Agents, Factors i Sistemes Econòmics: Una Visió Global

Els Agents Econòmics i les Seves Relacions

Els agents econòmics són els subjectes que duen a terme l'activitat econòmica. Aquests subjectes són les empreses, les famílies i l'Estat.

Es relacionen entre si per intercanviar feina, béns i serveis a canvi de pagaments. D'aquesta manera constitueixen un circuit econòmic.

Les Empreses

Les empreses són les unitats bàsiques de producció de béns econòmics. Tenen la funció de produir, distribuir i vendre béns als consumidors. El seu objectiu és l'obtenció de beneficis econòmics.

Hi ha molts tipus d'empreses. Se solen agrupar segons:

• La mida. Les empreses petites donen feina com a molt a 50 treballadors, les mitjanes fins a 250 i les grans empreses a més de 250 treballadors.
• La titularitat del capital. Permet distingir entre empreses públiques, quan la gestió i el capital procedeixen de l'Estat; empreses privades, quan estan en mans de particulars, i empreses mixtes, de capital públic i privat.
• L'organització social. Diferencia entre empreses pertanyents a particulars i societats. Aquestes últimes responen a formes diverses: societats anònimes (SA), en les quals el capital es divideix en accions; societats limitades (SL), on el capital social és aportat per un nombre de socis limitat, i cooperatives, gestionades col·lectivament pels socis que aporten el capital.

En el circuit econòmic, les empreses venen els béns que produeixen a les famílies i a l'Estat. A canvi, reben ingressos amb els quals paguen salaris a les famílies per la feina i impostos a l'Estat.

Les Famílies

Les famílies són les unitats bàsiques de consum. Tenen la funció de gastar en l'adquisició de béns amb l'objectiu de satisfer les seves necessitats.

En el circuit econòmic, venen el treball a les empreses privades i públiques en el mercat de treball. A canvi, cobren un salari, amb el qual paguen els béns que compren a les empreses i, també, els impostos a l'Estat.

L'Estat

L'Estat és una unitat de producció (béns materials i serveis públics necessaris per a la societat, a través de les seves empreses) i de consum (béns i serveis de les empreses privades). El seu objectiu és aconseguir el benestar social.

En el circuit econòmic, l'Estat proporciona a les empreses i a les famílies béns i serveis (infraestructures, ajuts, pensions, etc.), contracta treballadors i cobra impostos a les famílies i a les empreses.

Factors de Producció

Recursos, Capital, Tecnologia i Feina

Les empreses utilitzen quatre recursos, coneguts com a factors de producció: els recursos naturals, el capital, la tecnologia i la feina.

Els Recursos Naturals

Els recursos naturals són els elements proporcionats per la naturalesa que tenen una utilitat econòmica: l'aigua, l'atmosfera, el sòl, la vegetació, els animals, els minerals i les fonts d'energia. L'aprofitament d'aquests recursos origina activitats econòmiques bàsiques.

Segons la seva durada, els recursos poden ser renovables, si es recuperen en un curt període de temps, com l'aigua; o no renovables, si s'exhaureixen quan es fan servir, com és el cas del carbó o del petroli. Aquest fet origina greus problemes: exhauriment, sobreexplotació, conflictes i guerres per controlar aquests recursos.

El Capital i la Tecnologia

El capital és el conjunt d'elements no naturals necessaris per produir. Inclou el capital físic o elements materials, com les instal·lacions i la maquinària; el capital financer o fons disponibles per produir, com diners i crèdits, i el capital humà o capacitat productiva de la gent.

La Feina i la Situació Laboral

La feina és l'esforç físic o intel·lectual fet per les persones per a la producció de béns materials i serveis. La població es divideix en activa i inactiva:

• La població activa és integrada pel conjunt de persones que tenen feina remunerada (població ocupada) i per les que estan disponibles per exercir una feina (població aturada).
• La població inactiva inclou les persones que no treballen ni estan disponibles per exercir una feina remunerada: pensionistes, estudiants i les que es dediquen a les tasques domèstiques.

La taxa d'activitat és el percentatge de població activa en relació amb el total de persones en edat de treballar.

El Mercat Laboral

El mercat laboral és format per l'oferta de feina, que ofereixen les empreses, i la demanda d'ocupació, sol·licitada per les persones. L'atur és un problema que s'agreuja en els moments de crisi. Als països desenvolupats, les causes de l'atur són l'automatització de les tasques i el trasllat d'activitats econòmiques cap a espais més barats i, als països en vies de desenvolupament, el retard econòmic i l'escassa formació laboral.

