Agregats atòmics i compostos: enllaços químics i propietats
Clasificado en Química
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,62 KB
Agregats atòmics: elements
Estan constituïts per àtoms del mateix nombre atòmic.
Compostos
Estan constituïts per àtoms amb diferent nombre atòmic. La formació d'agregats atòmics estables és deguda a l'atracció i unió dels àtoms, aquesta atracció és la causa de l'enllaç químic. La força d'atracció que manté units els àtoms s'anomena força d'enllaç, aquestes són de tipus elèctric. Els àtoms s'uneixen perquè l'energia d'un conjunt de dos o més àtoms en un agregat atòmic és menor que la suma de les energies de cada àtom per separat. Un agregat atòmic és més estable com més gran hagi estat l'energia despresa en la seva formació. L'energia d'enllaç és l'energia que cal per trencar un enllaç i alliberar els àtoms que estaven units. Es considera que només intervenen els electrons de l'últim nivell energètic (e- de valència) i s'utilitza l'estructura electrònica de Lewis per fer la seva representació. A l'unir-se els àtoms adquireixen una configuració més estable. Es forma per transferència d'electrons d'un àtom a un altre perquè tenen electronegativitats molt diferents.
Enllaç iònic
L'àtom que perd o cedeix e- es transforma en un catió, amb tantes càrregues positives com e- hagi cedit. L'àtom que guanya es transforma en un anió amb tantes càrregues negatives com e- hagi guanyat. Consisteix en la unió dels ions amb càrrega elèctrica oposada com a conseqüència de la seva mútua atracció electrostàtica. Els ions amb càrrega elèctrica oposada s'atrauen fortament, s'apropen i es distribueixen constituint un reticle cristal·lí tridimensional on els ions desprenent una gran quantitat d'energia que fa que el balanç energètic del procés sigui exotèrmic. L'energia de formació del reticle s'anomena Energia reticular (U).
Propietats
La seva entitat bàsica són els ions, per tant no formen molècules. Són sòlids a temperatura ambient, gràcies a la intensa atracció electrostàtica entre ions. Punts de fusió molt elevats. Durs i difícils de ratllar. No són conductors de l'electricitat en estat sòlid, però si en estat líquid, gràcies a la capacitat de moviment dels ions. Fràgils, ja que si llisquen unes capes de cristall sobre les altres queden ions de la mateixa càrrega propers i hi ha repulsió electrostàtica i es trenca el cristall. Són molt solubles en dissolvents polars, com aigua. En dissolució els ions estan solvatats, és a dir envoltats de les molècules polars del dissolvent amb els dipols orientats respecte la càrrega de l'ió. Si Esolvatació > U serà soluble.