Alexander S. Neill i Summerhill: Educació Lliure i Autogovern

Alexander S. Neill és l’autor d’aquest text. Es tracta d’un filòsof i pedagog situat entre els segles XIX i XX. Aquest estava totalment a favor de l’antiautoritarisme i, per tant, defensava una educació basada en la llibertat i l’autogovern. La seva obra més important és: Summerhill: A radical approach to child rearing.

Algunes de les idees principals del text són:

En definitiva, el que Neill ens vol fer entendre és que cada individu ha de ser lliure i ha de poder prendre per si mateix les seves pròpies decisions, sense topar-se amb barreres que no li permetin desenvolupar la seva personalitat natural, la qual cosa no significa que s’hagi de permetre que se sobrepassin uns límits lògics. Aquest individu podrà ser orientat per una altra persona que en sap més. És a dir, se li podran explicar com són les coses i després, aquest decidir el que vol fer.

En l’àmbit escolar, per aconseguir aquesta llibertat és necessari també la igualtat entre el mestre i l’alumne.

En aquest entorn, el mestre haurà de conèixer interiorment a cadascun dels seus alumnes, els guiarà i aquests decidiran si volen estudiar o no.

Per tant, defensa l’autogovern i l’autoregulació de l’infant.

Pel que fa a Neill, va néixer el 1883 a Forfar (Escòcia) i va morir el 1973 a Aldeburgh. El seu pare era un mestre molt tradicional i Neill va fer d’ajudant seu durant un temps a algunes de les seves classes. Neill més tard va entrar a la Universitat d’Edimburg i es va graduar el 1912. Després d’haver tingut alguns treballs, es va convertir en el director de la Gretna Green School a Escòcia. Va ser durant aquest temps quan van començar a madurar les seves idees a favor de l’educació no autoritària, principis que es van veure reafirmats el 1917, a la comunitat de joves delinqüents, Little Commonwealth, dirigida per Homer Lane. És a partir d’aquest moment quan s’inicia la història de Summerhill. Primer es dugué a terme a Alemanya (1921), amb el nom de Neue Schule. Tres anys més tard, l’escola fou traslladada a Àustria, on aviat va ser tancada, degut a que el seu currículum poc convencional i aquestes maneres peculiars d’entendre l’educació xocaven amb les autoritats locals. El 1923 es va traslladar a Anglaterra i, instal·lats a una casa anomenada Summerhill, l'escola va començar a consolidar-se. No va ser fins al 1927 quan van realitzar el seu darrer canvi de domicili i se’n van anar a Leiston, Suffolk. Definitivament instal·lats, Neill va dirigir l’escola fins a la seva mort. La seva segona dona va ser qui el va succeir en la direcció de l’escola i, des de 1985 fins a l’actualitat, és dirigida per la filla de Neill i ex-alumna de Summerhill. L’escola va aconseguir un gran reconeixement mundial durant els anys seixanta i setanta, junt amb Summerhill: A radical approach to child rearing, la seva obra més important.

Neill insisteix que les influències més formatives no les va rebre d’autors catalogats convencionalment com a pedagogs o educadors, encara que ell destaca a persones com Freud, Lane, Reich i Cristo. De totes maneres, per poder entendre bé a Neill és necessari parlar de Homer Lane i de Wilhelm Reich.

Homer Lane és, amb tota probabilitat, el que més va influir en l’obra pedagògica de Neill, el qual fou convidat a obrir una llar per a joves delinqüents, i és d’aquí on va agafar les idees que més tard donarien lloc al seu favoritisme per la llibertat infantil. D’aquest va agafar també la idea del gran paper que té l’amor en la relació educativa.

Reich va donar base teòrica a l’opinió de Neill que exposa que els nins han de viure i actuar de manera espontània. Destacar també de Reich com a tesi fonamental del seu pensament, el convenciment que els mals de la humanitat es deuen a la repressió sexual.

Finalment, dir que tots aquests aspectes de Lane i Reich es veuran plasmats en el pensament i pràctica educatives de Neill.

Neill va ser l’autor d’una vintena de llibres, els més importants foren: A dominie’s Log, The problem teacher, Hearts not heads in the school, The problem family, The free child, Summerhill: A radical approach to child rearing, Talking of Summerhill i Neil, Neil, Orange Peel!