L'Activitat Econòmica

Components i Sectors

L'Activitat Econòmica

L'activitat econòmica és el conjunt de tasques que duen a terme les persones per tal d'obtenir béns amb els quals poden satisfer les seves necessitats.

Aquests béns poden ser materials (com aliments, manufactures i automòbils) o immaterials, com l'educació i la sanitat. Aquests últims són serveis.

Components de l'Activitat Econòmica

L'activitat econòmica té tres components bàsics:

• La producció és el conjunt de béns proporcionats pel treball.
• La distribució consisteix en el trasllat de la producció fins al consumidor i la venda al mercat.
• El consum és la utilització dels béns proporcionats per la producció.

Sectors de l'Activitat Econòmica

L'activitat econòmica inclou una gran quantitat d'activitats. Solen agrupar-se en tres sectors econòmics, cadascun dels quals comprèn un conjunt d'activitats amb trets comuns:

• El sector primari consta de les activitats dedicades a extreure els recursos naturals. Són l'agricultura, la ramaderia, l'explotació forestal, la pesca i la mineria.
• El sector secundari comprèn les activitats dedicades a transformar els recursos naturals proporcionats pel sector primari, com la indústria i la construcció.
• El sector terciari inclou les activitats que proporcionen serveis: el transport, el turisme, el comerç, l'ensenyament, la sanitat, etc.

La importància dels tres sectors econòmics en l'ocupació i en el PIB, o conjunt de la riquesa dels països, presenta grans contrastos al món.

Els Sistemes Econòmics

Els sistemes econòmics són diferents maneres d'organitzar i dur a terme l'activitat econòmica. Han de donar resposta a tres problemes econòmics bàsics: quins béns cal produir i en quina quantitat, com s'han de produir i per a qui s'han de produir.

El Sistema Capitalista

En el sistema capitalista l'activitat econòmica està regulada pel mercat. Es regeix per la llei de l'oferta i la demanda i les empreses decideixen què cal produir en funció de la demanda existent de béns o de serveis, com s'ha de produir per aconseguir el benefici econòmic més gran i per a qui cal produir, perquè els productes són per als qui poden pagar-los.

Altres principis bàsics del sistema són el predomini de la propietat privada, la llibertat de circulació de persones i mercaderies, la lliure competència entre les empreses i la recerca del màxim benefici individual. Actualment, el sistema capitalista ha estat adoptat per la majoria dels països del món.

El Sistema Socialista

En el sistema socialista, l'activitat econòmica està regulada per l'Estat a través de plans de compliment obligatori per les empreses; per això, es coneix també com a economia planificada.

L'Estat decideix què s'ha de produir, com s'ha de produir i per a qui s'ha de produir, perquè fixa els preus dels productes i els salaris dels treballadors.

Altres principis bàsics del sistema són la propietat estatal de les empreses i dels mitjans de producció, la planificació econòmica per l'Estat i la consecució de la igualtat social. Avui dia, aquest sistema només subsisteix a la Xina, Cuba, el Vietnam, Laos i Corea del Nord.

Els Sistemes Mixtos

Els sistemes mixtos combinen l'economia de mercat amb una intervenció més gran o més petita de l'Estat en l'economia; és el cas de l'anomenat estat del benestar. Funcionen a molts països del món, especialment d'Europa.

En aquests sistemes, el mercat i l'Estat decideixen què s'ha de produir, com s'ha de produir i per a qui s'ha de produir. Encara que els preus del mercat fan que els productes siguin per als qui poden pagar-los, la intervenció de l'Estat garanteix que tots els ciutadans tinguin cobertes les necessitats elementals.

Altres principis bàsics són la propietat privada, encara que existeixen empreses públiques, i la recerca del màxim benefici individual, encara que adoptant mesures per redistribuir la riquesa. En l'actualitat, els sistemes mixtos funcionen a molts països del món, especialment d'Europa.

Tendències Econòmiques Actuals

La Globalització

Des de 1990 el sistema capitalista s'ha generalitzat per la pràctica desaparició de les economies comunistes. Hi ha dos grans corrents:

• Les ideologies neoliberals. Defensen la liberalització total del sistema econòmic, sense la intervenció de l'Estat, i proposen reduir al mínim la despesa pública, privatitzar les empreses estatals i rebaixar els salaris per augmentar els beneficis empresarials.
• Les ideologies keynesianes. Defensen una certa intervenció de l'Estat en l'activitat econòmica i proposen una despesa pública més gran per protegir els sectors socials desafavorits, l'existència d'empreses públiques i l'increment dels salaris per augmentar la demanda de productes.

