Aigua i carbó a Espanya: hidroelectricitat i mineria del carbó

Aigua

Aigua: L'ús dels salts d'aigua s'emprava en el passat per al funcionament dels molins fariners, però també per a l'obtenció d'energia hidroelèctrica, que és neta i renovable, ja que assegura la continuïtat dels salts d'aigua i regula els cabals dels rius.

• La quantitat d'energia hidroelèctrica generada a Espanya continua sent important. El problema d'aquestes centrals és el seu cost inicial; el manteniment, però, és relativament econòmic. No obstant això, la capacitat dels pantans es va reduint al llarg dels anys a causa de la sedimentació dels materials arrossegats pels rius.
• La major part del cabal es consumeix a l'hivern (per la demanda elèctrica) i això provoca l'esgotament de les reserves que podrien aprofitar-se per al reg durant l'estiu.
• Les grans centrals hidroelèctriques estan connectades a la xarxa general, en la qual també participen l'energia tèrmica (biomassa) i la nuclear.

Carbó

Carbó: Amb la Revolució Industrial, el carbó va substituir la força de l'aigua per moure les màquines perquè oferia una energia més constant, més eficaç i que no obligava a ubicar les fàbriques vora els rius. A la segona meitat del segle XX el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs. L'interès per la producció de carbó depenia del preu del petroli: quan els preus pujaven augmentava la demanda de carbó, i quan els preus baixaven el carbó perdia rellevància.

• La mineria del carbó a Espanya sempre ha estat molt important; però, des de fa unes dècades, es troba en procés d'ajustament i s'han tancat moltes mines.
• La qualitat del carbó espanyol en general és baixa, amb poca hulla per convertir-se en carbó de coc per a la siderúrgia.
• El cost de la producció resulta elevat en comparació amb l'importat de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia; les causes principals són:

Les causes principals són:

• les vetes estretes;
• els terrenys molt fallats que impedeixen utilitzar grans màquines;
• el carbó que s'obté està barrejat amb altres materials i cal rentar-lo;
• una gran part del carbó extret és molt friable, és a dir, s'engruna fàcilment, fet que en dificulta el transport i només es pot aprofitar en centrals tèrmiques situades a peu de mina.

Les zones més importants de producció de carbó, malgrat els problemes actuals, són l'asturleonesa, seguida de la zona sud amb una qualitat inferior (Ciudad Real i Còrdova) i Catalunya i Terol, on s'extrauen lignits.