Encara que la més important i a la que se li ha de prestar major atenció és a l’obra de: Summerhill: A radical approach to child rearing.

Aquest llibre exposa el funcionament de l'escola progressista que ell va fundar i va ser coneguda arreu del món pel nom de “Summerhill”, simultàniament, presenta els principis que han inspirat aquest atrevit model educatiu. Neill defensa que l’escola té com a funció primera curar la infelicitat dels nens, és el lloc on els nens són criats pensant en la felicitat. A la pràctica educativa, podrem observar diferents trets i curiositats de l’internat com del pensament de l’autor i coneixements intruïts allà. Al final del llibre s’exposa una sèrie de problemes dels nens i pares i conclou l'obra amb una sèrie de preguntes i respostes que resumeixen aspectes bàsics de Summerhill.

Pel que fa al context històric, dir que Neill és un autor que pertany al segle XX i que va viure la Primera i la Segona Guerra Mundial. Per això podem incloure a Neill dins el context de les pedagogies antiautoritàries; com molts altres autors, Neill va ser un dels defensors de la llibertat com a condició necessària per a l’educació: poder fer persones lliures perquè puguin expressar els seus propis valors positius. Aquesta llibertat és la finalitat i el mètode en les pedagogies antiautoritàries.

Del context pedagògic antiautoritari, dir que es divideix en: Ecosistema d’idees i Ecosistema sociopolític.

En l’Ecosistema d’idees, dir que són aquell conjunt de teories que han ajudat a configurar el pensament pedagògic antiautoritari. Està constituït per: les aportacions de Rousseau, les idees anarquistes i les teories freudo-marxistes.

En les aportacions que en fa Rousseau, el principal motiu dels seus escrits va ser el contrast entre l’home natural i l’home artificial (creat per la societat). L’home s’allunya dels béns que la naturalesa li ha donat i aquests produeixen formes de desigualtat, egoisme i malestar. Proposava una educació que fes possible una naturalesa espontània i lliure. Tornar a la naturalesa suposa connectar de nou amb els sentiments més íntims de cada un, que són els que han de ser escoltats per les persones. Deia que s’ha de donar temps a aquesta naturalesa perquè així maduri sense la influència dels educadors. No s’ha d’actuar ni transmetre informació, solament deixar que la naturalesa es desenvolupi per si sola.

Alguns dels trets de Rousseau que caracteritzen aquestes pedagogies antiautoritàries són: Defensa de la bondat de l’home quan la societat no l’ha modificat, defensa de la llibertat i espontaneïtat en el desenvolupament de la naturalesa humana i defensa també una acció educativa que disposi d’un mitjà natural i lliure.

Fent referència a les idees anarquistes, trobem que aquestes també defensen la bondat de la naturalesa humana, diuen que els mals que pateixen els individus i, en general, la societat són causats per la organització política i social basada en la repressió. L’anarquisme fa una crítica a les diferents ordres del poder i el domini que uns homes fan sobre els altres. Algunes de les seves principals crítiques són fetes a:

Per una altra part, volien una societat amb igualtats i aquesta només s’aconseguia quan els homes mostraven la seva bondat. En definitiva, el pensament anarquista és molt ric i variat.

Per acabar, parlar també de les idees freudo-marxistes. Cal destacar algunes aportacions que en feia Freud; ell denunciava la repressió sexual, afirmant que la neurosis és la causa d’aquesta i, en el seu programa educatiu, defensava la necessària satisfacció del desig i la inevitable repressió dels seus excessos.

Les idees de Freud ajuntades amb el pensament de Marx tenen com a resultat que és impossible una revolució social si aquesta no inclou una alliberació de les relacions humanes, és a dir, una àmplia alliberació sexual. D’aquesta manera, l’alliberació sexual es converteix en l’ideal de les pedagogies antiautoritàries.

Per una altra banda, quan parlem de l’Ecosistema socio-polític, dir que són totes aquelles pedagogies que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració, la revolució soviètica i amb l’acusació sobre les “democràcies burgeses”, que cobrien interessos de classe.