Els Problemes del Capitalisme

• Polítics. Els propietaris de les grans empreses capitalistes influeixen en la presa de decisions dels estats i, de vegades, impedeixen el control democràtic de la societat.
• Econòmics. Si les empreses eliminen els seus competidors i controlen el mercat, poden imposar els preus als consumidors.
• Socials. La recerca del màxim benefici individual pot determinar una inversió insuficient en béns i serveis socials, la qual cosa perjudica els grups socials més desafavorits.
• Mediambientals. El capitalisme es fonamenta en un creixement insostenible per al planeta basat en l'augment constant de la producció i del consum.

La Globalització: Causes i Funcionament

La globalització econòmica consisteix en la integració de les economies nacionals en una única economia de mercat mundial. Les causes fonamentals són les següents:

• El progrés de les telecomunicacions proporciona informació instantània i permet el contacte entre persones i empreses del món.
• La millora dels transports facilita el trasllat de mercaderies i persones i les empreses amplien les seves àrees de mercat.
• La generalització del sistema capitalista i la difusió de la ideologia neoliberal afavoreixen els intercanvis mundials de tota mena.

El funcionament de l'activitat econòmica és avui global perquè la globalització afecta la producció, els intercanvis i el consum de béns.

• La producció de béns s'organitza a escala planetària: les multinacionals situen les fàbriques als llocs més avantatjosos.
• Els intercanvis de mercaderies, capitals, serveis, tecnologia i informació adquireixen dimensió mundial.
• El consum de béns s'amplia i s'uniformitza perquè la publicitat difon massivament determinats productes.

Les Àrees Geoeconòmiques

En el món actual es distingeixen diferents àrees geoeconòmiques segons la seva integració en l'economia mundial.

Els Focus Econòmics: la Tríada

Els Estats Units d'Amèrica i el Canadà, la Unió Europea i el Japó, coneguts com a països de la Tríada, són els focus econòmics tradicionals.

En aquests països, les activitats agràries tenen un pes escàs en la producció –encara que estan molt capitalitzades, mecanitzades i tecnificades–, però la indústria està molt avançada tecnològicament gràcies a les elevades inversions en ciència i en tecnologia. El consum de béns és elevat, a causa de l'alt nivell de vida dels habitants. Per això, els països de la Tríada encapçalen els intercanvis mundials de manufactures, tecnologia, serveis i capitals.

Les Potències Emergents

Són economies que creixen a un ritme superior al de la resta del món.

• En alguns casos, són antics països subdesenvolupats que han experimentat un ràpid creixement econòmic. A Àsia, és el cas de la Xina –el PIB de la qual s'ha col·locat en els primers llocs de l'economia mundial– i de l'Índia, Corea del Sud, Singapur, Malàisia, les Filipines, Turquia i Indonèsia. A Amèrica, és el cas de països com el Brasil, Mèxic i l'Argentina, amb abundants recursos naturals i energètics.
• La producció es basa, sobretot, en una ràpida industrialització afavorida pels baixos costos salarials de la mà d'obra i en un pes creixent de la tecnologia. El consum interior és escàs, a causa dels salaris baixos, encara que tendeix a créixer. Pel que fa als intercanvis mundials, ocupen un lloc de primer ordre per les exportacions tradicionals i d'alt contingut tecnològic.
• En altres casos, són antigues potències econòmiques malmeses –és el cas de Rússia– o que tenen un important pes econòmic en el seu entorn (Austràlia, Sud-àfrica i alguns països del Pròxim Orient com l'Aràbia Saudita, Qatar, Israel).
• La seva producció disposa d'abundants recursos naturals i gaudeixen d'un cert desenvolupament industrial. El consum mostra importants contrastos entre grups socials i els intercanvis es basen en l'exportació de matèries primeres agràries, minerals o energètiques i de productes industrials.

Les Àrees Endarrerides

Es localitzen en alguns països de l'Amèrica Llatina, Àsia i, sobretot, de l'Àfrica subsahariana. La producció es basa en activitats agràries tradicionals i la indústria és pobra i poc avançada. El consum de béns és molt reduït, a causa del baix nivell de vida. Per això, aquests espais corren el risc de quedar marginats dels intercanvis econòmics mundials.