L'Aigua a Espanya: Gestió, Escassetat i Demanda de Recursos Hídrics

L'Aigua a Espanya: Un Recurs Essencial i Escàs

Espanya és una àrea geogràfica àrida, ja que les precipitacions només superen els 1.000 mm anuals en les zones de la façana atlàntica. Aquesta realitat climàtica subratlla la importància d'una gestió eficient dels recursos hídrics.

Les Conques Hidrogràfiques Espanyoles

L'aigua de pluja flueix en part per la superfície de la terra, una altra s'evapora i la resta es filtra al subsòl formant aqüífers. Una conca hidrogràfica és el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.

La majoria de rius espanyols són de règim fluvial irregular, amb crescudes durant el desgel i les pluges de tardor i primavera, mentre que els estiatges intensos són propis de l'estiu.

Les conques fluvials s'ordenen tenint en compte els vessants principals:

• Vessant Atlàntic (incloent el Cantàbric de la Conca Nord)
• Vessant Mediterrani

El vessant atlàntic rep la majoria dels grans rius espanyols, com el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir, donat que la Meseta està inclinada cap a l'oceà Atlàntic. Això mostra un gran desequilibri respecte a les modestes aigües que vessen al Mediterrani.

Els Recursos Hídrics Disponibles

La divisió en confederacions hidrogràfiques és anterior i més complexa que la de les comunitats autònomes, ja que algunes, com ara la del Xúquer, resulten de l'agrupament de diverses conques menors (Millars, Túria i Xúquer).

Els recursos hídrics disponibles a Espanya (aproximadament 43.340 hm³) són superiors a la demanda total (aproximadament 37.029 hm³). Malgrat això, hi ha hagut polèmiques entre autonomies i partits polítics per desviar l'aigua cap a usos diferents dels tradicionals, com els turístics i d'oci. Cal reconèixer que els recursos sempre han estat desigualment repartits entre l'abundància del Nord de la costa cantàbrica (de clima oceànic) i la resta del territori, on els recursos sempre han estat més escassos o deficitaris (especialment a les conques del Sud, del Segura i del Guadalquivir).

Les Demandes d'Aigua a Espanya

Els dos usos més importants de l'aigua són:

• Ús agrícola i ramader: Representa aproximadament el 80% del consum total.
• Ús urbà: Inclou el consum industrial i domèstic.

El 14% de les terres cultivades són de regadiu, un factor que ha contribuït a augmentar la productivitat i millorar el nivell de vida en les darreres dècades. No obstant això, el regadiu presenta alguns problemes, com ara la contaminació per l'ús de:

• Adobs químics
• Pesticides
• Purins de les explotacions ramaderes

Tradicionalment, s'ha recorregut a l'explotació de les aigües subterrànies mitjançant l'extracció per bombeig (pous i sínies de reg).

Espanya supera la mitjana europea de consum (200 litres per persona i dia) degut a la climatologia, sobretot a l'estiu, quan creix la demanda de les zones turístiques i de les grans urbs, i hi ha menys disponibilitat de recursos.

Les indústries, en canvi, presenten un consum més regular, ja que l'aigua es destina principalment a processos de refrigeració de maquinària, neteja i eliminació de residus.