La recerca de l’explicació sobre el que va passar a la Guerra o als camps de concentració van fer que es pensés en la necessitat d’una cultura que permetés una millor expressió de l’ésser humà. Davant d’aquesta situació, es va defensar la utopia com a model de societat d’esperança, on els joves eren l’únic grup social que el podien modificar.

Per acabar, dir que l’obra de Neill es va forjar dins d’aquest ecosistema d’idees i fets.

Tenint en compte tot el que hem esmentat abans, el pensament educatiu de Neill es basa en tres trets fonamentals: llibertat, felicitat i amor.

Podem veure, aleshores, reflectit tot aquest pensament educatiu que defensava en la seva pràctica educativa. Aquesta va consistir en la creació d’una escola, coneguda com l’escola de Summerhill.

Summerhill és un internat que es regeix per un sistema d’autogovern però no és tan sols un internat que s’autogoverna, sinó que és considerat també una comunitat. Per a Neill, la vida en comunitat és una de les millors experiències educatives que es poden viure. Dins d’aquest sistema podem trobar l’assemblea setmanal; institució en la qual la comunitat decideix les normes que s’han de dur a terme en convivència; a més, s’ha de dotar d’una sèrie d’instàncies que permetin la discussió, la recerca de normes i la regulació del conjunt de la vida col·lectiva. Altres institucions de regulació de convivència que predominen a l’escola són: les assemblees especials, el tribunal, l’ombudsman i els comitès. Un exemple molt sorprenent d’aquesta pràctica educativa és la possible elecció dels alumnes d’assistir o no a les classes (anar a classe és una opció, no una obligació). El joc és considerat el primer deure dels alumnes, doncs col·labora en la formació d’una personalitat equilibrada. Una de les activitats que adquireix major importància a Summerhill són les representacions teatrals, ja que ofereixen a l’alumne un mitjà per a jugar amb la imaginació, augmentar la confiança amb un mateix, etc.

Alguns principis morals defensats per Neill són:

En definitiva, el conjunt de les pràctiques educatives i la capacitat d’estimació que va mostrar Neill amb els alumnes, ens proporciona les claus d’una escola difícil d’imitar i, a la vegada, influent en la reflexió i la pràctica educativa del segle XX.

Abans de finalitzar aquest comentari amb l’actualitat, dir que el text és considerat un text representatiu de les teories i pensaments de l’autor.

En l’actualitat, veiem que poc a poc les escoles i instituts van impregnant-se de nous trets, on molts dels quals provenen de pensaments anteriors. Entre d’altres, en podem destacar alguns que estan relacionats amb les idees exposades per Neill i, per tant, observables ja a l’escola de Summerhill. Alguns d’aquests trets més importants són:

Pel que fa a l’escola de Summerhill, cal dir que aquesta encara existeix i que es troba sota la direcció de la filla de Neill. L’escola es situa a Leiston, Gran Bretanya. Aquesta segueix sent tal i com Neill desitjava: una manera de viure en comunitat.

Un dels moviments defensats a l’escola és l’antiautoritarisme. A Summerhill, els adults deixen viure i créixer lliurament als nins i els professors formen part del grup infantil, és a dir, alumnes i mestres són tractats amb igualtat. Existeix l’autoregulació, és a dir, la capacitat de la persona a comportar-se d’acord amb la seva voluntat, i no en virtut d’una força externa.

Algunes de les característiques que trobem és que a cada aula es treballa una assignatura diferent, hi ha una aula d’ús exclusiu per als més petits, mentre que a les altres trobem alumnes d’entre 10 i 16 anys que fan les classes diàries, els alumnes no tenen l’obligació d’assistir a classe i negocien els horaris i les assignatures amb els professors, hi ha també una gran varietat de tallers com els de motos i bicicletes, de fusteria...

Els divendres i els dissabtes a l’horabaixa es celebren les assemblees, que són una de les “reunions” més importants de l’escola. En elles es dicten les lleis i es fan complir i mitjançant el tribunals es castiga a tot aquell que no les respecta. Els temes que es discuteixen no tenen res a veure amb les classes, sinó que són temes de convivència i temps lliure. No és obligatòria assistir-hi. A cada reunió hi ha un president i un secretari.

Segons Neill, sentir era molt més important que el saber, i aquest deia també que el joc era un pilar fonamental en l’educació dels infants.