Agricultura a Espanya: Cultius, Sistemes i Paisatges Agraris

Cultius Destacats i Tipologia

L'Olivera: Cultiu de Secà Resistent

L'olivera és un cultiu arbori de secà, molt resistent a la sequera estival. L'àrea principal de l'olivera són els camps andalusos, especialment a Jaén i Còrdova.

Classificació dels Cultius Agraris

Els cultius es classifiquen segons la seva destinació:

• Cultius hortofructícoles: destinats al consum en fresc o a la indústria de conserves.
• Cultius industrials: destinats a la transformació industrial.
• Cultius farratgers: destinats a l'alimentació animal, ja sigui en fresc o en sec després del procés de deshidratació natural o industrial.

Aprofitaments, Sistemes i Tècniques Agràries

Els Aprofitaments Agraris

Els aprofitaments agraris poden ser agrícoles, ramaders i forestals. Tradicionalment coexistien en el mateix espai agrari.

Els Sistemes Agraris

Els sistemes agraris són els procediments que es fan servir per a obtenir productes agraris. Es classifiquen en:

• Sistemes extensius: el terreny no s'aprofita al màxim per la falta d'inversió o perquè s'hi fan servir tècniques tradicionals.
• Sistemes intensius: el terreny s'aprofita al màxim perquè s'hi treballa molt o perquè s'hi han invertit diners i tècniques modernes.

Les Tècniques Agràries

Les tècniques agràries o instruments de producció han incorporat avenços significatius, com ara:

• L'ús de la maquinària.
• La selecció genètica de les llavors i les races ramaderes.
• L'ús de fertilitzants.

Les Diferents Estructures Agràries

Estructura Agrària Tradicional

L'estructura agrària tradicional va predominar fins a la dècada de 1960 i pretenia aconseguir l'autosuficiència alimentària. Era una estructura que donava feina a molta població i hi destacava el contrast entre petites i grans explotacions on coexistien diversos usos agraris.

Estructura Agrària Productivista

L'estructura agrària productivista pretenia maximitzar la producció per a vendre-la al mercat. Aquesta estructura dóna feina a poca població; l'extensió de les explotacions, que tendeixen a l'especialització productiva, tendeix a augmentar, juntament amb l'ús de sistemes intensius i la incorporació d'avenços tecnològics.

Estructura Agrària Postproductivista

L'estructura agrària postproductivista té la sostenibilitat com a principal objectiu i combina la competitivitat amb la conservació de l'herència cultural agrària i del medi ambient.

Agricultura Intensiva i el Paper del Guaret

L'agricultura intensiva ha guanyat pes gràcies a la disminució del guaret en els secans i a l'ampliació del regadiu. El guaret és una pràctica agrícola tradicional que consisteix a deixar descansar la terra un temps variable per a recuperar la fertilitat del terreny. La superfície del guaret complet, d'un any o més de durada, ha retrocedit a Espanya fins fa poc. La distribució del guaret contraposa una incidència escassa en el nord peninsular i valors elevats a Castella-la Manxa i Aragó. L'avantatge principal del guaret és que permet que la terra descansi de forma natural, però té el problema de reduir la producció agrària.

Paisatge Agrari Oceànic del Nord Peninsular

Comprèn el nord i el nord-oest de la Península Ibèrica. El medi físic té un relleu accidentat, amb poques superfícies planes i clima oceànic plujós tot l'any. El poblament que predomina és dispers intercalar a partir de llogarets i pobles. Les explotacions agràries són minifundistes. Els pagesos tenen petites parcel·les tancades i allunyades entre si, i això fa que no siguin tan rendibles.

Els usos del sòl són principalment ramaders. L'agricultura ocupa poca superfície. A la costa, els camps se situen en el fons de les valls. És una agricultura de secà, ja que les precipitacions són regulars. En el passat es practicava el policultiu perquè els pagesos vivien molt aïllats i necessitaven autoabastir-se. Es cultivaven productes hortofructícoles en petits horts al costat de casa per al consum familiar.