Agricultura Tradicional i Silvicultura a Catalunya: Tipus i Pràctiques

Agricultura Tradicional

L'agricultura tradicional es caracteritza per l'ús de poca tecnologia. S'utilitzen eines rudimentàries i la productivitat és petita. Per poder diferenciar els diferents tipus d'agricultura utilitzarem els criteris tècnics. Hi ha diferents tipus d'agricultura tradicional:

Agricultura extensiva de subsistència

Necessita grans quantitats de terra i té com a finalitat l'autoconsum. No té excedents i el producte és poc variat, no se solen utilitzar adobs. Aquest tipus d'agricultura és comú a les zones pobres d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

Un exemple pot ser l'agricultura itinerant per cremació (és el conreu d'una clapa de bosc o de sabana que abans havia estat cremat per utilitzar les cendres com a primer adob), és pròpia d'Amèrica Central, Àfrica Central i l'Amazones.

Agricultura irrigada intensiva

Es practica a zones de l'Orient Mitjà i al sud-est asiàtic. Es troba on el clima és monsònic. Aquesta agricultura està poc mecanitzada i es fa servir per alimentar una població molt densa, es troba a prop d'un gran riu i hi treballa molta gent, encara que la productivitat és poca.

Agricultura mediterrània

Es fa servir per conrear productes com vinya, blat, olivera.

Són cultius que s'adapten molt bé a les pluges escasses i irregulars. En quant a la mecanització, ha crescut molt.

Dins d'aquesta hi trobem la de regadiu.

A les zones amb molt de sol s'ha desenvolupat una agricultura intensa dins d'hivernacles.

Silvicultura a Catalunya

Els boscos dels Pirineus van començar a ser talats per poder construir vaixells, edificis... En aquell mateix moment apareixia la llenya i les pastures, això mantenia el bosc net i sense perills d'incendis.

Avui dia, els recursos més importants provenen de la producció de suro a l'Empordà i la Selva.

Avui en dia, al no utilitzar-se gaire llenya, el bosc ha deixat de tenir importància. Al no haver gaires pastures, el bosc ha quedat ple de fulles i ara hi ha un gran perill d'incendis.

Els boscos catalans estan sent repoblats per roures, alzines, faigs, i en el cas de necessitar llenya es planten eucaliptus i pins, ja que aquestes creixen molt ràpid, encara que no deixen nutrients a la terra.