Agricultura Moderna: Tecnologia, Organització i Polítiques

Efectes de la Tecnologia Moderna

La tecnologia moderna ha transformat profundament el sector agrari, aportant nombrosos avenços i canvis significatius. Entre els seus efectes més destacats, trobem:

• Selecció de plantes i animals: Millora genètica per a major rendiment i resistència.
• Eliminació de plagues: Desenvolupament de mètodes més eficaços per protegir els cultius.
• Agricultura biogenètica: Modificació de codis genètics de plantes i animals per a característiques desitjades.
• Regadiu: Sistemes com l'aspersió i el degoteig que permeten aprofitar més terres i estalviar aigua.
• Adobs: Ús d'adobs naturals (fems) o minerals (nitrats) per enriquir el sòl.
• Hivernacles: Control de la humitat, temperatura i plagues per optimitzar el creixement.
• Emmagatzematge: Grans sitges per emmagatzemar productes de manera eficient.
• Transport: Millores en la logística i distribució dels productes agraris.
• Mecanització: Utilització de més tractors i, anteriorment, animals de tir, la qual cosa implica necessitat de farratge, capital i estalvi de mà d'obra.

Organització Territorial de les Activitats Agràries

L'organització territorial de les activitats agràries està fortament influenciada pels països del centre, que són industrialitzats, disposen de capital, bones comunicacions i dominen els circuits comercials i financers. Aquesta dinàmica condueix a l'explotació de la perifèria i a relacions desiguals en termes de tecnologia, comerç i poder de decisió, com es pot observar en l'exemple dels parcs turístics a Kenya.

Aquesta situació es va agreujar amb la crisi dels anys setanta, manifestant-se en diversos aspectes:

• Els països rics busquen disminuir costos en matèries primeres i fonts d'energia.
• Les empreses multinacionals intenten crear un mercat per als seus productes, sovint d'alt preu i baix nivell nutritiu, com la Coca-Cola.
• Els excedents agraris dels països rics provoquen una baixada dels preus globals.
• Els països subdesenvolupats es veuen obligats a produir el que interessa als països desenvolupats a causa dels seus deutes amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Per exemple, la demanda de cocaïna als EUA augmenta la seva producció a Colòmbia i Perú, coincidint amb la baixada dels preus del cafè.
• Molts països subdesenvolupats depenen d'una agricultura de subsistència precària i del blat provinent de l'estranger.

L'organització de les activitats agràries depèn directament del mercat mundial i de la influència de les ciutats. Els principals agents i mecanismes que hi intervenen són:

• Camperols: Als països subdesenvolupats, sovint amb un baix nivell social i cultural.
• Propietaris locals: De terra i capital.
• Empreses multinacionals: Posseeixen capital i poder de decisió, controlen els intercanvis entre zones de producció i zones de consum, i localitzen l'activitat on els és més favorable.
• Estat i institucions corporatives: Solen defensar principalment els consumidors i productors dels països desenvolupats.

Als països subdesenvolupats, l'agricultura de subsistència domina el camp, tot i estar cada vegada més lligada al comerç mundial. En canvi, als països amb més tradició, l'estructura urbana facilita la millora de les relacions entre el camp i la ciutat. Les unitats agràries que controlen grans (plantacions) i mitjanes explotacions s'articulen amb centres exportadors com els ports. Als països desenvolupats, es practica una agricultura extensiva en zones amb poca població i intensiva en àrees densament poblades, caracteritzada per l'ús de tecnologia, especialització i una bona xarxa de distribució.

Política Agrària de la Unió Europea (PAC)

La Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea (UE) és coordinada pel Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrària (FEOGA). Els seus objectius principals inclouen:

• Compra de productes a un preu mínim garantit.
• Concessió de crèdits o subvencions per a zones en dificultat (com muntanyes o ramaders afectats per crisis sanitàries).
• Establiment d'aranzels comuns per a productes estrangers.
• Assolir l'autoconsum de productes agraris dins de la Unió Europea.
• Establiment d'acords preferencials amb alguns països estrangers, especialment antigues colònies.

La política de la UE ha impulsat l'explotació familiar mitjana i l'agricultura intensiva, que requereix mà d'obra, tècniques avançades i inversions significatives. S'han promogut polítiques de concentració d'explotacions massa petites, s'han atorgat crèdits avantatjosos als agricultors, primes a la producció o desgravacions d'impostos, i s'han assegurat els preus mitjançant la compra d'excedents i estocs.

Aquestes mesures han permès modernitzar les explotacions i augmentar la producció. No obstant això, el problema actual és l'excés de producció. Per corregir aquest problema, es proposa limitar la producció abandonant les terres menys rendibles i convertir part de les terres de conreu en zones forestals o d'esbarjo. Mentre els països pobres compren a Europa productes barats com el blat, no poden accedir als productes més cars. Països com els Estats Units (EUA) i el Japó es defensen amb polítiques proteccionistes per protegir els seus mercats interns.

Agricultura a Espanya i Catalunya

En el moment de la seva integració a la Unió Europea, Espanya presentava un cert desfasament en termes de mecanització, preus, nombre d'explotacions petites i situació social en comparació amb altres països membres. La seva productivitat era aproximadament la meitat de la francesa. A més, el medi natural de la península Ibèrica, amb una orografia muntanyosa, pot ser hostil per a certes activitats agràries.

Inicialment, es va percebre l'entrada a la UE com una oportunitat positiva, ja que els preus del blat eren elevats, i es preveia la possibilitat de col·locar els excedents de vi i oli, a més d'accedir a un gran mercat per a la fruita. Tot i que Espanya ha rebut nombroses subvencions, no ha aconseguit exportar al nivell esperat. Aquesta situació ha desorientat els pagesos, que ja havien modernitzat les seves tècniques i mètodes de conreu per augmentar la productivitat i s'havien endeutat per finançar aquesta reconversió.

Agricultura a Catalunya

A Catalunya, les terres d'ús agrícola representen aproximadament un 25% de la superfície total i es localitzen principalment a la Depressió Central, el Delta de l'Ebre i les planes del litoral. Les explotacions solen ser petites, però el nivell de mecanització és alt. Hi ha una gran diversitat de conreus, amb un terç de la superfície dedicada al regadiu.

La ramaderia catalana ha desenvolupat grans complexos agroindustrials, arribant a produir un 40% de la producció de porc i pollastre de tot Espanya. També és molt destacada la producció d'embotits. Altres produccions rellevants inclouen el vi, el cava i el suro.

La migració de la població cap a les ciutats ha provocat l'estancament i l'envelliment de la població rural, així com la manca d'alternatives econòmiques. No obstant això, han sorgit noves activitats, com el turisme rural, que aporten una nova dinàmica al camp.

El Sector Forestal

El sector forestal ofereix una àmplia gamma de productes i serveis essencials:

• Productes: llenya, fusta, mel, suro, bolets, plantes medicinals, productes de caça i pesca fluvial.
• Valors fonamentals: El seu valor turístic i la seva funció com a regenerador de l'atmosfera són crucials per al medi ambient i la societat.