Al-Andalus: Història, Societat i Art a la Península Ibèrica

Introducció a Al-Andalus

Al-Andalus es va expandir des de l’oceà Índic fins a l’oceà Atlàntic, des d'Aràbia fins a la Península Ibèrica, Pèrsia i el riu Indus. Van ocupar el sud i l’oest de Catalunya.

Les Etapes Històriques d'Al-Andalus

Al-Andalus va passar per diverses etapes:

1. Emirat Dependent (718-756)
2. Emirat Independent (756-929)
3. Califat de Còrdova (929-1031)
4. Regnes de Taifes (1031-1248)
5. Regne Nassarita de Granada (1248-1492)

Emirat Dependent (718-756)

És un emirat o província de l’imperi islàmic que depèn del califa omeia de Damasc. La capital era Còrdova. Es va nomenar un valí per governar. Depenia políticament, militarment i religiosament del califat oriental.

Emirat Independent (756-929)

A mitjans del segle VIII, els Abbàssides de Bagdad derroten els Omeies de Damasc. L’últim membre omeia, Abderrahman I, es refugia a Al-Andalus i aconsegueix convertir-se en el príncep de l’Emirat omeia de Còrdova. Trenca els vincles polítics i militars amb Bagdad, però manté els religiosos.

Califat de Còrdova (929-1031)

Abderrahman III s’independitza de l’autoritat religiosa de Bagdad, funda el Califat de Còrdova i s’autoproclama califa, ostentant el poder absolut (polític, militar i religiós).

Regnes de Taifes (1031-1248)

El 1008, la unitat del califat s’esquerda i el 1031 es divideix en uns 25 regnes independents anomenats Taifes.

Regne Nassarita de Granada (1248-1492)

És l’únic territori que no està sota domini cristià a partir del segle XIII. El regne de Granada estava governat pels sultans de la dinastia nassarita. La ciutat de Granada era un centre cultural i comercial, un dels més importants d'Europa. Els sultans pagaven or als reis cristians per evitar ser conquerits. L'any 1492, Boabdil, l'últim sultà, es va rendir als Reis Catòlics.

Cronologia i Fets Destacats

• 711: Un exèrcit berber dirigit per àrabs travessa l'estret de Gibraltar. Batalla de Guadalete.
• 712: Tàriq ibn Ziyad i Musa ibn Nusayr ocupen Toledo (capital visigoda).
• 718: Ocupen gairebé tota la península, excepte algunes zones muntanyoses del nord (refugi dels cristians).
• 732: Batalla de Poitiers (retirada de les tropes andalusines del nord).
• 756: Abderrahman I esdevé emir omeia d’Al-Andalus.
• 929: Abderrahman III esdevé califa d’Al-Andalus.
• 1492: Conquesta de Granada pels Reis Catòlics.

La Societat Andalusina

La societat d'Al-Andalus era diversa i estratificada:

Musulmans

• Àrabs: Eren minoria, privilegiats, ocupaven els càrrecs de poder.
• Berbers: El seu origen era del Nord d’Àfrica, majoritàriament pastors humils.
• Muladís: Hispanovisigots convertits a l’islam.

No Musulmans

• Mossàrabs: Hispanovisigots que es van mantenir cristians.
• Jueus: Es dedicaven a l’artesania, el comerç i la ciència. Tenien les seves sinagogues.

Art i Arquitectura d'Al-Andalus

L’arquitectura islàmica a Al-Andalus presenta una sèrie de característiques comunes:

Característiques Arquitectòniques

• Ús de materials de construcció senzills: maó i fusta.
• Cobriment d’edificis per mitjà de voltes i cúpules.
• Utilització de pilars i columnes com a suport i gran profusió d’arcs (de ferradura, lobulats, etc.).
• Austeritat en la decoració dels murs exteriors, que contrasta amb la rica i variada ornamentació interior mitjançant marbres, rajoles, guixeries i fustes.
• Moltes de les construccions, sobretot els palaus, presenten bonics jardins en els quals la vegetació i l'aigua es combinen per crear un ambient tranquil i relaxat que integra arquitectura i natura.

Decoració Islàmica

La decoració ornamental era molt important:

• Llaceries: Formes geomètriques entrellaçades.
• Atauric: Motius vegetals estilitzats.
• Arabesca: Combinació de motius geomètrics entrellaçats i vegetals.
• Cal·ligràfica: Ús de l'escriptura (textos de l’Alcorà o frases commemoratives) com a element decoratiu.

Edificis Emblemàtics

• La Mesquita de Còrdova.
• L’Alhambra de Granada.

Presència d'Al-Andalus a Catalunya

Alguns vestigis d'Al-Andalus es troben a Catalunya:

• Tortosa: El castell de la Suda el va fer construir Abderrahman III.
• Lleida: La Seu Vella de Lleida s’assenta sobre l’antiga mesquita major.