Agressivitat infantil, gelosia i rebequeries

L'agressivitat infantil

L'agressivitat infantil es defineix com qualsevol acció que provoca dany a una persona o objecte. Aquesta conducta agressiva és intencionada i el dany pot ser tant físic com psicològic. En el cas dels infants, l'agressivitat es presenta de manera directa, ja sigui amb un acte violent físic o verbal. També podem trobar:

• Agressivitat indirecta o desplaçada: quan l'infant agredeix els objectes de la persona que ha estat l'origen del conflicte.
• Agressivitat continguda: quan l'infant gesticula, crida o produeix expressions facials de frustració.

Independentment del tipus de conducta agressiva que manifesti l'infant, el denominador comú és un estímul que resulta nociu o aversiu, enfront del qual la víctima es queixarà, s'escaparà, mirarà d'evitar o, fins i tot, es defensarà. Els rampells d'agressivitat són un tret normal en la infància; però hi ha infants que persisteixen en la conducta agressiva i en la incapacitat per a dominar el mal geni. Aquest tipus d'infants fan que els pares i els educadors pateixin, de manera que freqüentment són infants frustrats que viuen el rebuig dels companys.

Sigui quin sigui el conflicte, provoca a l'infant un cert sentiment de frustració i emoció negativa que el farà reaccionar. La manera que té de reaccionar dependrà de la seva experiència prèvia. Un infant pot aprendre a comportar-se de manera agressiva perquè imita els pares, altres adults o companys.

La gelosia infantil

La gelosia constitueix una reacció comuna que pot aparèixer en infants d'entre 1,5 i 7 anys. És un sentiment desagradable que té unes causes i produeix uns efectes secundaris. La gelosia sorgeix quan es percep l'amenaça, errònia o no, respecte a aquella vinculació afectiva, i és la por de perdre l'afecte o la primacia de l'afecte. La gelosia no té edat cronològica i es dóna entre persones que s'estimen i que tenen una relació afectiva recíproca. Si no és així, es tracta de fenòmens de rivalitat, enveja, etc.

Causes de la gelosia:

• Naixement d'un germà.
• Frustració d'amor (por de perdre l'afecte).
• Rivalitat fraterna (competència entre germans).
• Ruptura del vincle afectiu mare-fill, pare-germà.
• Tipus de família (famílies nombroses i famílies que tenen un fill difícil: aparició de la gelosia).
• Diferència d'edat entre germans.
• Lloc que ocupa entre els germans.
• Nens adoptats (pot generar gelosia entre els fills biològics).
• Nens separats precoçment dels pares (absència de casa, separació matrimonial, mort, malaltia, etc.).
• Factors socioculturals i educatius (normes culturals i socials tenen incidència sobre el comportament).

Les rebequeries

Les rebequeries són una explosió nerviosa amb moviments abundants, més o menys violents, crits, cops, insults... Són freqüents entre els 18 mesos i els 4 anys. La rebequeria és una conducta pròpia dels infants petits i que es dóna com a reacció a un estat emocional de ràbia o frustració.

Com actuar davant d'una rebequeria?

Hem d'intentar mirar la criatura posant-nos a la seva alçada sense dir-li res, esperant amb paciència que li passi. Cal evitar el mal físic que es pugui fer o que pugui fer als altres, si el dany pot ser important. Quan es comenci a calmar, li hem de dir paraules que li facin adonar que l'entenem. Quan se la deixi fer, li hem de fer una abraçada i proposar-li una alternativa. Si les rebequeries són molt freqüents, hem de triar en quines serem flexibles i en quines no ho serem. Si, tot i així, són massa habituals i intenses per a l'edat del nen, hem de consultar un professional.