Agricultura, Indústria i Evolució Tecnològica
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,25 KB
Agricultura i alimentació mundial
Centre
Es distingeixen 3 tipus d'explotacions:
- Pròpiament capitalistes: Mecanització, intensiva, elevat consum energètic i químic. Agroindústria. Gran excedent.
- Explotacions mercantils simples: Produir per comprar altres mercaderies. Agricultura ecològica actualment. No pot competir en preus amb l'agroindústria. Produeix menys excedent.
- Subsistència o autoconsum.
Perifèria
Es distingeixen 2 tipus d'explotacions:
- El latifundi d'exportació: Caracteritzades pel monocultiu i l'extraversió (produir per exportar). La propietat de la terra és dels terratinents de la perifèria o les multinacionals del centre.
- Subsistència: Majoritària.
El comerç agroalimentari mundial
En termes de valor, el comerç d'inputs i outputs agropecuaris tenen lloc majoritàriament entre països del centre. Per la seva banda, la perifèria depèn de la producció d'inputs que són exportats cap al centre i aquests els torna a la perifèria en forma d'outputs. És a dir, el centre importa matèries primeres de la perifèria i exporta a la perifèria en forma d'aliments.
La indústria manufacturera
Evolució dels sistemes tecnològics
1a Revolució Industrial (1800-1870)
EEUU i UE. Fase concurrencial del capitalisme. El model energètic està basat en el carbó. Carbó-Siderúrgia-Maquinària. Sector tèxtil com a principal. Es passa del taller artesà precapitalista a la fàbrica taller manufacturer.
2a Revolució Industrial (1870-1945)
Difusió internacional del capitalisme. Fase monopolista de base nacional. Consolidació de l'Estat-Nació per consolidar mercats interns. Creació d'Estats del benestar. Model energètic basat en el petroli. Electricitat generalitzada. Indústria automobilística, química, aviació, electrodomèstics... Taylorisme i posteriorment Fordisme com a organització del treball.
3a Revolució Industrial (1945-Actualitat)
Mundialització del capitalisme. Fase monopolista de base mundial. Multinacionals. Model energètic amb energia nuclear. S'amplia el sector automobilístic. Revolució de les telecomunicacions i complex militar-industrial, informàtica, robòtica... Organització del treball: Toyotisme.
Taylorisme
Basat en l'estudi i mesura del temps i moviments del treballador. Màxima especialització del treballador, es garanteix que el treballador treballi més eficientment. La productivitat s'incrementa gràcies als salaris baixos més el sistema de primes relacionades amb la productivitat. Introdueix el treball en cadena. Acaba sent molt rutinari, cosa que comporta gran tensió i disminució de la productivitat.
Fordisme
Organització científica amb un gran impacte sobre la producció, el consum i la regulació social. Henry Ford.
Augment espectacular en la producció. Dota a la societat de tot tipus de necessitats. Producció massiva que requereix un consum massiu. El sistema garanteix aquest consum massiu mitjançant pactes socials entre sindicats i patronal. Absorció de la producció per part del mercat.
- Contractes laborals fixos per incentivar el consum.
- Vinculació del sou a l'IPC.
- L'Estat assumirà les despeses de formació i salut per disminuir les despeses del treballador. Naixement de l'Estat del benestar, creat per garantir el consum. Recordar: Consolidació de l'Estat Nació.
Problema del Fordisme: Tecnologia rígida. Producció 24h durant els 365 dies. Impossibilitat d'aturar.
Toyotisme
Descobreix com flexibilitzar el procés de producció. Aturar la cadena de muntatge quan hi hagi poca demanda. Utilitza la tecnologia flexible: Organització laboral flexible. S'inicia el tipus de contractació flexible. Producció "Just in time", quan es demana, sota comanda.