareix una dona, un frare… Els personatges del poble ens representen tres estadis: el passat, el present i el futur; els que han mort, els que van a morir i els que moriran. En els rostres de la gent que serà afusellada tenim rostres humans que mostren diferents actituds d'enfrontar-se amb la mort: horror, resignació, heroisme… En canvi, en els soldats els rostres no els veiem ja que el pintor el que vol representar és la seva deshumanització, com si fossin màquines de matar. Aquest quadre representa un crit davant de la irracionalitat i la crueltat de la guerra, alhora que serveix de denúncia de la repressió i la violència.

Funció

: El quadre simbolitza, per part de Goya, una denúncia de la guerra, malgrat que l'encàrrec, fet pel Consell de Regència, tenia la finalitat de “perpetuar amb els pinzells de Goya les gestes o les escenes més notables i heroiques de la gloriosa insurrecció espanyola contra el tirà d'Europa”. Forma parella amb El dos de maig o La càrrega dels mamelucs, pintura de caràcter més èpic.

Valoració i conclusió

: Goya està considerat el millor representant de la pintura espanyola del neoclassicisme, però per la temàtica que introdueix a les seves obres s'emmarca també dins del romanticisme. Aquest quadre va influir sobre L'afusellament de Maximilià de Manet i La Matança de Corea de Picasso.