Al-Àndalus: cronologia i períodes clau (711–1492)
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,59 KB
Al-Àndalus: cronologia i períodes principals
| Al-Àndalus | Emirat dependent de Damasc | Emirat independent de Bagdad | Califat de Còrdova | Regnes de taifes | Regne nasrí de Granada |
|---|---|---|---|---|---|
| 500 | 710 | 790 | 910 | 1100 | 1200–1492 |
L'islam va presentar-se en l'espai mediterrani i va fer possible que diverses cultures compartissin aquest espai.
Context religiós i social
Els àrabs eren politeistes i tenien a la Meca un centre religiós important, on es conserva la famosa pedra de la Kaaba.
Mahoma era un home molt religiós i acostumava a retirar-se a meditar a la cova d'Hira, als afores de la Meca.
La Hègira és la migració a la ciutat de Medina; aquesta data marca l'inici de l'era musulmana.
Principis i prohibicions de l'islam
L'islam obliga a:
- Creure en un Déu únic.
- Preguntar (pregar) cinc vegades al dia.
- Dejunar durant el mes del Ramadà.
- Donar almoina (zakât).
- Realitzar la peregrinació a la Meca (hadj) almenys una vegada a la vida.
L'islam prohibeix:
- Beure begudes alcohòliques.
- Menjar carn de porc.
- Practicar jocs d'atzar.
- Vestir de manera impúdica.
Conquesta i instauració d'Al-Àndalus
Al-Àndalus: al segle VII va començar la conquesta islàmica de la península Ibèrica.
L'any 711 les tropes berbers van entrar a la Península i van lluitar contra els cristians (rei Roderic) en la batalla de Guadalete. Els caps, Tàriq i Musa, van conquerir la capital visigòtica: Toledo.
Hi va haver una zona de resistència a Astúries. A partir del 711 Al-Àndalus era una província dependent de Damasc (califat).
Al-Àndalus es va anar diferenciant de Bagdad amb el temps i va assolir graus d'independència política front a la influència abàssida.
Períodes d'Al-Àndalus
1) Emirat dependent de Damasc
Fase inicial en què Al-Àndalus estava administrativament vinculada al califat de Damasc.
2) Emirat independent de Bagdad
Període en què l'emirat va funcionar amb autonomia respecte a Bagdad i va consolidar institucions pròpies.
3) Califat de Còrdova
Al segle X, Abd al-Rahman III va consolidar un poder fort i va proclamar el califat, separant-se religiosament i políticament de Bagdad. Va establir la capital a Còrdova i va comptar amb el suport d'alguns generals, com al-Mansur, per a fer front a l'expansió cristiana cap al sud.
4) Regnes de taifes
A partir del segle XI, Al-Àndalus es va fragmentar en una vintena llarga de ciutats-estat o taifes. Eren ciutats amb un nucli urbà on es desenvolupava la vida econòmica i residencial, envoltades de territori rural. Els almoràvits i els almohades van intervenir a la península per ajudar en conflictes bèl·lics.
5) Regne nasrí de Granada
Els cristians van reconquerir progressivament la península; només va restar el regne nasrí de Granada, on vivia una rica família dirigent. Aquesta dinastia i la ciutat van perdre la seva independència l'any 1492.
Nota: Aquest resum recull els principals fets i períodes d'Al-Àndalus amb l'objectiu d'oferir una visió cronològica i temàtica clara.