Agorafòbia: Cas d'Èxit en Dona de 52 Anys
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,51 KB
Cas "M" d'Agorafòbia
Dona de 52 anys, mestressa de casa. Aquesta dona, gràcies al seu fill petit, va demanar tractament psicològic per les seves pors: conduir i sortir de casa. Aquestes situacions li provocaven una restricció constant de les activitats quotidianes i dels seus contactes socials. Els primers símptomes havien aparegut feia temps. "M" va dir al psicòleg que podia anar caminant a les botigues del seu barri situades a dos blocs de distància (molt poquet), però sempre anava acompanyada del seu marit o d'algun fill. "M" evitava anar al teatre i també evitava llocs on hi hagués molta gent. Quan anava a l'església, ocupava un lloc proper a la sortida. Observem que si "M" tenia un bon dia, podia passejar pels carrers de la seva ciutat amb poca sensació d'angoixa. Segons "M", la por a un atac de pànic era la causa de la limitació dels seus desplaçaments.
Les pors de "M" anaven acompanyades de marejos, sensació d'esvaniment, debilitat de cames, confusió, desorientació, por a deixar de respirar... I sobretot a fer el ridícul desmaiant-se en públic i que la gent pensés que patia algun tipus de depressió nerviosa. També evitava agafar el transport públic.
Història dels Fets de "M"
Les pors de "M" van començar feia 20 anys, però trobem dues experiències que marquen aquestes pors:
- Conduïa sola, es va marejar i va parar al lateral de la carretera. Quan es va recuperar, va tornar a casa seva. Després va visitar el metge i no li va detectar cap problema físic.
- Va patir un altre atac d'angoixa en uns grans magatzems. Després va visitar el metge i li va receptar un antidepressiu i una pastilla per al mareig.
Va anar al terapeuta i, durant les sessions, "M" va relacionar l'aparició d'una sèrie de símptomes amb el naixement dels seus dos últims fills. Aquests símptomes eren propis d'una depressió postpart. "M" li va explicar al terapeuta que les relacions amb la família, per ella, eren normals amb petites tensions, però amb el seu marit hi havia una tensió més gran, ja que no estava satisfeta amb l'absència de relacions sexuals en els últims anys, fins i tot, les mostres d'afecte del seu marit cap a ella havien desaparegut poc a poc.
Per saber quines eren les seves pors, va fer servir 2 tècniques:
- Entrevista i qüestionaris: El terapeuta, amb les entrevistes, li va fer valorar en una escala del 0-100 les situacions que temia o que equivaldria a no trobar-se bé. 100= màxima angoixa. Conduir per autopistes (100), fer cua en un supermercat (75), comprar en uns grans magatzems (50), menjar acompanyada en un restaurant (30), anar a una festa d'un fill (20). I amb els qüestionaris, el terapeuta va avaluar el grau d'evitació que tenia a aquestes situacions i les seves sensacions corporals.
- Els registres de conducta: Es va demanar a "M" que anés elaborant un registre de conducta, és a dir, se li demanava que fes un diari de desplaçaments on havia d'anotar: l'hora de sortida i d'arribada, si anava sola o acompanyada, la destinació, el temps i com es desplaçava. I també un diari de circumstàncies on apareixien els atacs d'angoixa i les sensacions experimentades.
Resolució del Cas de "M"
Després d'una valoració del cas, es va descartar la utilització de fàrmacs. Aleshores es van utilitzar tècniques d'exposició en viu, començant per llocs que provocaven una angoixa moderada, durant una o dues hores. El terapeuta i "M" van establir un ordre en aquelles situacions d'angoixa. I van començar per anar a llocs on la seva angoixa era d'un 50% (moderada) per poder anar progressant fins a anar al lloc de màxima angoixa.
Les situacions són les següents:
- Primer lloc: Comprar a la primera planta d'un centre comercial. Valorada en una angoixa del 50%.
- Segon lloc: Agafar l'autobús per anar al centre de la ciutat. Valorada en una angoixa del 60%.
- Tercer lloc: Anar al banc un divendres. Valorada en una angoixa del 75%.
- Quart lloc: Asseure's en un banc a prop de la sortida d'una església. Valorada en una angoixa del 85%.
- Cinquè lloc: Conduir per vies de quatre carrils. Valorada en una angoixa del 95%.
- Sisè lloc: Conduir per autopistes. Valorada en una angoixa del 100%.
Veiem que cada vegada que el terapeuta i "M" anaven a un centre comercial, la senyora "M" anava suportant millor la seva angoixa. Aleshores el terapeuta allargava el temps d'estada al centre comercial. Fins que el terapeuta va decidir anar un dia al centre comercial i separar-se del costat de "M" durant uns quinze minuts, i després es trobaven. Després, aquesta separació s'aniria allargant, fins que va arribar el moment que la senyora "M" podia anar sola, perquè la seva angoixa havia desaparegut.
D'aquesta manera, es va fer en totes les situacions.
Després, quan la senyora "M" suportava anar sola, el terapeuta va considerar que seria bo que anés acompanyada en totes les situacions del seu marit, per reforçar el seu vincle i donar-li més confiança. A partir d'aquí, van començar una teràpia sexual.
Conclusió
En conclusió, veiem que el tractament va finalitzar quan la senyora "M" estava satisfeta amb el resultat i amb la teràpia sexual. Quan van passar tres mesos, la senyora "M" va tornar al terapeuta, i aquest va veure que els beneficis de la teràpia es mantenien, per tant, estava curada.