Agricultura a Espanya: Regadiu, Sector Primari i Factors Clau

Regadiu i agricultura intensiva

El guany important respecte a l'extensiva és gràcies a l'ampliació del regadiu, notable al llarg del segle XX. Els regadius intensius, a l'aire lliure o sota hivernacles, permeten obtenir dues o tres collites anuals i es dediquen a les fruites i hortalisses. Altres són regadius extensius, que proporcionen una única collita.

Distribució espacial del regadiu

La distribució espacial del regadiu és desigual: escàs al nord peninsular humit, i té més pes a l'àrea de clima mediterrani amb precipitacions escasses i irregulars. Es localitza a la vora dels rius. El litoral mediterrani és l'àrea que més destaca pel regadiu intensiu perquè reuneix condicions favorables: físiques i humanes. A l'interior peninsular predomina el regadiu extensiu.

Avantatges i problemes del regadiu

El regadiu intensiu té nombrosos avantatges econòmics, socials, demogràfics i de transformació de la producció.

No obstant això, el regadiu també genera problemes: consum intensiu d'aigua, sobreexplotació dels recursos hídrics superficials i subterranis, competència amb la indústria i el turisme per l'aigua, i alteració del medi.

Tipus de reg

• Reg per manta (o inundació): inunda el terreny amb aigua obtinguda per derivació d'aigües corrents.
• Regatge gota a gota: aporta a cada planta l'aigua i els nutrients necessaris en el moment adequat a través de petits orificis als tubs.
• Reg per aspersió: canalitza l'aigua per canonades de pressió.

El sector primari a Espanya

L'espai rural o natural és un territori on es desenvolupen les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Les activitats agrícoles són el resultat de la influència de diversos factors físics i humans.

Factors físics que afecten l'agricultura

Les activitats agrícoles tradicionals han estat molt dependents del medi físic.

Relleu

Espanya té una gran altitud mitjana, la qual cosa és un problema, ja que només es considera sòl bo el que està per sota dels 200 metres. Només l'11% reuneix aquestes condicions (principalment la vall del Guadalquivir i el litoral mediterrani).

També és important el pendent. Només el 12% del sòl té un pendent inferior al 5%, que és el màxim permès per a un bon manteniment del sòl.

Clima

Més del 77% del territori té pluges inferiors a 600 mm anuals. Tenim poca aigua i està mal repartida. La solució són els transvasaments, canalitzacions, pous i dessaladores.

La temperatura més favorable es troba a la zona mediterrània. A l'interior, les grans amplituds tèrmiques i les fortes gelades són un factor limitant per a l'agricultura.

Qualitat del sòl

Els sòls són sovint esquelètics i amb poc humus, però això es pot corregir a través de la fertilització. Sobre substrat silici, els sòls són pobres, i sobre calcari, són bàsics, bons per a llegums, oliveres i fruiters. Els millors són les terres negres de la campanya andalusa.

Factors humans i transformacions

Les transformacions econòmiques d'Espanya als anys 60 van provocar una crisi de l'agricultura tradicional, sustentada en l'abundància de mà d'obra, baixos salaris, poca inversió i una adequació de l'oferta a les necessitats d'un mercat poc extens i poc diversificat.

Població i èxode rural

La causa del descens demogràfic de la població activa en el sector primari ha estat l'èxode rural: l'emigració del camp a la ciutat.

Causes de l'emigració:

• Excés de població rural, que comporta manca de treball i de vida digna.
• Problemes relacionats amb la propietat de la terra: latifundis i minifundis.
• Atracció de la ciutat: treball a la indústria amb salaris més alts i estables, millors serveis (sanitat, educació, oci) i la importància del sector turístic.

Les conseqüències de l'èxode rural han estat el despoblament de zones rurals i l'envelliment de la població resident.

Sistemes d'explotació: propietat i tinença

L'explotació agrícola agrupa totes les parcel·les explotades per una mateixa persona. Actualment, a Espanya, ha disminuït el nombre d'explotacions de 26 milions a 24. La manera d'explotar la terra, la tinença, és directa en un 75% dels casos.

La propietat és un concepte jurídic que es refereix al domini sobre la terra. Es distingeixen principalment:

• La gran propietat o latifundi: explotacions de més de 100 hectàrees. Reuneix el 50% de les terres i predomina a Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Aragó.
• La petita propietat o minifundi: explotacions de menys de 10 hectàrees. Representa el 10,5% de la terra i el 52,3% dels propietaris. Predomina a Galícia i la Comunitat Valenciana. Aquest tipus de propietat impedeix una agricultura competitiva i tendeix a desaparèixer.