Al-Andalus: Evolució política, canvis econòmics, socials i culturals

Al-Àndalus és el terme que designa el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Etapes de l'evolució política

• Emirat dependent de Damasc (711 – 756)
• Emirat independent de Bagdad (756 – 929)
• Califat de Còrdova (929 – 1031)
• Regnes de Taifes i dinasties nord-africanes (1031 - 1212)
• Regne nassarita de Granada (1238 - 1492)

En quant als aspectes econòmics, a Al-Àndalus s’impulsà l’agricultura de mercat i de regadiu gràcies a la introducció de tècniques d’irrigació sassànides. Això va permetre la difusió de cultius com els cítrics, l’arròs, el cotó o el safrà. Cultivaren també la vinya, l’olivera, cereals i la canya de sucre. En quant a la ramaderia, el descens de la cabana porcina per la prohibició corànica, es va compensar amb el desenvolupament del bestiar oví o caprí. L’apicultura també va viure un desenvolupament espectacular. L’activitat artesana assolí també nivells notables, amb una producció per al consum propi i l’exportació. Va ser molt apreciada la indústria tèxtil (seda nassarita) i la fabricació de paper, ceràmica, cuir, metalls preciosos i la metal·lúrgia del ferro. Tots aquests aspectes van fer d’Al-Àndalus un territori clau en el desenvolupament comercial de la civilització islàmica.

Aspectes socials

La societat estava dividida en dos grans grups: els musulmans i els no musulmans. Els musulmans eren un grup heterogeni format pels àrabs, els sirians, els berbers i els muladís. Els no musulmans estaven integrats principalment pels dhimmís: mossàrabs, jueus i eslaus. La no conversió a l’islam comportava un perjudici econòmic, car la quantitat d’impostos a pagar era superior a la dels conversos.

Cultura

Còrdova va ser un focus cultural de primer ordre. La traducció d’obres científiques gregues, índies o perses va permetre’n la seva divulgació a Occident i la medicina, la botànica i l’astronomia van ser ciències que van desenvolupar-se de forma notable durant l’època. En les arts, l’arquitectura va constituir una mostra privilegiada de l’esplendor de la cultura islàmica, tal i com mostra la construcció en època califal de la mesquita de Còrdova i del palau de Madinat-al-Zahra.