Agricultura a Espanya: Evolució, Estructures i la PAC

Evolució Agrària i Transformacions al Segle XIX

Al segle XIX, el 80% de la població vivia al món rural, dedicant-se principalment al sector primari. Les pràctiques agrícoles incloïen la rotació de conreus amb guaret, i l'arada romana de fusta era una eina fonamental.

La Revolució Industrial, iniciada a Anglaterra amb la màquina de vapor de Watt i l'ús del carbó, va provocar una revolució en els sectors econòmics i socials. Aquest període va estar marcat per un intens èxode rural, un creixement ràpid i desordenat de les ciutats, i l'aparició de barris marginals.

Es va establir una relació comercial interdependent: el pagès necessitaria la indústria per a la maquinària i els productes manufacturats, i la indústria necessitaria el pagès per a les matèries primeres i el mercat de consum. Aquesta dinàmica va configurar una nova relació d'oferta i demanda.

El Treball Agrari a Espanya

A Espanya, les finques agràries es classifiquen generalment en petites (menys de 30 ha) o mitjanes (menys de 100 ha). Dins d'aquestes, es distingeixen diverses modalitats de treball:

• Explotació familiar: El propietari i la seva família (sovint dones i fills) treballen la terra. Es poden contractar temporers en èpoques de molta feina. El propietari pren les decisions sobre el tipus de conreu, la maquinària a utilitzar i la quantitat a vendre.
• Propietari a temps parcial: El propietari té una feina fixa en un altre sector i dedica temps parcial a l'agricultura, que esdevé una activitat complementària.
• Arrendatari: Treballa les terres a canvi d'una renda, que pot ser un percentatge de la collita o un acord personal. En alguns casos, l'arrendatari pot subcontractar altres per realitzar les feines a canvi d'una part de la terra o la producció.

Estructura de les Explotacions Agràries

Les explotacions agràries es poden classificar segons la seva dimensió i el tipus d'agricultura que practiquen:

• Gran explotació o latifundi (+100 ha): Caracteritzada per l'agricultura extensiva i una mecanització important, que requereix una gran inversió de capital. Utilitza poca mà d'obra, però amb treballadors especialitzats. Aquestes explotacions solen obtenir bones collites i beneficis alts. Són típiques de regions com Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa.
• Petita explotació o minifundi (-100 ha): Practica una agricultura intensiva, sovint orientada a productes d'alta qualitat (HQ) i amb tècniques científiques, com els hivernacles (molt comuns a Almeria). Els seus productes solen tenir un preu elevat. Es troben principalment al nord peninsular, Canàries i Balears.
• Explotacions mitjanes a Catalunya (±35 ha): Aquestes explotacions, sovint fomentades per la Unió Europea, són majoritàriament familiars o gestionades per arrendataris. Es dediquen a la producció de productes d'alta qualitat (HQ) per a un mercat exigent. S'ha promogut el reagrupament de terres per optimitzar-ne la gestió.

La Política Agrària Comuna (PAC)

La Política Agrària Comuna (PAC) va ser creada el 1957 per la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb els objectius inicials de proveir els països comunitaris, subvencionar productes i comprar-ne els excedents. Aquesta política buscava millorar la situació del pagès i evitar l'abandonament de les terres.

L'any 1986, amb l'entrada d'Espanya a la CEE, la política de la PAC va experimentar canvis significatius. La producció havia augmentat, els preus havien baixat i la competitivitat era baixa. Espanya va haver de fer un gran esforç per adaptar i preparar els seus camperols a les noves directrius.

El 2003, la PAC va reorientar-se cap a la producció de productes de qualitat, l'adequació del producte a la demanda del mercat i la inversió en productes competitius. El 2004, la PAC es va ampliar amb la incorporació de 10 estats més.

Actualment, la PAC busca estabilitzar la producció, proporcionar ajudes econòmiques als agricultors i fomentar la cura de la llavor per garantir la qualitat i la sostenibilitat.

Objectius Actuals de la PAC

Entre els objectius principals de la Política Agrària Comuna es troben:

• Augmentar la producció de productes competitius.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària.
• Millorar la sostenibilitat i el medi ambient en l'àmbit agrari.
• Proporcionar ajudes econòmiques als agricultors, incloent ajudes específiques per a cultius com el cotó i el tabac.