Al-Àndalus i la Reconquesta: Societat, Cultura i Conflictes Històrics
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4 KB
El Regne Nassarita de Granada: Un Vassall de Castella
El Regne Nassarita era molt feble i, durant dos segles i mig, va ser vassall de Castella.
Al-Àndalus: Societat, Economia i Cultura
L'Economia Andalusina: Agricultura i Comerç
La major part de la població d'Al-Àndalus es dedicava a l'agricultura. Van desenvolupar les tècniques de regadiu: una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg de camps que abans eren erms, la qual cosa va augmentar la població. Van introduir nous conreus com el cotó, l'anyil, l'arròs i la canya de sucre.
A les ciutats es va desenvolupar una producció artesana de gran qualitat. Al-Àndalus també va ser el centre d'un comerç molt actiu.
L'Estructura Social d'Al-Àndalus
El grup més poderós estava format per conqueridors i els seus descendents; dins d'aquest grup hi havia diferències:
- ÀRABS: Es van reservar les millors terres i els càrrecs del govern.
- BERBERS: Més nombrosos, van obtenir menys beneficis i es van revoltar moltes vegades.
- MULADINS: Cristians que van adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam.
- MOSSÀRABS: Cristians que van continuar practicant la seva religió. Al segle IX, molts van emigrar als regnes del nord.
- JUEUS: Eren una minoria molt activa en el terreny econòmic.
La Ciutat Andalusina i la seva Arquitectura
Organització Urbana
La part principal de la ciutat era la MEDINA. L'edifici més important era l'ALJAMA o MESQUITA. Al voltant de la Medina hi havia els RAVALS, barris més populars.
El centre de la vida política era l'ALCÀSSER, un recinte fortificat situat a la part alta de la ciutat. Els ALFÒNDECS eren grans magatzems on els comerciants guardaven la mercaderia.
Característiques de l'Arquitectura Islàmica
L'arquitectura islàmica es caracteritza per:
- Materials pobres
- Decoració abundant i molt bella
- Jocs de llum i ombra
- Gust per l'aigua
- Arcs de ferradura i polilobulats
- Sostres plans i de fusta
- Cúpules
L'Islam a Catalunya i la Marca Hispànica
L'arribada de l'islam a Catalunya es produeix en el mateix context de crisi de la monarquia visigòtica. A Catalunya, la situació va ser més inestable que en altres indrets a causa del seu caràcter fronterer.
Carles Martell va aturar els musulmans a la batalla de Poitiers (732).
La regió pirinenca va formar part de l'Imperi Carolingi. Carlemany va fundar la Marca Hispànica, un territori dividit en comtats.
Els territoris conquerits van ser poblats amb pagesos lliures als quals els reis van reconèixer la propietat de les terres on s'instal·laven.
La Reconquesta i els Regnes Cristians
Inicis de la Reconquesta
L'any 718, el Rei Pelagi es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga (722).
La màxima extensió del regne asturià va coincidir amb el regnat d'Alfons III (866-910).
Regnes de Taifes i Expansió Cristiana
Durant el regne de les Taifes, les ciutats més importants eren Tortosa, Lleida i Madinat Balagí.
Organització Territorial i Econòmica Cristiana
Alfons X va donar prestigi a l'Honrado Concejo de la Mesta, permetent, per exemple, que les ovelles pasturessin per les collites dels agricultors.
Santiago de Compostel·la era un patrimoni.