Al-Àndalus i Islam: Fonaments, Califat i Regnes de Taifes
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
Fonaments de l'Islam
- Al·là: L'únic Déu.
- Obligacions del musulmà: Pregar 5 cops al dia, dejuni durant el Ramadà i anar a la Meca almenys 1 cop a la vida.
Conceptes Clau de l'Islam
- Profeta: Missatger de Déu.
- Kaaba: La "pedra negra", un tros de meteorit.
- Hègira: La fugida de Mahoma de la Meca a Medina l'any 622.
- L'Alcorà i la Sunna: Textos fonamentals de l'Islam.
- Mesquita: Lloc on els musulmans resen.
- Imams: Persona que dirigeix l'oració en una mesquita.
- Califes: Caps polítics.
Història d'Al-Àndalus: De l'Emirat al Califat
L'Emirat Independent de Còrdova
Al-Àndalus era inicialment una província governada per emirs que depenien de l'autoritat del califa de Damasc.
La greu situació que travessava l'Espanya musulmana va ser salvada per Abd al-Rahman I (Abderraman), l'últim omeia de Damasc supervivent de la persecució a què va ser sotmesa la seva família. Abd al-Rahman va crear un emirat políticament independent a Còrdova, tot i que considerava el califa de Bagdad com a cap religiós. Va establir una dinastia que va governar Al-Àndalus fins al 1031.
Aquest període es va caracteritzar per l'intent d'unificar i pacificar el territori musulmà. Els emirs van haver d'enfrontar-se als descontents interiors i a l'avanç cristià. Els successos més importants van ser provocats pels muladís (cristians convertits a l'Islam) i els mossàrabs (cristians en territori musulmà) que, conscients de la seva superioritat numèrica i social, protestaven pel tracte discriminatori que rebien d'altres sectors (el 851, els mossàrabs es van aixecar a Còrdova).
El Califat de Còrdova i el seu Apogeu
Abd al-Rahman III (889-961) va fundar el Califat independent de Còrdova. Sota el seu regnat, la capital d'Al-Àndalus es va convertir en la major metròpoli d'Occident (amb 500.000 habitants): les lletres, les ciències i les arts van arribar al seu apogeu.
La Caiguda del Califat i els Regnes de Taifes
A la mort d'Almanzor (1002), el primer ministre d'Al-Hakam II, el Califat es va ensorrar a causa d'un descontentament general de les classes més oprimides. Llavors es va produir una divisió del territori musulmà en una vintena de regnes, regits per àrabs, berbers i eslaus.
Els Regnes de Taifes
El 1031, amb la caiguda de la dinastia omeia, van començar a sorgir regnes independents de taifes per tot Al-Àndalus.
La pèrdua de Toledo (presa per Alfons VI de Castella el 1085), juntament amb la seva incapacitat militar per fer front a la Reconquesta cristiana, els va fer dependre del suport dels imperis del nord d'Àfrica. L'arribada dels almoràvits primer, i dels almohades després, va frenar temporalment l'avanç cristià.